Avui estava dinant al restaurant Llamas a Segur. Com que se m'havia fet tard per dinar a casa, he volgut aprofitar la darrera setmana de la promoció de la campanya d'AVSU.
He assegut tot sòl a una taula del fons, enganxada amb una taula on un matrimoni gran xerrava animadament en un perfecte castellà mentre gaudia del menú.
Al cap d'una estona se'ls hi ha apropat una dona rossa i esvelta que ha parlat a l'home en un perfecte alemany.
Potser sóc una mica tafaner, devia ser la proximitat... Li preguntava com estava i com li anava al gimnàs del Vilarenc. Quan ha marxat, l'home ha tornat a la conversa amb la seva dona.
Potser se m'ha notat que sentia la conversa i l'home m'ha mirat fixament.
- Habla muy buen alemán (l'he dit, per quedar be i disimular)
- Gracias! He trabajado muchos años en Suiza... pero también hablo un poco de francés y de italiano.
- Vaya! Sí, yo también hablo algo de alemán, de inglés, de italiano, de portugués.... incluso un poquito de mandarín.
- Ves. Lo que nunca aprenderé es catalán... Es que no puedo con él!
- Vaya! Y por qué dice eso? -l'he contestat-
- Es que no sirve para nada.... al fin y al cabo, sólo lo hablan, como mucho, 4 ó 5 millones de personas. Y el español lo hablan más de 500 millones. Si mis hijos estudiaran aquí, que sólo se estudia en catalán, luego no podrían irse a acabar los estudios en Salamanca o en Madrid o en Sevilla. No entenderían nada...
- Hombre! Eso lo dice Vd. Mis padres son andaluces -li tractava d'explicar-, en mi casa siempre se ha hablado en castellano y no por eso he discriminado el catalán. Además, existen infinidad de estudios que indican que los niños bilingues desarrollan más capacidad para aprender un tercer o cuarto idioma que los niños críados en el monolinguismo.
- Ya! (mentre la dona li anava estirant del braç per marxar) Pero es que aquí el español está discriminado.
- (I la conversa anava pujant el tó) Hombre, eso no es cierto.
La dona ha acavat d'estirar-lo cap a fora. Mentre ho feia, m'ha donat temps a preguntar-li:
- Y... ¿De dónde es Usted?
- Yo soy madrileño.... (mentre marxava cap a fora).
- Ya... y escucha al Fede por las mañanas, verdad (he pensat, sense dir-li).
Amb això no vull generalitzar res.
No és que tot els madrilenys pensin que aqui discriminem el castellà. El problema radica a l'informació que els mitjans generalistes fan allà, amb la seva propaganda anti-estatutària.
Quines ganes tinc que això de l'Estatut s'acabi d'una vegada. Començo a estar fart de tanta propaganda.
16 dic 2009
Y el catalán para qué sirve?
3 dic 2009
Arriba la darrera temporada de "Perdidos"
Perdidos arriba a la seva sisena i darrera temporada que serà emesa per les TV del món durant les mateixes setmanes per evitar que allà on arribi més tard la gent perdi l'interes en la trama en conèixer el desenllaç.
Al guionista de la serie, Carlton Cuse i al co-creador Damon Lindelof els hi ha agradat tant la fantastica promo que Cuatro ha fet que estant pensant en copiar-la. Així ho reconeixien a Twitter.
Cuatro ha fet servir un poema d'un antic poeta persià (Omar Jayyam) que fa referència als escacs i que ha servit de base per desenvolupar aquesta promo.
Aquí teniu la magnifica promo.
1 dic 2009
Si el Barça perdès davant el Tribunal Constitucional
Fa poc més de 24 hores que el Barça va guanyar 1 a 0 a l’etern enemic , el Real Madrid. L’àrbitre quan va xiular el final del partit, va donar el resultat com a bo i així ho va fer constar a l’acta que va signar. Però, que passaria si aquesta acta fos impugnada pel Deportivo de la Corunya al•legant que el resultat no es bo per la lliga i que s’hauria de revisar primer unes 30 jugades del partit?
Doncs alguna cosa semblant passa amb l’estatut.
Aquests dies se n’ha parlat, i molt, de l’editorial “La dignitat de Catalunya” que un grapat de diaris d’arreu de Catalunya van signar conjuntament el passat Dijous.
L’estatut de Catalunya va ser aprovat per referèndum, per les corts catalanes, per les espanyoles, pel senat i, en darrera instància, pel Rei. Ara es troba encara encallat al Tribunal Constitucional per les nombroses demandes d’inconstitucionalitat presentades pel PP.
És a dir, quan el partit ja s’ha acabat, l’acta s’ha signada i tothom el dona per bo, el PP continua posant-hi pals a les rodes.
I encara diuen des del diari “El Mundo” que s’està pressionant al Tribunal Constitucional des de Catalunya... Com si “El Mundo” no estigués fent pressió publicant aquest tipus d’articles als seus amics del PP.
En fi, com deia l'editorial, portem ja 3 anys i mig perdent el temps amb aquesta historia... i ningú no s'ha parat a mirar i comparar la resta d'estatuts que s'han renovat des d'aleshores
