Ca'l Pipo

¿Qué nos queda?

2012-01-12T22:52:00.000+01:00

Llevamos años asistiendo impasibles a la deslocalización de nuestra industria, permitiendo que el tejido industrial de calidad existente en nuestro país se haya trasladado a zonas dónde es más barato fabricar, aunque sea de peor calidad. Priman costes por encima de calidad, eso es evidente; aunque existiesen beneficios.

Por poner un ejemplo, la industria automovilística ha reducido considerablemente su producción en España y sólo fábricas como la de Martorell o Landaben (Grupo Volkswagen), Almussafes (Ford), Zona Franca (Nissan), Valladolid (Renault) y Vigo (PSA) funcionan a medio gas, con reajustes de plantilla.

Las grandes marcas textiles hace años que trasladaron la mayor parte de su producción a Marruecos, India, Turquia o China. Las escasas empresas de Tecnología como Sony han cerrado ya sus fábricas en Europa.

Aún se mantiene parte de la industria química y parte del sector retail (bienes de consumo) pero hasta cuándo...

El Instituto Nacional de Estadística publicaba ayer los últimos datos sobre la producción industrial en nuestro país y la cifra es escalofriante. En Cataluña, por ejemplo, la producción industrial decreció un 9.7% desde Noviembre del 2010 hasta el mismo mes de 2011; un dato nada esperanzador, mientras que en todo el estado había descendido un 7.0%.

La estadística puede descargarse completa aquí

Mientras tanto, aquí seguimos discutiendo por la disposición adicional tercera, la nueva subida del IVA, del IRPF, el IBI y no sé cuántas cosas más.

Si no disponemos de tejido industrial, no seremos capaces de generar riqueza y, por tanto, deberemos depender siempre de lo que podamos pellizcar de aquí y de allá.

Sí, reclamar lo que es nuestro por derecho propio es necesario, pero tenemos que ser capaces de generar más riqueza y no poner en práctica políticas de fomento de la inversión es peligroso, sólo la estamos destruyendo.

No sé dónde leí hace algún tiempo que había una estadística que indicaba que era más fácil crear una empresa en el Congo que en España, tal vez ha llegado la hora de replantearse la situación.

El estado del bienestar hace tiempo que se fue al garete. Nuestro futuro ya no se escribe aquí, se redacta en Berlin y en alemán y nos cuesta una pasta a todos.

Los franceses comienzan a temblar al ver peligrar su triple A., ya miran de otra manera las cosas y asienten; en Alemania estaban contentos hasta ahora, pero también comienzan a sentir el peligro al ver tambalearse a tantos países de golpe. Se niegan en rotundo a devaluar el Euro, pero quizá ese sea el camino, lo peor de ese camino: la subida de la gasolina.

O eso, o continuar reclamando a Madrid; o esperar que una aparezca una nueva etapa de crecimiento del tocho, donde todo el mundo se vuelva loco por comprar, algo ya impensable.

2012, El Mejor Año De Nuestras Vidas

2011-12-30T01:21:00.001+01:00

2011 ha sido un año movido, como muchos otros, pero lleno de acontecimientos sociales únicos en los que muchos de ellos seguramente pasarán a formar parte de los libros de historia venideros por el interés social, histórico y político que éstos han generado.

Éste ha sido, sin duda, el año de la indignación, pero también hubieron otros hechos, relatados por orden cronológico:

Tunez inició la primavera árabe, a la que siguieron Egipto y Libia y en la que aún se encuentra Siria.

Japón sufrió el que probablemente fue su peor terremoto de la historia reciente.

Finalmente los EEUU "dice" haber capturado muerto a Osama Bin Laden.

Se inició el movimiento 15-M en Madrid y Barcelona.

Un esquizofrénico ultra-derechista asesinó a 77 personas en Oslo, el mayor atentado de la historia en Noruega.

Amy Winehouse apareció muerta, un hecho que ya parecía anunciado.

Fallece Steve Jobs

ETA anunció el cese definitivo de la lucha armada

Silvio Berlusconi fue finalmente obligado a dimitir

El PP ganó las elecciones generales por mayoría absoluta

Un dato a tener en cuenta en este 2011 es el poder que han adquirido las agencias de calificación de riesgos (rating agencies). Algunas de estas agencias han tenido y tienen en jaque a las economías de muchos países (incluido el nuestro) durante meses. Sus calificaciones son aceptadas por los mercados sin discusión y éstos castigan la deuda soberana de algunos países haciéndoles asumir, entre otros, el pago de un mayor interés; cuando menos, es inquietante.

Desde hace meses, los medios sólo nos llaman la atención y nos preparan el cuerpo para decirnos que nos preparemos para lo que se nos viene en el 2012.

¡Ya está bien!

El otro día alguien, en una emisora de radio decía: comienza a pensar en el 2012 como el mejor año de tu vida.

Ese es el único mensaje a transmitir. Positivismo.

Feliz año !!!

Paga Extra Solidaria

2011-12-28T00:01:00.003+01:00

Hace unos días se realizaba esta encuesta en "La Negra"

Al final lo han hecho.

Después de exigir esfuerzos a los trabajadores, recortar puestos de trabajo (o enchufar a otros en los puestos recortados), poner a los sindicatos contra la espada y la pared, quitar las horas extra a la policía aunque los robos estén a la orden del día, aumentar la presión fiscal a los ciudadanos de Calafell incrementando tasas, y viendo que no se están de nada, al final Joan Olivella y Olga Elvira acordaron ayer que se done el 100% de la paga extra para cubrir necesidades básicas.

La noticia la publicarán mañana varios medios aunque nos ha llegado el chivatazo hoy mismo.

Dues propostes ben diferents

2011-09-14T00:40:00.003+02:00

Avui toca tornar als orígens

Tant parlar de feina, de política i de religió (i no sempre per aquest ordre) fan trontollar a més d'un, us ho puc assegurar.

Avui, com deia, toca parlar dels orígens d'aquest modestíssim bloc, de pel·lícules amb estil, o potser sense, però amb missatge.

Per començar, m'agradaria recomanar-vos una pel·li, sobre tot als que esteu a la franja dels 35-45 anys, i que vaig gaudir ara fa unes setmanes: "Super 8"

La pel·lícula està dirigida pel creador de "Lost" (Perdidos), JJ Abrahams, amb la producció de l'Steven Spielberg i ens porta directament a un film d'aventures dels 80, barreja dels "Goonies" amb "E.T." i potser amb "Encuentros en la Tercera Fase". Pel·lícula pels fans del gènere totalment recomanable.

L'altre recomanació no te res a veure amb aquesta Super-8.

"La piel que habito" és la darrera "creació" del Pedro Almodovar.

Reconec que mai he estat un fanàtic de l'Almodovar, i tot i que aquesta darrera pel·lícula seva és de les pitjors que l'he vist com a director (potser per que es tracta d'un guió adaptat i no ha estat a l'alçada) la història és realment fantàstica, cinema negre i amb molta força visual i creativa. De fet, la història té un moment de canvi radical, quasi tan radical com el de "Million Dollar Baby", però tot i que el merit no és de l'Almovodar, sino de l'autor de la novela en la que es basa el film, val la pena veure-la.

En definitiva, dues propostes ben diferents.

Dios nos bendiga

2011-08-17T00:58:00.000+02:00

Sin más comentarios que los que el propio Pat Condell realiza en su video

Inspirados por esta entrada del Blog de Segur y el video tomado prestado de esta entrada del Blog de Gusanos y Lombrices.

Movimientos Internos

2011-07-27T00:41:00.001+02:00

El PSOE es un partido de movimientos internos cuando menos interesantes. Después hará las cosas mejor o peor, pero en más de una ocasión sorprende con sus movimientos estratégicos internos que, a diferencia de sus principales rivales políticos, ejecutan a la perfección

Que el PSOE haya colocado a Rubalcaba como candidato a las próximas elecciones generales me parece el movimiento más inteligente que han realizado durante los últimos 3 ó 4 años y eso, lamentablemente, no dice mucho de ellos.

Lo hacen, a sabiendas que tiene las próximas elecciones generales completamente perdidas (y que por tanto sacrifica a su candidato, como hizo en su día con Almunia) debido al desgaste de la crisis económica y de los graves problemas de paro que su Gobierno no ha sido capaz de resolver. Y lo hace, sabedor que la oratoria de Rubalcaba es poderosa, todo lo contrario que la de Rajoy y que, por tanto, eso les hará recortar parte de la gran distancia que ahora mismo les separa, al final del recorrido en las elecciones.

El otro gran movimiento lo realizó previamente Zapatero, allá por Abril del 2008, cuando decidió nombrar a quien le había dado un gran número de votos en España, a la nº 1 del PSC, ministra de defensa del Estado Español, en plena negociación de l'Estatut, no fuera que Catalunya se le sublevara pidiendo más dinero del que debía obtener.

Rajoy, sin embargo, ha sido candidato en 2 ocasiones. A la tercera, dicen, va la vencida; o no hay 2 sin 3.

Tiene todos los puntos para llevarse el gato al agua: un equipo preparado, dice tener un programa económico dispuesto, las ideas y financiación necesarias, etc...

Sin embargo Rajoy ha querido sorprender con el movimiento oculto del amigo Trillo (el de Viva Honduras) en el caso Gürtel, pero su visible falta de liderazgo se ha demostrado una vez más. Rajoy pretendía que Francisco Camps dimitiera y se declarara culpable. Camps dimitió, pero no se declaró culpable.

Al final, Camps tendrá su cartera en un ministerio, probablemente Fomento, o incluso Presidencia.... qué ironía....

Y eso, lamentablemente, no dice gran cosa de ellos... ni de los unos, ni de los otros

No sé quien nos gobernará en la próxima legislatura, pero quien lo haga tendrá que ponerse las pilas desde el principio. Ya no quedan excusas

Un indignat singular

2011-07-21T00:17:00.001+02:00

Ahir, mentre tornava a casa, vaig tenir el plaer de poder gaudir d'una deliciosa entrevista a un personatge singular que fa anys que segueixo, en Jaume Barberà, qui actualment dirigeix el programa de TVC "Singulars"

No fa gaire, ja hi vaig escriure sobre una entrevista que en Barberà hi va fer al seu magnífic programa d'entrevistes a gent interessant; però avui m'ha sorprès trobar-me amb un Jaume Barberà també indignat, dient les coses a la cara, reconeixent-se admirador d'en José Luis Sampedro, a qui diu, s'escoltaria durant hores al costat d'una llar de foc.

Algú que treballa a una empresa pública i que li diu a qui li paga el sou mentider, déu ser un boig o un valent. Jutgeu vosaltres mateixos.

Brúixoles desmagnetizades

2011-07-19T23:48:00.002+02:00

Fa uns dies el Juanjo, amic i conegut al poble, publicava al seu perfil de facebook una foto de la lluna plena presa amb el seu mòbil.

El Juanjo explicava en el seu breu post al facebook que la lluna plena era la culminació d'algun projecte gestat durant la fase creixent. Potser és cert.

Una bona amiga mig bruixa (de les que veu el futur, o el passat, depèn com es vegi) m'explicava dies enrere que la lluna plena és la que fa aflorar les noticies (tant les bones com les dolentes) i, per tant, ens permet veure allò que passava d'amagat davant mateix nostre.

Aquesta mateixa amiga m'ho explicava mentre em reconeixia que el seu marit ha marxat de casa fa poc més d'un mes i mentre jo li explicava que un altre amic i veí havia d'intentat suïcidar-se el passat dissabte a casa mateix.

La lluna mou les marees, mou el mar. Som aigua i, com a tal, ens mou a nosaltres.Amb aquesta entrada m'hi poso una mica espiritual, que també en tinc la meva part. Som aigua, en quasi un 75% del nostre cos, i per tant la lluna ens influeix.

No sé si perdem el nord, si la lluna ens mareja, o si la crisi ens està fent donar tombs sense sentit. Ens toca pensar-hi

Soy un Inútil

2011-07-17T02:18:00.000+02:00

Soy un inútil.

No tengo ni idea de bricolaje, ni de jardineria ni de mecánica. Soy consciente de ello y siempre lo he sido y eso, a menudo, tiene sus ventajas: si intento reparar algo en casa y sale bien, siempre puedo auto-convencerme de que igual valgo para un barrido que para un fregado, como suele decir mi madre. Si sale mal, en cambio, siempre podrán decirte: "Si es que no es lo tuyo, pero por lo menos lo has intentado, oye..."

El lunes, cuando llegué de la oficina y dejé el coche en el parking, observé que mi mujer había dejado las ruedas completamente giradas en el aparcamiento, permitiendo ver el dibujo del neumático.

La rueda estaba extremadamente lisa y me extrañó. Hubiese jurado que no tenían más de 1 año y, por tanto, menos de 25000 kms.

Tener un taller mecánico en la familia tiene su qué.... algunos pensarán ventajas, yo le llamo inconvenientes.

Si tienes que llevar el coche a pasar la revisión: malo.... busca un día y hora en concreto que no molestes mucho, porque como te van a cobrar lo mínimo imprescindible tiene que ser cuando a ellos les vaya bien, y no te quejes si el servicio no te ha gustado: no puedes pedir más...

Ahora... sí no vas.... te han caído las 7 maldiciones mecánicas de las 7 llaves inglesas o allen que prefieras y que no te quitarás de encima hasta que hayas eliminado la pieza sustituida en el taller ajeno a la familia porque se considera un "elemento extraño".

Además, te tocará oir aquello de: "Ves! te han cobrado una pasta y te han puesto más piezas que las que necesitabas o, la que no era...; si nos lo hubieras dicho no te habría pasado porque nuestro mecánico te lo habría mirado bien".

Ya estamos otra vez.... siempre la misma cantinela

Pues bien, como iba diciendo, la rueda estaba muy lisa, así que decidí llamar a mi cuñado, todo un hombre-agenda-controller para preguntarle:

- Buenas... ¿Cuándo le cambiamos la ruedas delanteras al coche?

- Espera que lo miro, pero no hace mucho ¿Por qué?

- Creo que el verano pasado... pero es que están super-lisas

- Ah! Sí, Finales de Agosto; llevabas 62.000 kms

- Coño!!! Acabo de hacer los 80.000

- Pues no puede ser, tengo que ver las ruedas que seguro que están bien

- Que no... que están muy lisas.

- No puede ser!!! Seguro que están bien

La conversación comenzaba a derivar en un bucle, así que decidí cortarla: OK, el Sábado las podrás comprobar.

Resultado: Tengo que poner ruedas nuevas y alinear (que no sé qué cojones es) la dirección y dejarme una pasta antes de irme de vacaciones.

En fin... para mi familia sigo siendo un inútil, pero al menos ya sé distinguir cuándo el dibujo de un neumático está gastado...

Inventa't un altre conte

2011-04-18T23:26:00.001+02:00

Darrerament se'n parla i molt de contes en aquest poble. Es nota que arriben les eleccions i tothom s'afanya a explicar la seva be públicament o, fins i tot, pels bars de la zona. D'això podeu estar ben al cas al Blog de Segur.

Jo avui, si m'ho permeteu, hi parlaré d'altres tipus de contes: els de debò, els que els hi expliques a la canalla i dels que tots tenim un de preferit.

Fa algun temps que segueixo una pàgina web una mica freaky i gamberra, però que em serveix per desconnectar o be per veure el món des d'un altre angle. De fet, diria que ja he parlat alguna vegada d'aquesta web al bloc. La pàgina en qüestió es www.nopuedocreer.com, ón parlen tant de fricades, com d'invents extrays.

Doncs be, aquesta web va muntar no fa gaire una tenda on-line d'invents creatius, alguns fins i tot extranys, ón hi vaig descobrir aquesta petita joia:

Es tracta d'un joc de daus, anomenat "Rory's Story Cubes" (Els daus d'històries d'en Rory), ón s'estimula al nen (i a l'adult) a fer servir la imaginació per crear i explicar contes.

Em va semblar una idea genial (i molt barata) per recuperar valors perduts com aquests.

Es poden comprar, al mòdic preu de 13,90 € a la web de www.quelovendan.com; animeu-vos a crear i explicar els vostres propis contes

Io non sono tuo fratello

2011-03-27T12:28:00.000+02:00

I és que la màfia torna...

Per a més informació: http://segurdecalafell.blogspot.com/2011/03/escandalo_27.html

A vivir del cuento (o de las dietas...)

2011-03-09T22:40:00.000+01:00

Esta mañana he escuchado una noticia que, aunque relativamente cercana, aún sorprende escuchar:

"La Euro Diputada Independiente británica Nikki Sinclaire destapa a colegas de la Eurocámara publicando fotografías que muestran a algunos eurodiputados fichando a primera hora de la mañana para poder reclamar las dietas y pasando el control del aeropuerto de Bruselas sólo una hora más tarde";

Además, para más inri, la primera en ser publicada es la eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal, que bate el record de asistencia a la eurocámara:

Ficha a las 9:56 en el Parlamento y a las 10:20 ya está en el Aeropuerto: todo un record Guiness.

Evidentemente esta chica no ha podido encontrar otro trabajo mejor. Si tenemos en cuenta su actividad en el Euro Parlamento, publicada en la propia web de la Eurocámara, desde el inicio de la legislatura sólo ha efectuado 3 preguntas, ha intervenido una única vez en 8 debates y ha participado en una única propuesta de resolución común: lo que se dice mucho no ha intervenido, no... Y puede compararse con la actividad de, por ejemplo, Raül Romeva de ICV o Ramón Tremosa de CIU: toda una diferencia.

Pero claro, los Lunes no debe haber vuelo (para ella) a Bruselas antes de las 11'00 0 las 12'00; Martes, Miércoles y Jueves debe andar enfrascada entre tanta comisión (parlamentaria, of course) y el viernes solo da para fichar, el resultado es el que es.

Luego, lo mejor debe ser que no cobren dietas lunes y viernes, ¿no? o mejor ¿Alguien sabe para qué sirve el Parlamento Europeo? Porque eso seguro que tiene unos costes elevadísssimos, sin contar dietas, claro...

Y luego nos dicen: "El enemigo del PSOE es la desafección".

Calentito que me ha dejado esta entrada....

Els que cauen

2011-02-09T23:26:00.001+01:00

Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:

Mobutu Sese Seko, 32 anys al Zaire (Actual RD Congo) 14.000 milions de US Dòlars
Saddam Hussein, 24 anys a l'Iraq, 100.000 milions de US Dòlars
Jean Claude Duvalier, 15 anys a Haití, 60 milions de US Dòlars
Ferdinand Marcos, 21 anys a Filipines, 10.000 milions de US Dòlars

Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre.

Quants cales hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar: "l'avaro ric no té parent ni amic"

Iceberg a la vista

2011-01-25T22:24:00.002+01:00

Aquesta frase és el títol d'un llibre que es va publicar ara fa poc més d'un any, escrit pels professors de l'IESE Miguel Angel Ariño i Pablo Maella i que, basant-se en la història del viatge inaugural del Titànic, tracten d'ajudar-nos a a entendre millor com funcionen les decisions , quines són les seves conseqüències i quina és la millor manera de minimitzar les equivocacions.

Perquè una cosa és clara: si prenem decisions, ens equivocarem més d'una vegada; si no les prenem, algú les haurà de prendre per nosaltres. Si ens equivoquem, sempre hi podrem aprendre d'elles:

Ara que tal i com estan les coses venen temps de decisions importants, de decisions complicades i, fins i tot, arriscades, us convido a veure aquesta entrevista, encara que jo crec que s'ajusta més la paraula "xerrada" de tots dos professors amb en Jaume Barberà ahir a la nit al programa Singulars del Canal 33.

Per cert, el llibre es pot trobar fàcilment a Casa del Libro o la Fnac, tot i que la Karme (de la llibreria Segur), si li demaneu, segur que us ho porta i a bon preu.

Endevins a tota hora

2011-01-19T22:24:00.001+01:00

Ara feia dies que no em connectava una estona per repassar els blocs calafellencs i de més enllà les nostres fronteres. Ho reconec, m'agradaria dedicar-me més però mai hi trobo un moment adient.

El cas és que llegint, llegint he arribat fins aquesta entrada de recomanada lectura, ón el Bosque Fantasma planteja l'amargor amb el que la crisi ha afectat a més d´un i m'he enrecordat d'un video que vaig veure l'altre dia a una pàgina web.

Darrerament, i déu ser per això de la crisi (tot i que també té a veure l'augment de l'oferta de canals televisius) les nits de TV hi ha un munt de canals que només ofereixen això:

Malauradament, com a éssers humans que som, ens aferrem a qualsevol cosa que ens procuri un alè d'esperança, i d'això se n'aprofiten alguns.

Ara bé, alguns d'aquests poden patir entrevistes com aquesta (hi poso la traducció literal):

- O sigui, que vostè és endeví? Pot veure el futur?

- Exactament, jo puc veure el futur.

- Plaff !!!!

- I aquesta? Que no l'has vista arribar? Com podeu veure, no és gaire difícil descobrir a un

mentider.

No vull fer apologia de res, Déu m'en guardi... Però a vegades hi han coses que són necessaries...

** Video extret de www.nopuedocreer.com

Beirut

2010-12-27T11:29:00.001+01:00

Debe resultar impactante para un chaval de 16 años embarcarse en un viaje por Europa sin más rumbo fijo conocido que el que su destino le lleve desde Nuevo México (USA) atraído por el interés de escuchar los sonidos y las músicas que por internet ha podido conocer previamente.

Más impactante debe resultar tener unos padres tolerantes, a diferencia de Europa, permiten a sus hijos adolescentes que se marchen de casa a “conocer mundo” y permitirles vivir experiencias nuevas que probablemente no habrían podido conocer de otra manera.

Pues esa es la historia de Zach Condon, un chaval oriundo de Santafé, Nuevo México (USA) que con 24 años ha puesto su 3º disco en el mercado, lleno de sonidos balcánicos, mexicanos o franceses. Su banda, conocida como Beirut, mezcla estos sonidos en algunas composiciones deliciosas en las que cuesta creer que hayan sido escritas por un chico de esta edad.

Obviamente, Beirut no es precisamente una banda de masas sino más bien todo lo contrario. Es de ese tipo de bandas que te cautiva si llegas a escucharla un día, que se mueven por circuitos como la “World Music” (dónde sino habría de catalogarse a una banda como ésta) pero que, a pesar de todo, van acumulando cierto prestigio e inclusoson invitados a eventos como el FIB 2011.

Os dejo un video grabado en plena calle de Nantes (Francia) y que lleva por nombre el mismo que la ciudad y otro de la deliciosa "Postcards from Italy".

Que lo disfrutéis. Feliz Año a todos

¡¡PIM!! ¡¡PAM!! ¡¡POUM!!

2010-11-22T14:05:00.000+01:00

GRACIAS A LOS DEL BLOG DE SEGUR

Pues sí señores sí. Comenzábamos en esta semana con un:

Un PIM porque ya hace un año, este Equipo de desgobierno de Calafell, comenzó las presentaciones de un POUM que nos querían "vender" como el más chachipiruli que ha parido un gobierno en Calafell, pero ya de partida en unas fechas que no eran las más adecuadas, cuando precisamente en una población costera con una cantidad muy numerosa de gente que tiene su casa como segunda residencia, no estaba aquí.

Siguió mal, muy mal, cuando a pesar de afectar zonas de negocios como Baixador, parte del edificio de correos o la Pensió Lleida, sin haber hablado CUANDO TOCA, con los propietarios para buscar consensos, éstos se encontraron con que en donde tenían su negocio, algunos de ellos desde hace más de 40 años, el POUM lo dejaba como zona verde.

Ante su desesperación, cuando fueron a protestar durante la presentación del POUM en el Pabellón Joan Ortoll, se encontraron como respuesta del alcalde, con la unidad de Antidisturbios (Ex-UPAS). "Es democracia, res més", decía el alcalde.

Por un momento comenzamos a ver las imágenes en blanco y negro y a los UPAS de color Gris, cuando sacaron sus porras. Pero no, estábamos con un gobierno socioademeceroriónero en pleno siglo XXI. Digo Rionero porque el sr Rión, a pesar de haber sido elegido por ERC, no ha informado a su partido en ningún momento de nada del POUM, ni de nada de nada, por eso le pidieron su acta de regidor pero se le quedó pegada al trasero, el acta no, la silla.

Pues bien, se siguió con las presentaciones del POUM, y todo un sector como Marinada, se encuentra con un PMU, dejando el suelo urbano consolidado que tienen desde hace años en suelo urbano no consolidado. No sólo eso, no se les asigna ningún tipo de clave concreta y además según ese PMU tenían que ceder un 47% del terreno al Ayuntamiento. De una totalidad de 4 Hectáreas. A lo que el equipo de desgobierno respondió que no habían sabido entender el POUM, es más el Sr Rión nos habló por primera vez de que lo que les pasa a los de Segur es que tienen un concepto muy arraigado de la propiedad y muchos tienen cultura de Club. Ahora, después de ver los fichajes de su nuevo jefe Joan Laporta, vemos que el único que puede tener cultura de Club es él, pero de alterne, cosa en la que no nos adentraremos porque no viene al caso.

Eran tan "transparentes" las presentaciones que hacían a una parte de la población, que cuando vieron que los de este blog las filmábamos y las colgábamos en internet para que todos los de segunda residencia pudiesen enterarse de lo que aquí se cocía, el Sr Ramón Ferré nos expulsó de 2 de ellas ¿por qué? pues no sabemos, quizá para que hubiese la menor difusión posible. Pero ¡Oh! la Red, esa que ahora acaba de descubrir el alcalde la trascendencia que tiene, comenzamos a tener visitas que superaban las 1000 diarias llegando tras la tercera presentación del POUM a 1500 visitas/día y los del blog pasamos a ser el enemigo público número uno. ¿Motivo? POR INFORMAR.

Ya hemos explicado aquí muchas veces como ha ido transcurriendo todo y no nos vamos a repetir, pero cuando alguien no es transparente, no explica la realidad de las afecciones, hace las presentaciones en épocas donde una gran mayoría de propietarios no se enteran, beneficia a los amigos, negocia desde una posición dominante y confunde la participación ciudadana con la necesidad de tener que haber contratado abogados para que les informen de la realidad y presentar las alegaciones correspondientes, en mi pueblo se dice que "no es trigo limpio".

Se convoca una manifestación para el 3 de abril y cuando el equipo de desgobierno se ve contra las cuerdas, primero busca aliados para seguir desinformando como hizo con Fincas Tomás, responde las alegaciones a través de ellos, incluso las de personas que no habían presentado alegaciones con Fincas Tomás. Ramón Ferré se presenta a reuniones de vecinos, no para informar, sino para intentar restar partidarios a la manifestación. Durante el mes de febrero comienzan a negociar, pero lo hacen con ambigüedades, sin compromisos concretos y lo hacen de una forma que nos hace mantenernos alerta porque nadie se fía de este Gobierno de Calafell, porque se lo han ganado a pulso.

En el pleno de 10 de marzo, de prisa y corriendo se desafectan las diferentes zonas, intentando así desconvocar la manifestación. Pero no, el pueblo está calentito con tanta desfachatez.

Y ya TODA la Red está que hecha humo, todos unidos y se consolida un elemento con el que nadie contaba, Internet, por su inmediatez, porque no hay distancias, se acaba con el monopolio de hacer y deshacer en el Municipio al antojo de los que se han ido turnando en el poder sin que nadie se entere. Una muestra es este pantallazo en el que se observa en la columna derecha como todos los blogs de Calafell van a una:

Y cuando el 3 de Abril da igual si 1000 o 2000 personas se echan a la calle, ya que con cualquiera de las dos cifras fue la manifestación más numerosa que jamás ha habido en este municipio, comienzan a plantearse un poco en serio el movimiento ciudadano que se ha generado, que han generado ellos.

No se ha bajado la guardia desde entonces, el pueblo no se fía, menos aún cuando se ha hecho un pleno el 10 de marzo para rectificar y durante el verano aún no se convoca pleno alguno para la aprobación provisional ¿a qué esperan?

Lo que clama al cielo es enterarnos además que Ramón Ferré está enviando, durante el mes de julio, SMS a diferentes personas de Marinada diciéndoles que tranquilos, que la zona está desafectada. ¿Quería tranquilizarlos en julio cuando hay aquí un mayor número de personas?, ¿Por qué, si ya en marzo había habido un pleno?, ¿hay algo que temer?. Y esa simple lógica es lo que te lleva a pensar que algo se esconde. Por ello hay que estar bien atentos a la aprobación provisional.

La aprobación provisional llega en Septiembre, de nuevo, cuando ya casi nadie de segunda residencia está en el Municipio, de nuevo cuando menos gente se entera. ¿otra vez lo mismo?, ¿hay que revisar esa aprobación provisional?. Pues sí señores, hay que revisarla y de nuevo hay que gastar dinero en abogados y en urbanistas, porque hay irregularidades, no una ni dos, sino unas cuantas.

De momento y a pesar de haber respondido a las alegaciones de marinada, de la aprobación inicial, con el siguiente texto:

En la aprobación provisional, esa clave OD5, ya no existe en Segur, sino que como pusimos en esta entrada, se ha variado con una nueva nomenclatura. Una nueva nomenclatura que no existía en la aprobación inicial, que baja ostensiblemente el coeficiente de edificabilidad en TODO Segur playa, que afecta a todos los edificios desde la calle Tajo hasta la calle Duero y que quieren justificar retornando al POUM del año 1947, ¡olé tus webs!. Eso sí, la zona de l' Estany, una porción de terreno, tiene el privilegio de ser la única en la que se mantiene el coeficiente de edificabilidad, no a un 1,25 como en Segur, ni a un 1,80 como en Calafell, sino de un 2, porque tal y como se recoge en el informe de alegaciones de la aprobación provisional:

"La finca mencionada tiene los derechos urbanísticos patrimonializados, porque ha realizado los deberes y cargas impuestas", es decir, SIN HABER CONSTRUIDO aún, tiene patrimonializados los derechos urbanísticos, cosa que parece que los edificios que llevan más de 10 de 20 y de 30 años de todo Segur playa, no. Adivinen de quién son estos terrenos. Quizá es que no han hecho los deberes. Ja!.

Pues bien, como se supone que todo puede ser un error material, llega el:

Y TODOS los partidos de la oposición han solicitado ayer mismo un pleno extraordinario para tratar este tema como único orden del día

Ahí están los que tienen representación en el consistorio, también los que no, además de las asociaciones de vecinos y afectados y la Plataforma NO AL POUM. Otra vez en pie de guerra. Porque hay algunos que parece que o no aprenden o no quieren aprender.

Linked In i les trucades sorpresa

2010-11-12T00:42:00.002+01:00

Durant els darrers temps no puc, malauradament, posar al dia aquest modest bloc ni col·laborar amb el els de la negra quan el seu capità, el Nevot, m'ho demana.

Vaig una mica atrafegat de feina, és cert. Des que vaig començar a la nova empresa, allà pels volts del Gener, el meu departament no ha fet més que, per sort o desgràcia meva, créixer.

Per on anava...? Ah sí, per lo de les trucades del Linked in...

Ara fa un grapat d'anys, molt abans que en Mark Zuckerberg la muntés amb això del facebook a l'àmbit professional ja existia una pàgina molt semblant anomenada Linked In.

Em vaig donar d'alta en aquella pàgina pels volts del 2003 i vaig anar actualitzant el meu perfil professional cada vegada que hi va haver un canvi en el meu CV.

Mai m'havia servit de res, però des de fa un parell de setmanes, he rebut unes quantes (potser una desena...) de trucades i emails d'allò que abans s'anomenava "col·locador" i ara en diuen "consultors de recursos humans" a empreses del tipus "head hunters" però que acaben en un no res.

Amb alguns hi tens una entrevista, potser per algun lloc determinat del qual no dones el perfil (quina mena de "cercatalents" són...?) o potser perquè, simplement, nomes volien coneixe't i no tenen res en concret però van omplir la seva bossa amb noms determinats.

Avui però ha estat un dia crític. Després de diversos creuaments d'emails i de trucades de telefon amb una head hunter de Dubai, se m'ha oferit allò que se'n diu "l'oportunitat de la teva vida": ser Director Nacional (Country manager) de la companyia nº 1 al món del meu sector durant 2 anys. Només hi ha una contra: el païs en questió: Arabia Saudí. Temptador, i molt... el meu CV i la meva cartera podrien augmentar considerablement. La meva vida privada, minvaria justament de manera oposada.

Déu ser que deixar de fumar (aquest és el meu 11é dia sense nicotina, gràcies al Champix) m'està afectant i és ara que (no) ho veig clar.

Un excel·lent guió original

2010-09-07T22:44:00.004+02:00

Que Christopher Nolan és un dels directors més creatius a Hollywood dels darrers anys ja no ho discuteix ningú. El seu debut, amb l'original Memento fa ara 10 anys, ja va marcar un inici de carrera sorprenent, amb un guió d’estructura delicada a l’hora que sorprenent.

Després va continuar amb la "lluminosa" Insomnio, un remake d’una pel·lícula original noruega amb el que va poder comptar amb Al Pacino, Robin Williams i la sempre perfecta Hillary Swank.

Batman Begins, Prestigio: El Truco final i El Caballero Oscuro van seguir abans d’arribar 2010, l’any que ha estrenat la magnífica Origen (Inception).

Origen es tracta potser d’una peça única. El director torna a explorar la ment, els records i els somnis, tal i com va fer a Memento e Insomnio.

La pel•lícula narra la història de Don Cobb (Leonardo Di Caprio) un expert en endinsar-se a la ment de les persones a través dels somnis per endur-se’n els seus secrets més preuats.

El guió, escrit pel mateix director, no defalleix mai. Un excel·lent guió, ben estructurat i sense cap fissura (fàcil de caure-hi quan es tracta un tema com el de la pel·lícula), uns efectes especials impressionants i una banda sonora (això mereix capítol especial pel Hans Zimmer un altre dia) inquietant.

En fi, us recomano que si no heu pogut veure aquesta petita meravella encara, que no us la perdeu. No volgueu entendre tota la trama des d’un bon començament i deixeu-vos portar per l’ imaginació d’en Nolan. Sortireu guanyant.

Això sí, tracteu de sobreviure als darrers tres quarts d’hora del film, en el que la història adquireix un ritme vertiginós del que ja no us abaixareu fins el final de la pel·li.

Us deixo l'ellaç al trailer de la pel·lícula

Uns marxen, d'altres venen

2010-09-03T23:42:00.002+02:00

Aquesta fotografia circulava avui per moltes bústies de correu electrònic intern. Es la imatge de la planta tecnològica que la multinacional japonesa Sony manté, des de fa uns anys, a Viladecavalls; però també es tracta d'una imatge de desesperació; la desesperació dels més de 1000 treballadors de la planta que desconeixen quin serà el seu futur a partir del Gener del 2011, quan es preveu que la factoria passi a mans d'un nou propietari.

S'ha parlat, des de fa un parell de dies, de Ficosa (uns dels líders mundials en la producció de retrovisors de cotxe, amb una quota de mercat del 18%) i de Comsa-Ente, una antiga constructora reconvertida a empresa líder en energies renovables.

No fa més de 3 mesos que Sony ja va decidir vendre el seu luxós centre de distribució de Castellar del Vallès a una empresa francesa, CEPL, que ha mantingut la base del negoci (la distribució dels productes Sony a la península Ibérica) i afegint-ne de nous. Els 96 treballadors d'aquesta planta van mantenir els seus llocs de treball i tot sembla indicar que el mateix passarà amb els de la planta tecnològica de Viladecavalls.

Fa un mes escaig que la gran planta de producció de televisors LCD de Sony a Europa inaugurada a mitjans del 2008 i situada a Nitra (Eslovàquia) va passar a mans d'un grup taiwanès anomenat Foxconn, dedicat a la fabricació d'ordinadors personals i components "low cost", mantenint i, fins i tot, incrementant el nombre de treballadors.

Un dia abans i des de la Xina, en Montilla anuncia que tracta de tancar un acord amb un dels principals constructors d'automòbils en aquell país, Chery. Tot sembla indicar que aquesta marca, que ja disposa de fàbriques al nord d'Europa (Rússia), busca implantar-se al sud d'Europa i comercialitzar els seus vehicles barats i els nous models de cotxe elèctric.
Se'n diu qu, fins i tot, ja n'hi han 3 poblacions candidates a acollir la seva planta a Catalunya: Vila-Rodona (Alt Camp), L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) totes dues a Tarragona, i Abrera (Baix Llobregat) a Barcelona, com a posibles ubicacions de la planta de producció.

No seria d’estranyar doncs que fos Ficosa qui els hi proveïes de part de la seva electrònica i retrovisors.

Nostàlgia pel doblatge

2010-08-20T22:24:00.000+02:00

En començar l'Institut, recordo que vaig pensar en aprofitar alguna d'aquelles tardes lliures que l'EGB no m'havia permés fins a aquell moment per poder acudir al cinema Verdi de Barcelona (fins aquell moment, l'únic que s'atrevia a oferir tota la seva programació en versió original subtítulada. Em sentia com un bitxo raro, un noi de 15/16 anys anant tot sól un parell de tardas al mes a veure pel·lículas en VOSE (Com es deia a l'època) d'aquelles que no solien correr pels circuits comercials habituals.

Amb el pas del temps allò poder semblà un esnobisme... o potser no. A d'altres països (acabo de tornar d'un païs on les pel·lis nomès es projecten al cinema i la tele en versió original subtitulada) és l'única opció.

El cas és que ara tenim pressa per tot. Tenim pressa, fins i tot, per poder veure la pel·li a casa, i gratis, abans que s'hagi estrenat al cinema o en DVD.

Mirant per internet, he trobat un petit documental amb les veus que ens han marcat una època. Es pot visionar complert al youtube. Us deixo els enllaços per que disfruteu dels actors de doblatge de sempre i dels d'ara, a més de posar-li un rostre a les veus de Samuel L. Jackson, Whoppi Goldberg Robert de Niro o Jack Lemmon entre d'altres.

Posats a retallar

2010-06-08T22:55:00.000+02:00

Vist avui a "El Intermedio" de la sexta

Desproporcionats...

2010-06-02T00:50:00.002+02:00

I alguns ens hem quedat sense paraules

Ara podrem entendre el caos aeri de la passada setmana

2010-05-14T00:15:00.001+02:00

Després de veure com ens afectava a tota Europa el nuvol de cendre del volcà islandès, ara podrem entendre el per què.

El següent vídeo és una reproducció a escala de temps real que van crear a la Facultat d'enginyeria de Zuric amb tots els vols que es produeixen cada 24 hores al món.

Si mireu atentament el vídeo, podreu comprovar el caos aeri que suporten diàriament Europa i els Estats Units. No acabo d'entendre que no hi passin més coses...

Assasinant a inocents per TV

2010-04-08T23:27:00.002+02:00

Deia el grup "Pastora" a una de les cançons del seu primer àlbum anomenat igual que ells: "La guerra es mu'perra"; el video que us penjaré a continuació ho demostra.

Va ser gravat des d'un helicopter tipus apatxe nord-americà a Bagdad al 2007 i mostra l'assassinat a sang freda d'una dotzena de persones, incloses dues criaturetes i dos periodistes iraquians de l'agencia Reuters a mans de l'exercit nord-americà i fins i tot a la transcripció es pot llegir com es feliciten per la punteria i s'hi mofen que els tancs passin per sobre els cadavers.

La sortida a la llum d'aquest video aquest passat dilluns ha estat possible gràcies a l'agencia Reuters i la ONG Wikileaks, que ajuda a combatre actes com aquest amb una nova manera de fer periodisme actiu.

Us aviso que aquest video pot ferir la sensibilitat de l'espectador i, sobretot, no us deixarà indiferents

Dues excel·lents propostes

2010-02-07T01:01:00.001+01:00

La passada setmana es van estrenar les dues millors pel·lícules del que portem d'any. Encara queda molt de temps i, de continuar a aquest ritme, segur que aquest serà un any d'excel·lents pel·lis.
La primera pel·li interessant és la nova proposta del mestre Clint Eastwood.
Aquest home, a la seva edat, ens està mal-acostumant a portar-nos una gran pel·li un o dos cops a l'any. Si ho recordeu, a l'Abril de l'any passat ja vaig fer un comentari sobre la seva prolífica etapa actual i sobre les grans pel·lícules que Eastwood ens està deixant per a la memòria col·lectiva.

En el cas d'Invictus, basada en una novel·la del periodista anglès afincat a Sitges John Carlin, que narra l'arribada de Nelson Mandela a la presidència del govern Sud-africà i de com fa país mitjançant un esport considerant, fins a aquell moment, només de blancs.
Memorable l'actuació de Morgan Freeman com a Mandela.

La segona excel·lent pel·lícula de la setmana és En tierra hostil.
He de reconèixer que m'ha sorprès molt pel seu realisme i la psicologia dels seus principals personatges. Narra la historia d'un equip de desactivadors de bombes de l'exercit americà a la guerra d'Iraq i el seu principal membre, el Sargent James, adicte a l'adrenalina que li provoca l'exercici de la seva feina.

Dues bones propostes per al cap de setmana.

Una setmana enriquidora

2010-02-07T00:14:00.001+01:00

Fins ara, havia compartit feina amb gent de moltes nacionalitats, sobre tot alemanys (14 anys treballant a 2 grans empreses alemanyes dona molt de si), xinesos, francesos, russos, polonesos, mexicans, argentins, etc... gent que, d'una manera o una altre, t'influeix i t'enriqueix

Aquesta setmana a la feina he compartit hores amb un japonès, en Koji, que arribat des de la seu central de l'empresa a Londres, està implantant el nou sistema informàtic amb el que s'ha de treballar des del Març

M'ha sorprès veure avui com un japonès menjava calçots (m'ha costat fer-li entendre com s'havien de menjar) i unes costelles de xai amb all-i-oli. No era sushi, però el nano s'ha fet un fart de calçots quan, en tastar el primer, s'ha adonat que eren molt dolços i tendres.

Tinc un ex-company (i he de dir que bon amic) xinés, en Patrick, que sembla més espanyol que jo mateix. Fa molts anys que viu a l'esquerra de l'eixample i parla un castellà quasi perfecte. Però avui m'he fet un fart de riure en veure en Koji menjant calçots i posant cara de sorpresa.

M'ha sorprès també veure que els japonesos (segons em deia ell) no són tan tancats com jo em pensava i que, a més de la seva feina, poden parlar amb un estrany de cinema clàssic americà i japonès o de música contemporània

En definitiva, una setmana plena de contrastos i enriquidora.

POUM: CONCENTRACION EL 3 DE ABRIL

2010-02-04T21:16:00.000+01:00

Esta mañana he presentado a los Mossos d' Esquadra, en nombre de las asociaciones de vecinos de Segur (AVSU y Veïns), como delegada de los representantes de afectados, la petición para que nos autoricen a llevar a cabo la concentración el próximo 3 de abril en la plaza del Mediterrani (en el centro de Segur) el sábado santo, a las 12 de la mañana.

Recibiré silencio administrativo o respuesta en breve. En caso de silencio administrativo significa que tenemos la autorización (podrán ver que tiene el sello de la Generalitat) y ellos ya enviarán los efectivos necesarios para el caso; en caso contrario me llamarían para hablar del tema, dado que tenemos derecho por ley a llevar a cabo cualquier acto de este tipo para manifestar nuestro desacuerdo como vecinos, afectados o como solidaridad con ellos llevando a cabo una concentración.

Ayer, en la reunión de representantes de afectados por el POUM me comprometí a encargarme de este tema. Ahora pido a todos que den difusión a este mensaje, para que nos reunamos el máximo número de vecinos a ejercer nuestro derecho a discrepar. Agradezco al Blog de Segur , aprovechando el amplio seguimiento diario que tiene, que me de un espacio aquí para informar a todos de esta actuación.

Nadie niega que Segur y Calafell necesitan una reforma. Pero no de esta manera, no con estos modos, no de tapadillo, no con prohibiciones y falta de información.

Por favor, la única manera de que se retire este poum ES MEDIANTE LA ACCIÓN DE PROTESTA, LA ACCIÓN VECINAL Y SOCIAL. La participación será muy importante. Hay que hacer saber nuestro descontento y que retiren este POUM.

Podeis llevar pancartas y lo que creais necesario pero quiero pedir ante todo que no se olvide que es una concentración pacífica y civilizada. No demos argumentos a los que nos acusan de intoxicar y ser unos incendiarios. Simplemente hagámosles saber nuestro malestar. Avisaremos a los medios de prensa y tv para que vengan al acto.

Muchas gracias.

Sònia Mirambell
Presidenta AAVV AVSU

Encara no ha sortit i ja s'hi mofen

2010-01-29T22:52:00.000+01:00

Steve Jobs. propietari d'Apple, va presentar abans d'ahir la nova meravella de la marca de la poma, l'IPad, que sembla un IPod però en gran tamany.

He de dir que sóc un enamorat d'algun dels productes d'Apple, ho reconec. Faig servir un Iphone habitualment i fa temps que hi penso en canviar-me aquest pobre pc per un Imac.

De moment, sembla que l'Ipad només afegeix respecte a l'actual Iphone la possibilitat de llegir llibres electrònics (de fet això ho pot fer l'Iphone/Ipod, però en pantalla reduïda)

Apple va fer aquest video de llençament del producte:

Doncs en aquests temps que corren, ja hi ha qui s'ha espavilat per mofar-se de l'aparell en questió fent videos com aquests:

The iPad - watch more funny videos

No dic que no sigui una meravella l'Ipad... potser sí.... pero no em negareu que no li falta raó al de la mofa...

Mor l'Eric Rohmer

2010-01-11T23:55:00.003+01:00

Avuí ha mort el director de cinema francès Eric Rohmer, un dels components del que la crítica va anomenar després la "Nouvelle Vague".

Vaig descobrir Rohmer als 15 anys, quan dins una classe d'una assignatura, no sé si be o malament, anomenada "ètica" a primer de BUP (ara en sembla que és tercer d'ESO) ens van passar una petita joia anomenada "L'ami de mon amie" (L'amic de la meva amiga).
Aleshores no tenia ni idea de qui era aquell senyor gran (per a mi ja era gran en aquell moment...) i al cap d'uns anys, quan jo ja havia crescut prou com per entendre el seu cinema, me'l vaig retrobar en una joia anomenada "Mi noche con Maud", per a mi potser la seva millor pel·lícula.

No he trobat cap video en català o castellà, però sí aquest petit reportatge que li dedicava avui TVE.

Descansi en pau, doncs, monsieur Rohmer

La millor feina del món i quasi acaba mort

2010-01-10T00:36:00.007+01:00

Ara fa un any, l'estat Australià de Queensland, per tal de reactivar el turisme al seu territori, va promoure un concurs per tot el món en el que oferien viure tot un any a una illa paradisíaca i contar-lo mitjançant un bloc.

Em vaig fer ressò d'aquell oferiment en aquest bloc.

La setmana passada es va saber que el guanyador, un anglès anomenat Ben Southall guanyador del concurs, va estar ferit de gravetat en rebre la picada d'una medusa del tipus irukandji, 1000 vegades més potent que la picada d'una taràntula.

No debia ser, doncs, la millor feina del món. I es que ni els paradisos del mars del sud són ja el que eren.... un altre somni a la paperera.

Invertir en Seguretat o armament

2010-01-10T00:18:00.004+01:00

Passejant pels blocs locals m'he trobat amb aquest article d'en Toni Gallardo (a qui no tinc el plaer de conèixer, tot i que sé que és una persona coneguda arreu Calafell) que m'ha semblat molt bo.

Fa un temps que tinc el bloc d'en Toni llinkat al meu perque m'agraden molt els seus articles, plens de coherència.
Us ho recomano.

Un bon mes de Febrer

2010-01-08T15:41:00.003+01:00

El proper mes de Febrer sembla que pinta be. Si a l'inici de la darrera temporada de Lost li afegim que la Reina del Pop més sensual, l'anglo-nigeriana Sade Adu, treu nou disc després de quasi 10 anys de silenci musical.

Sade Adu va fer-se popular mundialment a mitjans de la dècada dels 80 i va durar fins al 2000, quan va treure el seu darrer disc d'estudi.

A la seva web podeu trobar una prèvia del seu darrer treball. Us deixo penjat un video d'una de les seves cançons més conegudes: "No ordinary love".

Nit de Reis

2010-01-05T23:46:00.005+01:00

Ara fa uns dies que no havia pogut fer cap entrada. M'he fet la promesa que pel 2010, a més del clàssic intentaré deixar de fumar (ja veurem...) faré més entrades al bloc de les que faig ara... o al menys ho intentaré.

Després de dies d'interminables àpats amb les mateixes cares durant 3 dies seguits, d'inaguantables programes musicals amb refregits d'altres anys i/o èpoques, de programes d'humor que te'ls repeteixen durant 4 dies seguits, per si no has tingut prou amb una vegada, etc... arriba la millor nit de totes aquestes festes: la nit de reis.

Si ens hem portat bé, els reis ens portaràn bons regals. Si no hem estat bons, ens portaran carbó; o al menys així m'ho van ensenyar a casa els meus pares i així tracto de transmetre-ho ara al meu fill, deixant de banda (és clar) la rel·ligió.
Com que a Segur de Calafell tenim una merda de Cavalcada de Reis, que ni és cavalcada ni és res, aquest any hem decidit anar a veure la cavalcada a La Joncosa del Montmell, el nostre segon poble d'adopció al Baix Penedès.

Allà, en ser un poble petit, fan les coses d'una altre manera.
Per començar, la cavalcada es fa només per 2 carrers del poble; té una raó: el poble no en té gaire més carrers.

Els Reis Mags de l'Orient entreguen en ma les joguines que nosaltres els pares hi aportem pel nostre fill.
La canalla del poble que estudia al col·legi local rep una joguina de part de l'Ajuntament de mans dels Reis Mags de l'Orient.

I per si això fos poc, l'Ajuntament convida a la gent del poble a begudes i coca.
Carai! I per que no ho fan això aquí? Que som molt grans com per fer-ho?

Y el catalán para qué sirve?

2009-12-16T01:08:00.010+01:00

Avui estava dinant al restaurant Llamas a Segur. Com que se m'havia fet tard per dinar a casa, he volgut aprofitar la darrera setmana de la promoció de la campanya d'AVSU.
He assegut tot sòl a una taula del fons, enganxada amb una taula on un matrimoni gran xerrava animadament en un perfecte castellà mentre gaudia del menú.

Al cap d'una estona se'ls hi ha apropat una dona rossa i esvelta que ha parlat a l'home en un perfecte alemany.
Potser sóc una mica tafaner, devia ser la proximitat... Li preguntava com estava i com li anava al gimnàs del Vilarenc. Quan ha marxat, l'home ha tornat a la conversa amb la seva dona.
Potser se m'ha notat que sentia la conversa i l'home m'ha mirat fixament.

- Habla muy buen alemán (l'he dit, per quedar be i disimular)
- Gracias! He trabajado muchos años en Suiza... pero también hablo un poco de francés y de italiano.
- Vaya! Sí, yo también hablo algo de alemán, de inglés, de italiano, de portugués.... incluso un poquito de mandarín.
- Ves. Lo que nunca aprenderé es catalán... Es que no puedo con él!
- Vaya! Y por qué dice eso? -l'he contestat-
- Es que no sirve para nada.... al fin y al cabo, sólo lo hablan, como mucho, 4 ó 5 millones de personas. Y el español lo hablan más de 500 millones. Si mis hijos estudiaran aquí, que sólo se estudia en catalán, luego no podrían irse a acabar los estudios en Salamanca o en Madrid o en Sevilla. No entenderían nada...
- Hombre! Eso lo dice Vd. Mis padres son andaluces -li tractava d'explicar-, en mi casa siempre se ha hablado en castellano y no por eso he discriminado el catalán. Además, existen infinidad de estudios que indican que los niños bilingues desarrollan más capacidad para aprender un tercer o cuarto idioma que los niños críados en el monolinguismo.
- Ya! (mentre la dona li anava estirant del braç per marxar) Pero es que aquí el español está discriminado.
- (I la conversa anava pujant el tó) Hombre, eso no es cierto.
La dona ha acavat d'estirar-lo cap a fora. Mentre ho feia, m'ha donat temps a preguntar-li:
- Y... ¿De dónde es Usted?
- Yo soy madrileño.... (mentre marxava cap a fora).
- Ya... y escucha al Fede por las mañanas, verdad (he pensat, sense dir-li).

Amb això no vull generalitzar res.
No és que tot els madrilenys pensin que aqui discriminem el castellà. El problema radica a l'informació que els mitjans generalistes fan allà, amb la seva propaganda anti-estatutària.
Quines ganes tinc que això de l'Estatut s'acabi d'una vegada. Començo a estar fart de tanta propaganda.

Arriba la darrera temporada de "Perdidos"

2009-12-03T10:17:00.003+01:00

Perdidos arriba a la seva sisena i darrera temporada que serà emesa per les TV del món durant les mateixes setmanes per evitar que allà on arribi més tard la gent perdi l'interes en la trama en conèixer el desenllaç.
Al guionista de la serie, Carlton Cuse i al co-creador Damon Lindelof els hi ha agradat tant la fantastica promo que Cuatro ha fet que estant pensant en copiar-la. Així ho reconeixien a Twitter.
Cuatro ha fet servir un poema d'un antic poeta persià (Omar Jayyam) que fa referència als escacs i que ha servit de base per desenvolupar aquesta promo.

Aquí teniu la magnifica promo.

Si el Barça perdès davant el Tribunal Constitucional

2009-12-01T00:35:00.003+01:00

Fa poc més de 24 hores que el Barça va guanyar 1 a 0 a l’etern enemic , el Real Madrid. L’àrbitre quan va xiular el final del partit, va donar el resultat com a bo i així ho va fer constar a l’acta que va signar. Però, que passaria si aquesta acta fos impugnada pel Deportivo de la Corunya al•legant que el resultat no es bo per la lliga i que s’hauria de revisar primer unes 30 jugades del partit?

Doncs alguna cosa semblant passa amb l’estatut.
Aquests dies se n’ha parlat, i molt, de l’editorial “La dignitat de Catalunya” que un grapat de diaris d’arreu de Catalunya van signar conjuntament el passat Dijous.
L’estatut de Catalunya va ser aprovat per referèndum, per les corts catalanes, per les espanyoles, pel senat i, en darrera instància, pel Rei. Ara es troba encara encallat al Tribunal Constitucional per les nombroses demandes d’inconstitucionalitat presentades pel PP.
És a dir, quan el partit ja s’ha acabat, l’acta s’ha signada i tothom el dona per bo, el PP continua posant-hi pals a les rodes.

I encara diuen des del diari “El Mundo” que s’està pressionant al Tribunal Constitucional des de Catalunya... Com si “El Mundo” no estigués fent pressió publicant aquest tipus d’articles als seus amics del PP.

En fi, com deia l'editorial, portem ja 3 anys i mig perdent el temps amb aquesta historia... i ningú no s'ha parat a mirar i comparar la resta d'estatuts que s'han renovat des d'aleshores

No anem bé...

2009-11-27T22:32:00.007+01:00

Fa algun temps que segueixo el bloc d'en Marc Vidal. Diuen que n'és un dels blocs més influents al nostre país, potser per que ens explica veritats dures, d'aquelles que et fan rumiar.
Vaig tenir l'oportunitat de veure part d'una entrevista que en Jaume Barberà li va fer al programa Singulars del passat dia 3.
Com podreu veure, no en té pels a la llengua a l'hora d'assenyalar amb el dit. Us la recomano.

A Nere, con cariño

2009-11-20T22:54:00.001+01:00

Las últimas semanas no se ha hablado de otra cosa, en cuanto a sanidad, que no fuera la gripe A y su vacuna, de sospechosa aparición casi pareja a la pandemia. Ya ha comenzado a vacunarse a la población de riesgo y todo parece volver casi a la normalidad.

El otro día hablaba con un médico, quien me reconocía que de los casi 2000 pacientes que maneja habitualmente, sólo vacunará a una cifra no superior a 6-8 personas.

“¿Sólo un 1.5% de la población?.

Realmente, me reconocía, parece que no va a ser más dañina que la gripe estacional así que ¿Para qué correr a vacunar a todo el mundo? No parece finalmente necesario (concluía)”.

Llegados a este punto, pensé, ¿Qué hay de verdad en todo esto? ¿No será un invento de las farmacéuticas que, en época de crisis y, por tanto, disminución del volumen de negocios, necesitaban un revulsivo para volver a los pingües beneficios? No te extrañe, me decía, así funcionan algunas…

En Alemania estos días ha saltado una noticia, cuando menos, llamativa: La canciller, los ministros y los funcionarios recibirán una vacuna diferente a la que se le está poniendo a la población. El motivo es que la vacuna especial contiene una mínima proporción total del virus ya inactivo y la vacuna habitual sólo fragmentos del virus, por tanto menos efectiva.

La noticia la publicó esta semana el prestigioso Der Spiegel (en alemán) y aquí en castellano.

Mi sobrina Nerea hoy cumple 9 años. Padece una enfermedad de las llamadas “raras” por afectar sólo a unas 5000 personas en todo el mundo. Su enfermedad, el llamado “Síndrome de West”, es una epilepsia agresiva degenerativa que afecta a bebés de entre 3 meses y 1 año de vida. Éstos sufren entre 50 y 80 ataques epilépticos diarios, lo que impide el correcto crecimiento de su cerebro y, por lo tanto, ocasionan retraso mental y psicomotriz.

Nerea acude cada día a clase de educación especial, es incapaz de dar 2 pasos seguidos por sí misma y necesita ayuda para todas las funciones vitales. Ahora, aún no pudiendo hablar, reconoce perfectamente a todos los miembros de la familia al mostrarles una amplia sonrisa de oreja a oreja en cuanto nos ve.

Aunque ésta se trata de una enfermedad descubierta hace más de 200 años, no ha habido prácticamente avances en la misma desde hace ya unos cuantos años. Y debe ser por su casuística que a día de hoy no existe cura posible: 5000 insignificantes casos no deben proporcionar un buen puñado de dinero.

Farts

2009-11-17T22:24:00.006+01:00

Déu ser per això de la crisi que tothom està fart, i ningú es calla res a l'hora de reivindicar, criticar o treure els colors als polítics.

Ahir es va presentar el POUM a Segur. Com podreu veure al blog de Segur, es va muntar. Però no només va ser a Segur, també es va muntar a Calafell, amb antiavalots inclosos.
A la classe política i, en general, a qualsevol amb càrrec públic se li està perdent el respecte, sempre i quan estigui sota sospita. I si no, que li preguntin a Francisco Camps, que ahir un noi el va increpar al mig del carrer i va arribar a cridar-li "desgraciado"

Ni en temps d'en Luís Roldán, que va fugir a Laos en descobrir-se tot lo que s'havia endut, o dels casos Filesa o Banca Catalana, per no recordar d'altres, la gent no havia esclatat com ara ho està fent

Alguna cosa no rutlla bé. Gent que ha perdut la seva feina, el govern que llença els comptes de l'estat a fer punyetes amb moviments incoherents i els "trepes" (no cal recordar ara el Cas Millet, Pretoria o la trama Gurtel) que fan que la gent esclati de veure com alguns viuen molt be mentre el ciutadà al carrer li costa arribar a fi de mes.

Per cert, un apunt: fart, en anglès, és la traducció de "pet". Que potser té alguna relació? Qui sap...

Què passa als Ajuntaments? (2)

2009-10-31T20:26:00.010+01:00

Com a continuació de l'entrada Què passa als Ajuntaments? avui m'ha sobtat llegir a El Periodico com un Ajuntament tan proper com el de Cubelles ha enviat un informe (us deixo una còpia a l'enllaç) a la fiscalia anticorrupció després d'encarregar un estudi a un bufet d'advocats en detectar irregularitats a la recaptació d'impostos durant el període 1982-2007. Si això s'estén, molts Ajuntaments començaran a fer neteja a casa seva, per evitar sortir esquitxats.

És que aquestes noticies sortiran a partir d'ara com a xurros?

Com ha d'afrontar el ciutadà d'a peu aquest tipus de noticies quan cada vegada ens costa més arribar a final de mes?

I després la classe política es queixa que s'està estenent la desafecció!

Pispa tu també al Palau

2009-10-29T15:44:00.006+01:00

"La imaginació al poder" era l'eslogan del Maig del 68.
A la web 2.0 això varia i es poden trobar coses com aquestes

http://www.tentacle.cat/bitllet.htm

Troballes

2009-10-29T10:36:00.010+01:00

Reconec que m'agraden algunes programes de La Sexta. Acostumo a veure "Salvados" o "El intermedio" amb un humor intel·ligent que enganxa.
Mirant la promo del "Salvados" d'aquesta setmana he rigut moltíssim. Vull veure ja el desenllaç!

Us deixo la promo:

Més troballes:
A la COPE van entrevistar fa uns dies a Fraga. M'ha deixat bocabadat que Fraga elogiés a Rita Barberà i, en canvi, no s'atreveixi a posar la ma al foc per Camps.

Què déu estar passant a València? i a Madrid?

"Aguirre o la cólera de Dios" va ser un documental d'en Werner Herzog que retratava la personalitat del seu actor favorit, Klaus Kinsky, amb el que hi va col·laborar estretament durant molts anys.

Parafrasejant el títol d'aquest documental, Esperanza Aguirre continua amb la seva creuada personal boicotejant a Rato per ser president de Caja Madrid (per què han de decidir els polítics qui presideix una caixa d'estalvis?) i Gallardón l'ataca mitjançant el seu fidel segón, Manuel Cobo, de qui ara Aguirre demana el seu cap i a qui Rajoy no pensa castigar.

La situació es complica cada vegada més per a Rajoy. Tota la premsa diu que ha de fer un cop a la taula ja però ell sembla tranquil.

Hi haurà resol·lució aviat?

Què passa als Ajuntaments?

2009-10-27T22:49:00.006+01:00

Avui ha estat noticia la intervenció de la Guardia Civil a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet per ordre del jutge-heroi Baltasar Garzón. L'alcalde Bartomeu Muñoz (PSC) ha estat detingut juntament amb 2 ex-alts càrrecs del govern CIU a la Generalitat, l'històric Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. La corrupció urbanística és el rerefons, com gairebé sempre, d'aquesta intervenció judicial. Però el més sorprenent de tot és que, des de la famosa "Operación Malaya", al Març del 2006, s'han detingut fins ara a l'estat la no menyspreable xifra de 19 alcaldes. I déu ser per alguna cosa... que als Ajuntaments ha passat de tot des de sempre, estem d'acord. Ara bé, per què ara surten tants casos com aquest d'avui? És que ara hi ha més control policial i judicial que mai o és la crisi del totxo, que amb l'escassa operativa actual permet detectar aquests delictes més fàcilment? A més, déu ser molt llaminer ficar-se en aquests terrenys. A la llista dels alcaldes detinguts n'hi han de tots els colors polítics, vegeu la llista:

Marisol Yagüe (GIL): Ex alcaldesa de Marbella (Málaga), detinguda durant l'operació Malaya a l'Abril del 2006. Va sortir de la presó al Setembre d'aquell mateix any després de dipositar una fiança de 60000 euros.

Francisco Valido (PP): Ex alcalde de Telde (Gran Canaria), detingut al Novembre del 2006 dins l'operació "Cas Faycan" per cobrament de comissions de llicències d'obres. Va pagar una fiança de 80000 euros. El PP el va fer fora però després el va readmetre.

Eugenio Hidalgo(PP): Ex alcalde de Andratx (Mallorca) Detingut al Novembre del 2006 dins l'operació Voramar. Va ser condemnat a 2 anys de presó. Expulsat del PP

Juan Martín Serón (PP): Actual alcalde de Alhaurín El Grande (Málaga), Detingut al Gener del 2006 dins el cas Troia de corrupció urbanística. Va pagar una fiança de 100000 euros.

José Francisco González (PP): Alcalde de Mogán (Gran Canaria),detingut al Gener del 2007 a l'operació Gondola. Malversació de cabdals públics. Va sortir en llibertat sense fiança i continua davant l'alcaldia de Mogàn.

José Martínez Andreo (PP): Alcalde de Totana (Murcia), Detingut al Novembre del 2007 a l'operació Totem. Va pagar una fiança de 70000 euros per continuar exercint com a alcalde.

Cándido Trabalón (PA): Alcalde de Zurgena (Almería), Detingut l'Abril del 2008 per prevaricació a l'operació Costarero. Està en llibertat amb càrrecs però continua al seu càrrec.

Daniel García Madrid (PP): Alcalde de Torre Pacheco (Murcia), detingut l'Abril del 2008 per fer una permuta d'un terreny municipal a canvi de quatre parcel·les rústiques. En llibertat amb càrrecs. Continua al davant del govern municipal.

Antonio Barrientos (PSOE): Alcalde de Estepona (Málaga), detingut al Juny del 2008 sota l'operació Astapa. Va pagar una fiança de 150000 euros. Va abandonar l'alcaldia i el PSOE.

Juan Cardona (Independent): Alcalde Benitatxell (Alicante), detingut al Juliol del 2008 per una recalificació de terrenys. En llibertat provisional, va deixar l'alcaldia al Febrer del 2009.

Juan José Rubio (Independent): Alcalde de Zarra (Valencia), detingut l'Octubre del 2008 per prevaricació, fraude i estafa. Havia estat expulsat del PSOE al 2006 pels mateixos càrrecs. En llibertat sota fiança de 18000 euros.

José Joaquín Moya (PSOE): Alcalde de Bigastro (Alicante), detingut l'Octubre del 2008 per una permuta de terrenys a sol industrial. Al Gener del 2009 va sortir en llibertat sense fiança. Va ser sospés cautelarment del PSOE.

José Martínez García (PP): Alcalde de Librilla (Murcia), detingut al Novembre del 2008 per cobrament de comissions il·legals. Va ser expulsat del PP. Va renunciar a l'alcaldia però finalment no la va deixar.

Fernando Muguruza (Independent): Alcalde de Castro Urdiales (Santander), detingut el Febrer del 2009, acusat de prevaricació, falsedat documental i malversació. En llibertat sense càrrecs.

José Manuel Martín Alba (PSOE): Alcalde de Alcaucín (Málaga), detingut al Febrer del 2009, per blanqueig i prevaricació urbanística. Va deixar l'alcaldia i va ser expulsat del PSOE.

María Victoria Pinilla (PAR): Alcaldesa de La Muela (Zaragoza), detinguda al Març del 2009, per corrupció urbanística, blanqueig i tràfic d'influències.

Juan Enciso (PAL): Alcalde de El Egido (Almería), detingut fa uns dies per blanqueig.

Juan José Díaz Valiño (PSOE): Alcalde de Castro de Rei (Lugo) detingut fa una setmana per prevaricació i tràfic d'influències.

Bartomeu Muñoz (PSC): Alcalde de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona),detingut avui per una operació relacionada amb l'adjudicació d'obres i serveis vinculats a la construcció.

Alguna cosa hi ha darrere de tot això... que déu estar passant dins els organismes municipals arreu l'estat?

Bitllets per tot arreu

2009-10-25T23:55:00.006+01:00

Dissabte al matí, la meva dona i jo vam portar al nostre fill a un concert al Palau de la Música a Barcelona. Ho tenen ben muntat i molt interessant: fan una programació especial per a nens agrupada per edats.

Curiositat: Algú, a la plaça Luis Millet va penjar un rètol de carrer modificat que diu: "Felix Billet"

Sembla real, oi? Doncs estava feta amb cartró i tela.
De moment, està al carrer. I ja veurem si passa per la presó o no...
Això em recorda a d'altres mangants que han passat per aquest país. Fins i tot recordo un que, per que l'home no patís el van tancar a una presó de dones i mai ha tornat tot lo que es va dur. Si robes, fes-ho a lo gran. Déu ser el nou slogan que campa a l'ambient.

Perdut a Californication mentre Dexter beu Sang freda

2009-10-25T00:12:00.022+02:00

Quin títol de post més horrorós!
Que han canviat el temps, d'això no queda dubte ja a ningú.
La gent abans (i no parlo de quan només hi havien 2 canals a la TV com a molt, sinó de no fa més de 5 anys) mirava las series que -més o menys actuals- posaven les diferents cadenes de TV, sotmetent-nos a aberracions diverses, com per exemple, excés de publicitat, canvis de programacions i d'altres.
Ara, els temps han canviat.
Que vols veure la temporada complerta de la serie "X"? Doncs tens varies possibilitats: pots comprar-te el DVD de la temporada en qüestió o pots accedir a ella a través d'Internet.
Ja s'ha acabat allò de que a una serie com déu mana la canviïn d'horari cada 3 per 4 o, fins i tot, de cadena.
Ara que gaudeixo de molt de temps (i no per que ho vulgui, sinó per obligació) per veure i enganxar-me a diferents sèries amb més o menys d'èxit, però que alguna d'elles mereix, i molt, un visionat.

La primera de les sèries a les que vaig enganxar-me va ser "Prison Break".
Vaig descobrir aquesta sèrie gràcies a la recomanació d'un company de viatge que, en veure-la exposada a un mercat, no va dubtar en dir que era la millor serie que havia vist mai.
Vaig comprar allà mateix la còpia de la primera temporada (aquí encara no s'havia emès a La Sexta) en anglès amb subtítols en xino, i en tornar vaig començar a mirar-la mentre li donava raó a aquell company que me l'havia recomanat.
Passats uns mesos es va publicar en castellà i m'hi vaig tornar a empassar la primera temporada i vaig anar enganxant després la resta. Fa poques setmanes vaig acabar de veure la quarta i ultima temporada i, tot i que havia baixat el nivell,
va estar molt bé.

Recordo que fa uns quatre anys ja havia sentit a parlar de "Lost". Una companya de feina francesa estava sempre parlant d'aquesta sèrie que, en aquell moment, maltractava TVE.
No li vaig fer gaire cas fins fa cosa d'un any. Navegant per internet vaig trobar que la sèrie tenia (i encara te) una viquipèdia pròpia i això em va cridar l'atenció. Parlar de Lost es parlar d' un canvi en la forma de plantejar una serie a TV. La introducció d'una obra coral, amb multitud de personatges que, en algun moment de la historia, s'entrecreuen entre si i el misteri que envolta a l'illa, la protagonista real de la serie així com també la manera de construir les histories, amb flashbacks primer i amb flashforwards després, la converteixen en una d'aquelles series indispensables, tot i el maltracte a la programació de TVE primer i de CUATRO ara. Com que va passar molt de temps des que vaig acabar la quarta temporada de "Lost" fins a començar la cinquena vaig decidir aprofitar per veure algunes recomanacions d'amics.

Californication és, davant tot, una sèrie canalla. El protagonista és un escriptor en hores baixes que beu, es droga i carda tot lo que pot, tot i tenir dona i filla. Un canalla en tota regla. Protagonista anti-heroi; déu estar de moda fer sèries amb anti-herois.... i si no, vegeu la seguenta:

Dexter és un forense de la policia de Miami que, en el seu temps lliure es transforma en un serial killer que aniquil·la aquells que, segons el seu propi codi, no mereixen viure per haver comés algun crim. Reconec que m'ha enganxat per la cruesa de la historia i també pel ritme pausat i la música i, sobre tot, pel seu humor negre negre negre...

La darrera que començo a veure és una recomanació de l'amic Vela (també em va recomanar Dexter). True Blood (aqui traduida com "sangre fresca") és una historia de vampirs, que ja no han d'atacar als humans perquè els japonesos fabriquen una sang sintètica que els hi satisfà les seves necessitats.

I tot això és gràcies a la crisi. Al final resultarà que hi treure profit.

Ah! i no penseu que només he fet això durant aquest temps... entre mitjes també he tingut un fill, fet un master i m'he embolicat en un munt de situacions quotidianes a aquest poble.

Viatjar a través de la TV

2009-10-23T00:27:00.005+02:00

Déu ser també culpa de la crisi que cada vegada hi hagin més programes a la TV que ens mostren la vida a d'altres països. Al no poder viatjar ens hem d'acostumar a fer-ho a través de la pantalla, que sempre és més barat i accessible. Miquel Calzada (AKA Miquimoto) va començar fa ja uns quants anys a dedicar-s´hi a aquests tipus de TV cultural, de la que enriqueix i no ens fagocita (perdoneu-me l'expressió, però no he trobat paraula més adient), amb el programa Afers Exteriors.
Fa 5 anys que busca catalans arreu del món però ja ha anunciat la seva darrera temporada a aquest experiment. Tantes hores de vol deuen passar factura.

Fa un parell d'anys, Xavier Sardà es va atrevir a robar-li la fórmula al Miquimoto en fer el programa dutifrí. El tractament era gairebé idèntic al Afers Exteriors de TVC, però afegint-hi un personatge famós que l'acompanya durant els seus viatges.

Des de fa uns mesos TVE emet un programa dimarts a la nit anomenat (quin títol més rebuscat) Españoles en el mundo.
He de reconèixer que me'l miro sovint. Mateixa temàtica però potser més rigorós. L'única pega que li podem trobar és el tractament que la mateixa TVE fa del programa, que t'enganxa 3 capítols seguits, un de nou i dos de repetits sense cap transició enmig.

En definitiva, haurem d'esperar a l'acabament de la crisi per poder tornar a viatjar... de moment ens haurem de conformar amb la TV.

Moon, val la pena

2009-10-22T00:52:00.004+02:00

Dilluns vaig veure Moon, la pel·li de Duncan Jones (més conegut fins ara només per ser el primogènit d'en David Bowie) que va guanyar al darrer festival de cinema fantàstic de Sitges.
La ciència ficció ha donat bons films a la historia del cinema. Només cal recordar meravelles com "Blade Runner", "2001 una odissea a l'espai" o fins i tot, si m'ho permeteu, "El planeta de los simios".
Amb un excel·lent guió de Nathan Parker, fill d'un altre famós -el director Alan Parker-, la pel·lícula ens trasllada a una base lunar d'extracció mineral ón Sam Bell (magnifica interpretació de l'omnipresent Sam Rockwell) passa les seves darreres dues setmanes del seu contracte de 3 anys amb l'única companyia de Gerty, un robot intel·ligent (potser una clara referència a "Hal 9000" de "2001") en espera de tornar a casa .
A partir d'aquí, la pel·li es transforma en un al·legat en contra del poder d'algunes companyies i potser també en contra dels avenços de la ciència i la genètica.
En definitiva "Moon", opera prima del seu director, és una pel·lícula intel·ligent que pren com a seus elements de grans clàssics del genere.
Us recomano veure-la.

Jobim, els Morelembaum i el meu estimat Sakamoto

2009-09-01T00:42:00.005+02:00

Fa uns mesos, vaig començar aquest bloc amb un vídeo d'un dels meus musics favorits (amb el permís de l'Alberto Iglesias), el japonès Ryuichi Sakamoto.

Ara que sonen aires de canvi a l'imperi del sol naixent després de 50 anys de govern conservador em ve al cap una cançó que en Sakamoto va plasmar a un àlbum anomenat "Casa", assegut al piano del mestre Jobim i acompanyat de dos dels seus musics predilectes, el violoncelista Jacques Morelembaum i la seva dona, la dolça veu de la Paula Morelembaum. Això em porta cap a un altre pensament, el de la tan cacarejada globalització: Un músic japonès reproduint la bossa nova brasilera del mestre.

Aquí us deixo el vídeo; tanqueu els ulls i deixeu-vos portar allà on calgui, es recomana gaudir-lo amb moderació.

Avatar

2009-08-24T00:35:00.004+02:00

Avatar és, segons Viquipèdia, la representació gràfica d'un mateix dins Internet a foros, videojocs i d'altres.
James Cameron, director de pel·lícules com Titanic, Aliens III, Abyss i Terminator acava de terminar el muntatge de la seva nova peli "Avatar", que ha pogut fer després de més de 14 anys des de l'inici de la idea.
Diuen, els que ja la han pogut veure com el director Steven Soderbergh (Sexo, mentiras y cintas de video, Erin Brokovich, Traffic i Che), que és l'obra més al·lucinant que mai han pogut veure.
Haurem d'esperar encara uns mesos (als EEUU s'estrena aquest proper Desembre) per gaudir-la com cal
Mentrestant, aqui us deixo un trailer per que aneu fent boca

Un altre gran concert per dimecres

2009-07-27T16:21:00.003+02:00

Aquest estiu, no sé si la crisi hi té alguna cosa a veure, és el dels grans concerts a Barcelona. Fa només un parell de setmanes U2 inaugurava la seva gira mundial a Barcelona, Madonna va aterrar la setmana passada, Metallica que ho farà a l'Agost i Coldplay que ha de venir a la tardor. D'entre tots ells, hi ha un que gairebé no s'ha anunciat enlloc. I déu ser per que la dona ja porta uns anyets al món de la música i també del cinema; Marianne Faithfull actuarà dimecres 29 a l'Auditori. La ex-Musa dels Rolling Stones

Aqui us deixo videos de dues de les seves expressions més reconegudes (en té de més...)

Cantant amb un jovenet anomenat David Bowie

La seva darrera pel·licula, guanyadora del globusd'or a la millor pel·licula europea del 2007 i el premi del públic al festival de cinema de Berlín 2007

Transparència Internacional

2009-07-24T08:55:00.005+02:00

L'entitat Transparència Internacional és una organització mundial dedicada a la difícil tasca de combatre la corrupció. Està formada per membres de la societat civil, del sector privat i dels governs. La seva seu a Espanya va publicar ahir un informe amb l'index de transparència dels 110 ajuntaments amb més població de l'estat.
Si consulteu el rànquing (descarregueu aquí) comprobareu que resulta curiós com Coslada entra dins la llista al lloc 30é o Marbella al 58é. Llastima que no hi siguem dins les 110 primeres.... M'agradaria veure quin lloc ocupa el nostre Ajuntament

Publicat el llistat dels països més inestables

2009-07-08T15:36:00.006+02:00

Les organitzacions The Fund for peace i Foreign Policy elaboren anualment un informe que mesura l'estabilitat al món analitzat per països. Aquest informe és seguit amb interès per gran part dels governs i del món empresarial com a base per a futures actuacions.
Per elaborar-ho, es tenen en compte molts indicadors (socials, polítics i econòmics) que finalment configuren el rànquing de països, de més inestables a menys.
Acava de ser publicat l'informe corresponent a aquest any. No hi podreu trobar gaire sorpreses respecte l'any passat, però val la pena fer-hi un cop d'ull per trobar països dels teòricament "desenvolupats" en llocs que no haurien de ser.

Podeu fer-hi una ullada aquí

Si, a més, voleu afegir-hi imatges als primers del rànquing, podeu fer-ho aquí

Curs accelerat de reducció de costos a les companyies aèries

2009-07-06T22:50:00.007+02:00

Fa molt de temps que les companyies se les inventen de tots els colors per reduir costos i poder així oferir vols barats sense haver de perdre calers. A l'any 1947, American Airlines va ser la primera en aplicar polítiques de reducció de costos que no afecten la qualitat del servei en aconseguir estalviar més de 40000 dòlars en posar-hi una oliva de menys a les seves amanides. Ja durant la dècada dels 80 se'ls hi va ocórrer una nova idea: canviar el model de carrets que porten les begudes per models menys pesants que feien reduir el pes en gairebé mitja tona i, per tant, consumir menys combustible.

Quan van arribar les companyies de baix cost europees, el menú va desaparèixer casi per art de màgia. Ryanair acaba d'implantar dos nous models: pagar per fer servir el bany a l'avió i treure els seus mostradors dels aeroports en els que operen per reduir costos de personal. Ara només es pot operar amb ells via Internet.

Una de les darreres companyies en apropiar-se d'aquesta idea ha estat Emirates Airlines, qui ha tret les revistes publicitàries en el vols operats amb el nou Airbus A-380 aconseguint reduir el pes en més d'una tona.

Ara bé, les noves polítiques en quant a reducció de costos que comencen a sentir-se amb força van una mica més enllà. China Spring Airlines, una companyia baix cost xinesa, ha sigut la primera en obrir la caixa dels trons: ara fa un parell de mesos la companyia va fer una nova comanda a Airbus de 14 naus del model A-320 en el que els seients seran substituïts per una mena de respatller que permet viatjar aixecat i obtenir així un 40% més de capacitat. Ryanair no s'ha fet d'esperar en copiar aquesta idea i, segons sembla, estan estudiant aquesta possibilitat. Tot resta pendent del que Aviació Civil decideixi.

Quina serà la propera idea rocambolesca en implantar-se en aquest sentit? Poder acomiadar els pilots i les hostesses? Ben pensat no és tanta broma: un avió comercial pot fer gairebé tot amb els pilot automàtic excepte enlairar-se (aterrar sol ja no és cap problema amb els sistemes de radio control ILS) i les hostesses, si ja no tenen res a repartir, només queden per explicar-nos com posar-nos l'armilla en cas de necessitat i això ja ho pot fer un vídeo.

Un reusenc a l’imperi d’en Kim Jong Il

2009-06-18T00:06:00.010+02:00

Darrerament s'en parla, i molt, de les proves nuclears que el govern nord-coreà està realitzant com a mostra de força (bruta, es clar...) desafiant als Estats Units, Corea del sud i la resta de països occidentals.

Els Estats Units s'han posat les mans al cap per que Corea del Nord fes aquestes proves, declarant a Corea del Nord i el seu president, Kim Jong Il com un dels seus principals enemics.

No dic que no tinguin raó els americans; les armes nuclears no haurien d'haver existit mai. Evidentment posar-se a fer proves nuclears en els temps en els que vivim (quan ja no hi ha una guerra freda, ni dos bàndols enfrontats) i, sobretot, quan la teva gent s'està morint de gana, no sembla gaire normal i ètic.

Però que siguin els americans qui ho denunciïn, quan ells han sigut (i amb molta diferència) els que mes tests nuclears han realitzat durant els darrers 50 anys... té nassos.

El cert és que Corea del Nord (i amb això no m'hi poso del seu costat) ha fet una tímida apertura del seu regim juche tancat durant els darrers anys ha obert les seves fronteres (temporalment) a empresaris, uns pocs periodistes i persones interessades en conèixer el seu estat.

Aquests viatges s'organitzen des de Catalunya a través d'una organització anomenada "Korean friendship association" (Associació d'amics de Corea) que presideix un reusenc anomenat Alejandro Cao de Benós. Aquest senyor és també delegat especial honorari de Corea i delegat especial del comitè de relacions culturals amb els països estrangers. És, per tant, un home (l'únic estranger) que pertany al govern comunista nord coreà.

L'Alejandro té un bloc a Internet que us recomano visiteu. L'Alejandro, a més, ha sortit a diversos documentals que TV3 i Cuatro han fet per TV... i disposa de doble nacionalitat.

Sembla estrany que un paio de Reus (tanmateix com el Buenafuente...) estigui ficat al govern del que, ara per ara, és el país del món més tancat a l'exterior.

Si en voleu veure un interessant reportatge fet pel programa 30 minuts de TV3 l'any passat, feu clic aquí

Los hombres que no amaban a las mujeres

2009-06-16T22:07:00.006+02:00

Aquest cap de setmana passat, atret pel fenomen Larsson, vaig anar a veure "Los hombres que no amaban a las mujeres".

He de reconèixer que darrerament no tinc gaire paciència per posar-me amb un llibre; per això vaig decidir-me per veure la pel·li.

No deixa de ser curiós que ara, 5 anys després de la seva mort, les novel·les de Larsson hagin aconseguit la fama.

Segons la crítica oficial, la pel·li és bastant fidel a la novel·la, i jo haig de reconèixer que es tracta d'un bona trama policíaca, amb final sorprenent inclòs (que no desvetllaré pas aquí).

Us la recomano

La reencarnació és possible, no només pels budistes

2009-06-13T15:34:00.004+02:00

Aquests dies s'ha presentat un actor que, amb el sobrenom de "Reugenio" i, apadrinat pel fill del conegut humorista Eugenio, interpreta acudits a la manera del malaurat geni de l'humorisme.
Eugenio feia un humor molt blanc que, afegit a la seva imatge seriosa sempre acompanyada d'un got i una cigarreta, oferia una manera de fer humor distinta a lo que en aquell moment es feia per TV habitualment.

Aquí us deixo la presentació de Reugenio al programa "El Club" de TV3 i un dels mítics acudits explicat pel propi Eugenio per que hi feu comparacions.
De debò, excepte al rostre, és difícil trobar diferències.

El numero 12

2009-05-26T22:15:00.002+02:00

Demà es celebra la gran final de la Champions entre el Barça i el Manchester Utd.

Demà tots som el jugador num. 12 al camp !!!

Publicada una enquesta

2009-05-15T16:38:00.002+02:00

Hola a tothom!

He publicat una nova enquesta i m'agradaria conèixer la vostra resposta

Gràcies!

La doble crisi d'alguns jubilats

2009-05-14T01:18:00.005+02:00

Els jubilats són, ara per ara, el sector més perjudicat per aquesta crisi.
Si ja són prou petites i curtes les seves pensions, la dura crisi que viu el sector de la construcció els hi ha tret a algú d'ells un dels seus grans pasatemps: mirar, controlar i supervisar les obres que es fan al carrer.
De moment, aquí a Segur tenen lloc ón fer-ho... al menys fins al 31 de Desembre.

Estenent un pont a la vida

2009-05-13T15:52:00.003+02:00

A vegades cal estendre ponts per arribar enlloc.

Us convido a estendre un pont, però feu-lo bé... de lo contrari els operaris cauràn!

Cargo Bridge
Construye puentes firmes con el presupuesto disponible en cada nivel. Pulsa sobre "Test your bridge" para probar el puente con tus trabajadores

El món dels gurús

2009-05-11T02:18:00.008+02:00

Vivim a un món ple de gurús. Segons la viquipèdia, gurú és (dins el marc de l’ hinduisme) el mestre espiritual. A la societat occidental, considerem gurú a aquell que té diferents qualitats com per ser considerat un expert dins una matèria en concret. L’Octubre passat vaig decidir, després d’uns mesos a l’atur i veient que això de la crisi anava en serio, inscriure’m a un Màster en Direcció d’empreses de transport i operadors logístics a la Fundació Icil. Aquesta és l’escola de major prestigi a Espanya en quant a logística i els seus cursos i màsters són àmpliament reconeguts dins el sector logístic arreu d’Espanya. Si tot va com ara, tindré la sort d’acabar-lo el proper mes de Setembre i tractar d’accedir a un lloc de treball dins el sector en el que ja porto casi 16 anys dedicant-m’hi. El Màster està format per mòduls de diferent temàtica i cadascun d’ells són impartits per experts en la matèria que asseguren una ensenyança de qualitat. Però tot i tenir-ne temàtiques ben diferentes i enriquidores dins cada mòdul, tots tenen un denominador comú: els gurús. Aquest cap de setmana passat tocava començar el mòdul de Marketing i Gestió comercial. Abans de començar la classe, el professor en qüestió ens va passar un vídeo del gurú (com no, americà) del marketing: Philip Kotler. Crec que el vídeo es força interessant. Hi ha més gurús del marketing, com l’israelià Eliyahu Goldratt o l’americà Seth Godin. Ara bé, si he trobat un tema que ara està de moda dins el món de l’empresa, aquest és el del lideratge i lo que els americans anomenen “management”. Aquest és, probablement, el territori més habitat per gurús on expliquen com organitzar la teva empresa, a partir de les seves pròpies experiències o bé com ser un bon líder de grup. Autors com Wayne Dyer, Michael Porter, o d’altres fan conferències arreu del món difonent les seves idees. Ara bé, si hi ha un autèntic gurú dins el micro món dels gurús, aquest és sense dubte Stephen Covey, qui amb el seu llibre “els 7 hàbits de la gent altament efectiva” va marcar un abans i un després per crear gent amb més competitivitat, justament això que ara està tant en boga i que sembla que a Espanya manca dins el nostre sector industrial.
La seva recepta és la següent: Segons Covey, el desenvolupament personal es succeeix en tres etapes:
Primera etapa: Victòria Privada Està relacionada amb el canvi intern que ens permetrà continuar el nostre progrés. El concepte principal de victòria privada es el pas de l’estat de dependència al de independència, però no com a victòria final sinó com a un pas més del desenvolupament integral. Dins la victòria privada podem trobar els tres primers hàbits:
1. Sigues proactiu. És a dir: té iniciativa i acció
2. Comença amb una meta al cap. És a dir: te clar que és el que vols a curt i a llarg plaç
3. Primer lo primer. Prioritza allò que sigui més important i controla l’ordre del que has de fer per aconseguir-ho
Segona etapa: Victoria Pública Està relacionada amb la transició de la dependència a la interdependència i l’establiment de relacions solides i duradores amb els demés. Compren el treball en equip.
Dins la victòria publica podem trobar els tres següents hàbits:
4. Pensi en guanyar/guanyar. En les relacions amb els altres, es pot pensar de quatre maneres: perdre/perdre (no m’importa perdre si tu perds) perdre/guanyar (perdré encara que no m’agradi per que tu guanyis) guanyar/perdre (el meu objectiu es guanyar i fer-te perdre) i guanyar/guanyar (vull guanyar i que tu guanyis)
5. Procuri primer entendre i després ser entès. Essencial pel treball en equip. Fes una escolta activa i explica de manera clara.
6. Sinergeix. Els equips de treball tenen diferencies. El líder deu aprofitar les diferencies per crear la suma d’un tot i no les sumes parcials de cada equip.
Tercera i ultima etapa: Renovació En aquesta part s’explica el procés de canvi, no cíclic sinó lineal, a partir de les victòries anteriors, per tal d’arribar al canvi personal.
Dins aquesta etapa entra l’últim hàbit:
7. Afila la serra. Covey diferencia quatre dimensions: física, mental, emocional i espiritual, dins les quals s’ha de portar a terme el procés de renovació.

En un món com el nostre ón disposem de prou gurús, com és possible que no tinguem bons liders?

Bird on the wire - Leonard Cohen

2009-05-04T16:03:00.002+02:00

Like a bird on the wire,
Como un pájaro en el alambre

Like a drunk in a midnight choir
Como un borracho en un coro de medianoche

I have tried in my way to be free.
He intentando a mi manera ser libre.

Like a worm on a hook,
Como un gusano en un anzuelo

Like a knight from some old fashioned book
Como un caballero sacado de un Viejo libro desfasado

I have saved all my ribbons for thee.
He guardado todas mis cintas para ti

If i, if I have been unkind,
Y si, si he sido poco amable

I hope that you can just let it go by.
Espero que puedas dejarlo ir

If i, if I have been untrue
Y si, y si he sido desleal

I hope you know it was never to you.
Espero que sepas que no fue por tí

Like a baby, stillborn,
Como un niño nacido muerto

Like a beast with his horn
Como un animal con su cuerno

I have torn everyone who reached out for me.
He arrojado a todo aquél que tendió su mano.

But I swear by this song
Pero te juro por esta canción

And by all that I have done wrong
Y por todo lo que hice equivocadamente

I will make it all up to thee.
Que quiero acercarme a ti.

I saw a beggar leaning on his wooden crutch,
Vi a un mendigo apoyado en su muleta de madera

He said to me, you must not ask for so much.
Me dijo, "No debes pedir demasiado"

And a pretty woman leaning in her darkened door,
Y a una mujer bonita apoyada en su obscura puerta

She cried to me, hey, why not ask for more?

Me gritó, "Oye, ¿por qué no pides más?

Showman Berlusconi

2009-04-26T23:54:00.003+02:00

Fa uns dies apareixia la noticia que Silvio Berlusconi, escàs d'adeptes a la representació del seu partit (PDL) a Europa, havia perfilat una llista repleta de dones gogos, models i actrius de TV.
Déu ser que l'ultim lifting li ha estirat tant la cara que no li deixa pensar amb claredat per que avui es publicava que ha aconsellat als afectats pel terratremol de fa unes setmanes a la població de L'Aquila que tenen una excel·lent oportunitat de renovar els mobles a Ikea.
O és el lifting o poder te accions a Ikea....

El último superviviente

2009-04-26T22:58:00.004+02:00

Avui a Cuatro i, després de varies setmanes d'intensa campanya, ha programat els sis primers episodis de la gran serie "Lost" (Perdidos). Confesso ser-ne un fan de la sèrie des de fa uns pocs mesos. Crec que és la millor sèrie americana que s'ha fet en els darrers anys (amb el permís de "Prison Break", clar...) i he de reconèixer que m'ha tingut molt enganxat durant els darrers mesos. És d'aquelles sèries que, quan acabes un capítol vols veure el seguent.
Ara bé, abans i després de la marató d'avui a Cuatro han fet un documental del Discovery Channel anomenat "El último Superviviente" ón un intrépid aventurer anomenat Bear Grylls ensenya tècniques de supervivencia en llocs extrems. El Jesus Calleja de torn a Anglaterra. El tal Grylls és un ex-militar de les forces especials angleses, molt conegut a Gran Bretanya per haver fet documentals de supervivencia a llocs tan extrems com l'Antartida o el desert del Sahara acompanyat només de la seva navalla.
M'ha semblat molt curiós el tipus... fins i tot interessant... però fent una ullada per internet he trobat coses com aquestes d'aquest noi:

o aquesta altra:

O sigui, ens venen al rei de la supervivència, l'expert en sortir-se'n de llocs extrems quan realment és un frau.
Espero no trobar videos del Calleja ón l'enxampin com a aquest nano. Que seria llavors del meu idealisme intrépid???

Web collonuda

2009-04-08T17:49:00.000+02:00

Avui algú m'ha enviat un enllaç a una pàgina web curiosa: Orangizer
De les millors webs que m'he trobat ultimament....

Bjork substituirà Robert Plant a Led Zepellin

2009-04-06T21:47:00.000+02:00

Doncs bé, el passat dia 1 la cantant islandesa Bjork va publicar a la seva pàgina web oficial que acceptava substituir l'incombustible Robert Plant i posar la veu als concerts que Led Zeppelin te previstos durant els propers mesos.
Tot això no va ser que més que una "innocentada" que la mateixa Bjork va voler donar als seus fans el passat dia 1 d'Abril, l'anomenat "April fool's day", que al món anglosaxó és lo que nosaltres coneguem com el "dia dels innocents".

Us deixo un video d'una cançó de Bjork que em va acompanyar durant molt de temps. Per cert!, el cor amb que va gravar aquesta cançó i que la var acompanyar durant les gires està format per autèntiques dones esquimals procedents d'Islandia i Groenlandia.

L’ÚLTIM GRAN MESTRE

2009-03-31T20:47:00.000+02:00

Els darrers 20 anys com a director, Clint Eastwood ha creat diverses meravelles, joies del cinema actual rodades amb el carisma que es feien les pel·lícules molt temps enrere, casi quan encara eren en blanc i negre i, com diria un conegut crític de cinema, una infinita gama de grisos.

La seva penúltima obra, Gran Torino (vaig poder gaudir-ne d’ella ahir), una pel·lícula magnífica, no sembla però de les millors pel·lícules que ha fet darrerament, però supera (com sempre, amb escreix) tot el cinema que es fa actualment.

Si fem enrere la seva carrera com a director aquests darrers 20 anys, podem trobar autèntiques meravelles que quedaran per sempre a la nostra memòria.

La seva col·lecció inclou films com per exemple:

- Gran Torino (2009)

- El Intercambio (2008)

- Cartas desde Iwo Jima (2006)

- Banderas de nuestros padres (2006)

- Million Dollar Baby (2004)

- Mystic River (2003)

- Deuda de sangre (2002)

- Space Cowboys (2000)

- Medianoche en el Jardín del bien y del mal (1999)

- Ejecución Inminente (1998)

- Poder Absoluto (1997)

- Los Puentes de Madison (1995)

- Un Mundo Perfecto (1993)

- Sin Perdón (1992)

- El Principiante (1991)

- Cazador blanco, corazón negro (1989)

- Bird (1988)

- El Sargento de Hierro (1986)

- El Jinete pálido (1985)

Per a mi, sempre guardaré a la memòria 2 pel·lícules com a imprescindibles: Bird (gran biopic del music de jazz Charlie Parker) i Million Dollar Baby (la història de una boxejadora amateur).

Sembla mentida que amb casi 80 anys a les seves esquenes, ell continuï filmant a aquest ritme i amb tant bon criteri. Espero poder continuar gaudint del seu cinema durant molt de temps.

Us deixo el teaser de Gran Torino. Animeu-vos a veure-la, val la pena!

Perseguit!

2009-02-17T09:47:00.000+01:00

Fa molts dies que no actualitzo aquest bloc, més aviat el tinc abandonat...
La veritat és que he estat bastant desconectat i, a hores d'ara, no sé si el podré continuar actualitzant.

Aquests darrers dies hi ha una cançó que em persegueix allà ón vaig. Us la deixo aquí per que la gaudiu. Si trobeu la manera de treure-la del cap, si us plau feu-m'ho saber...

Gràcies!

Nanes modernitzades

2009-02-04T00:48:00.000+01:00

Avuí he fet un descobriment que m'ha deixat una mica bocabadat...
Un amic ens ha regalat un CD de cançons de bressol per al meu fill. Aquest CD són cançons de Bob Marley versionades com a nanes.
Mirant i rebuscant, he trobat que la companyia en questió ha "traduit" a versió "nana" a grups com Coldplay, Nirvana, Led Zeppelin, Pixies, U2 i d'altres....
Us ho recomano... m'ha semblat super-interessant.

Per a més informació: http://rockabyebabymusic.com/

Una altre que retalla

2009-01-29T10:38:00.001+01:00

Starbucks, la cadena de cafeteries més gran del món, ha decidit tancar poc més de 300 tendes a tot el món i acomiadar, de pas, a 6700 treballadors.

Només l'últim trimestre del passat 2008, Starbucks va guanyar a tot el món 64'3 milions de Dolars però sembla que no n'hi ha prou amb aquest guany, quan al mateix periode del 2007 havien guanyat 208'1 milions de Dolars.

Aquesta crisi està resultant profitosa per a moltes grans companyies i desastroses pels treballadors, que són al final el més perjudicats en tot aquest rebombori...

Quan dic profitosa per les empreses em refereixo a dir que moltes d'elles estàn aprofitant la por a la crisi per poder reestructurar-se, fer fora a gent per pura neteja, etc....

I els experts diuen que el pitjor està encara per arribar....!

Ara bé, hi ha una cosa que no entenc de tot això, qué guanyen el mitjans de comunicació en fer-li a la crisi una publicitat que ja voldrien aquestes grans empreses per ells mateixos?

La millor feina del món en mig de la crisi

2009-01-14T11:56:00.002+01:00

Llegeixo avuí a El Periódico que el govern de l'estat australià de Queensland (al nord-est del pais, la ciutat més coneguda és Brisbane) ha posat un anunci a la premsa local (vegeu anunci de TV mes avall) buscant candidats per oferir-los la feina que tothom voldria: passar 6 mesos a una illa paradisíaca enmig del no res davant la Gran Barrera del Coral.

L'únic requisit és dedicar-se durant aquests 6 mesos a recorrer l'illa, coneixer-la i indagar tot sobre ella. I ho paga molt bé, tot plegat 75000 euros per 6 mesos de feina... Deu n'hi do!

Qualsevol interessat pot adreçar-ce a través de la web del govern de Queensland o bé clicant aquí

Si es que... qui no troba feina és per que no vol!

Algú s'apunta?

Solució a la crisi: privatització

2009-01-10T16:02:00.001+01:00

Aquesta setmana he rigut molt amb els del Polònia....

El President Montilla, degut a la manca de recursos propios, decideix privatitzar La Generalitat venent-la a El Corte Inglés.

Inditex (Zara) va més enllà i decideix comprar el govern estatal, a canvi de vendre Mercadona a la Generalitat Valenciana i l'Eroski al govern basc...

Aquí deixo el tall de video. La meva pregunta és: la manca de recursos que anuncia sempre el nostre ajuntament podria donar llóc a la privatització però... qui la compraría? Potser Mobles Parera? Potser el Vives? Ho imagineu? Feu apostes...

El conte que mai acava

2009-01-05T00:35:00.000+01:00

Fa temps, un Home gran en veure que la seva dona no li havia pogut donar un fill, va decidir tenir-ne un amb la seva criada. La seva alegria es va veure duplicada quan la seva dona li va anunciar poc temps després que seria pare per segona vegada.En augmentar la gelosia i les baralles entre la dona i la criada, aquesta última

va haver de marxar de la casa amb el seu fill, feta fora pel senyor a instancies de la seva dona.

Al fill de la criada el van anomenar Ismael. Al fill de la dona, Jacob. Si a més afegeixo que l’home en qüestió era Abraham, la dona Sara i la criada Agar, sabreu que parlo de la Bíblia.

Aquest va ser el començament de dues de les religions més conegudes actualment, jacobins e ismaïlites, o el que és el mateix: jueus i musulmans.

Amb un origen tan comú, però a l’hora tan diferent, va néixer una disputa que dura més de 2000 anys.

Aquests dies podem veure com Israel envaeix Gaza amb el pretexte de sempre: defensar casa seva.

Fins no fa gaire, sempre m’havia sentit pro-israelià.

Creia, potser erròniament, que només tractaven de defensar casa seva, en un territori envoltat per l’enemic; però el silenci de països com EEUU (amb jueus ocupant espais de poder al món polític i econòmic del país) fa que pensar...

La duresa que està mostrant l’exèrcit jueu, que sembla haver oblidat l’horror que ells mateix varen patir a la segona guerra mundial, és només un nou capítol entre David i Goliat.

Avui he pogut sentir un breu resum sobre aquest etern conflicte que m’ha semblat molt encertat: Aquest conflicte és tracta només de la defensa d’un territori per part d’uns que no volen que els llencin al mar i dels altres que no volen que els enviïn més enllà del riu Jordan.

Per qüestions professionals estic acostumat a tractar amb tots dos bàndols; qualsevol que pugui veure el meu perfil al facebook pot comprovar-ho in situ. La veritat és que no son tant diferents, sino més aviat el contrari... Com és que no poden posar-se d’acord en algo que és evident...?

I es que potser el problema és que a Israel, com deia el conegut periodista Henrique Cymerman, hi ha massa historia en un espai tant petit.

Qui vol salvar a Bush ???

2008-12-17T14:30:00.000+01:00

Si vols fer de guarda-espatlles de Bush en el moment en el que el periodista iraquià li llençava les sabates, aqui et deixo un divertiment per intentar-ho.

Pots provar tantes vegades com calgui...

Pels mes agosserats, no es tracta de disparar a Bush, si no a les sabates que volen!

Sabates Radioactives

2008-12-17T09:55:00.000+01:00

Com tothom hem pogut veure aquests dies, un periodista iraquià va llençar les seves sabates a George W. Bush durant una roda de prensa a Baghdad.

No em sembla una mala idea això de llençar-li alguna cosa a Bush a la cara, però posats a fer, poder hauria estat millor si li hagués llençat uns ous... Qué pretenia llençant les sabates? Feia dies que les portava posades sense canviar-se els mitjons? Potser volia així iniciar una guerra bacteriológica... No creieu?