Encara no ha sortit i ja s'hi mofen

Steve Jobs. propietari d'Apple, va presentar abans d'ahir la nova meravella de la marca de la poma, l'IPad, que sembla un IPod però en gran tamany.

He de dir que sóc un enamorat d'algun dels productes d'Apple, ho reconec. Faig servir un Iphone habitualment i fa temps que hi penso en canviar-me aquest pobre pc per un Imac.

De moment, sembla que l'Ipad només afegeix respecte a l'actual Iphone la possibilitat de llegir llibres electrònics (de fet això ho pot fer l'Iphone/Ipod, però en pantalla reduïda)

Apple va fer aquest video de llençament del producte:



Doncs en aquests temps que corren, ja hi ha qui s'ha espavilat per mofar-se de l'aparell en questió fent videos com aquests:

The iPad - watch more funny videos

No dic que no sigui una meravella l'Ipad... potser sí....  pero no em negareu que no li falta raó al de la mofa...

Leia Mais…

Mor l'Eric Rohmer

Avuí ha mort el director de cinema francès Eric Rohmer, un dels components del que la crítica va anomenar després la "Nouvelle Vague".

Vaig descobrir Rohmer als 15 anys, quan dins una classe d'una assignatura, no sé si be o malament, anomenada "ètica" a primer de BUP (ara en sembla que és tercer d'ESO) ens van passar una petita joia anomenada "L'ami de mon amie" (L'amic de la meva amiga). 
Aleshores no tenia ni idea de qui era aquell senyor gran (per a mi ja era gran en aquell moment...) i al cap d'uns anys, quan jo ja havia crescut prou com per entendre el seu cinema, me'l vaig retrobar en una joia anomenada "Mi noche con Maud", per a mi potser la seva millor pel·lícula.

No he trobat cap video en català o castellà, però sí aquest petit reportatge que li dedicava avui TVE.






Descansi en pau, doncs, monsieur Rohmer
 

Leia Mais…

La millor feina del món i quasi acaba mort

Ara fa un any, l'estat Australià de Queensland, per tal de reactivar el turisme al seu territori, va promoure un concurs per tot el món en el que oferien viure tot un any a una illa paradisíaca i contar-lo mitjançant un bloc.

Em vaig fer ressò d'aquell oferiment en aquest bloc.

La setmana passada es va saber que el guanyador, un anglès anomenat Ben Southall guanyador del concurs, va estar ferit de gravetat en rebre la picada d'una medusa del tipus irukandji, 1000 vegades més potent que la picada d'una taràntula.

No debia ser, doncs, la millor feina del món. I es que ni els paradisos del mars del sud són ja el que eren.... un altre somni a la paperera.

Leia Mais…

Invertir en Seguretat o armament

Passejant pels blocs locals m'he trobat amb aquest article d'en Toni Gallardo (a qui no tinc el plaer de conèixer, tot i que sé que és una persona coneguda arreu Calafell) que m'ha semblat molt bo.

Fa un temps que tinc el bloc d'en Toni llinkat al meu perque m'agraden molt els seus articles, plens de coherència.
Us ho recomano.

Leia Mais…

Un bon mes de Febrer

El proper mes de Febrer sembla que pinta be. Si a l'inici de la darrera temporada de Lost li afegim que la Reina del Pop més sensual, l'anglo-nigeriana Sade Adu, treu nou disc després de quasi 10 anys de silenci musical.

Sade Adu va fer-se popular mundialment a mitjans de la dècada dels 80 i va durar fins al 2000, quan va treure el seu darrer disc d'estudi.

A la seva web podeu trobar una prèvia del seu darrer treball. Us deixo penjat un video d'una de les seves cançons més conegudes: "No ordinary love".

Leia Mais…

Nit de Reis

Ara fa uns dies que no havia pogut fer cap entrada. M'he fet la promesa que pel 2010, a més del clàssic intentaré deixar de fumar (ja veurem...) faré més entrades al bloc de les que faig ara... o al menys ho intentaré.

Després de dies d'interminables àpats amb les mateixes cares durant 3 dies seguits, d'inaguantables programes musicals amb refregits d'altres anys i/o èpoques, de programes d'humor que te'ls repeteixen durant 4 dies seguits, per si no has tingut prou amb una vegada, etc... arriba la millor nit de totes aquestes festes: la nit de reis.

Si ens hem portat bé, els reis ens portaràn bons regals. Si no hem estat bons, ens portaran carbó; o al menys així m'ho van ensenyar a casa els meus pares i així tracto de transmetre-ho ara al meu fill, deixant de banda (és clar) la rel·ligió.
Com que a Segur de Calafell tenim una merda de Cavalcada de Reis, que ni és cavalcada ni és res, aquest any hem decidit anar a veure la cavalcada a La Joncosa del Montmell, el nostre segon poble d'adopció al Baix Penedès.

Allà, en ser un poble petit, fan les coses d'una altre manera.
Per començar, la cavalcada es fa només per 2 carrers del poble; té una raó: el poble no en té gaire més carrers.





Els Reis Mags de l'Orient entreguen en ma les joguines que nosaltres els pares hi aportem pel nostre fill.
La canalla del poble que estudia al col·legi local rep una joguina de part de l'Ajuntament de mans dels Reis Mags de l'Orient.


I per si això fos poc, l'Ajuntament convida a la gent del poble a begudes i coca.
Carai! I per que no ho fan això aquí? Que som molt grans com per fer-ho?

Leia Mais…

Y el catalán para qué sirve?

Avui estava dinant al restaurant Llamas a Segur. Com que se m'havia fet tard per dinar a casa, he volgut aprofitar la darrera setmana de la promoció de la campanya d'AVSU.
He assegut tot sòl a una taula del fons, enganxada amb una taula on un matrimoni gran xerrava animadament en un perfecte castellà mentre gaudia del menú.

Al cap d'una estona se'ls hi ha apropat una dona rossa i esvelta que ha parlat a l'home en un perfecte alemany.
Potser sóc una mica tafaner, devia ser la proximitat... Li preguntava com estava i com li anava al gimnàs del Vilarenc. Quan ha marxat, l'home ha tornat a la conversa amb la seva dona.
Potser se m'ha notat que sentia la conversa i l'home m'ha mirat fixament.

- Habla muy buen alemán (l'he dit, per quedar be i disimular)
- Gracias! He trabajado muchos años en Suiza... pero también hablo un poco de francés y de italiano.
- Vaya! Sí, yo también hablo algo de alemán, de inglés, de italiano, de portugués.... incluso un poquito de mandarín.
- Ves. Lo que nunca aprenderé es catalán... Es que no puedo con él!
- Vaya! Y por qué dice eso? -l'he contestat-
- Es que no sirve para nada.... al fin y al cabo, sólo lo hablan, como mucho, 4 ó 5 millones de personas. Y el español lo hablan más de 500 millones. Si mis hijos estudiaran aquí, que sólo se estudia en catalán, luego no podrían irse a acabar los estudios en Salamanca o en Madrid o en Sevilla. No entenderían nada...
- Hombre! Eso lo dice Vd. Mis padres son andaluces -li tractava d'explicar-, en mi casa siempre se ha hablado en castellano y no por eso he discriminado el catalán. Además, existen infinidad de estudios que indican que los niños bilingues desarrollan más capacidad para aprender un tercer o cuarto idioma que los niños críados en el monolinguismo.
- Ya! (mentre la dona li anava estirant del braç per marxar) Pero es que aquí el español está discriminado.
- (I la conversa anava pujant el tó) Hombre, eso no es cierto.
La dona ha acavat d'estirar-lo cap a fora. Mentre ho feia, m'ha donat temps a preguntar-li:
- Y... ¿De dónde es Usted?
- Yo soy madrileño.... (mentre marxava cap a fora).
- Ya... y escucha al Fede por las mañanas, verdad (he pensat, sense dir-li).

Amb això no vull generalitzar res.
No és que tot els madrilenys pensin que aqui discriminem el castellà. El problema radica a l'informació que els mitjans generalistes fan allà, amb la seva propaganda anti-estatutària.
Quines ganes tinc que això de l'Estatut s'acabi d'una vegada. Començo a estar fart de tanta propaganda.

Leia Mais…