Aquest estiu, no sé si la crisi hi té alguna cosa a veure, és el dels grans concerts a Barcelona. Fa només un parell de setmanes U2 inaugurava la seva gira mundial a Barcelona, Madonna va aterrar la setmana passada, Metallica que ho farà a l'Agost i Coldplay que ha de venir a la tardor. D'entre tots ells, hi ha un que gairebé no s'ha anunciat enlloc. I déu ser per que la dona ja porta uns anyets al món de la música i també del cinema; Marianne Faithfull actuarà dimecres 29 a l'Auditori. La ex-Musa dels Rolling Stones
Aqui us deixo videos de dues de les seves expressions més reconegudes (en té de més...)
Cantant amb un jovenet anomenat David Bowie
La seva darrera pel·licula, guanyadora del globusd'or a la millor pel·licula europea del 2007 i el premi del públic al festival de cinema de Berlín 2007
L'entitat Transparència Internacional és una organització mundial dedicada a la difícil tasca de combatre la corrupció. Està formada per membres de la societat civil, del sector privat i dels governs. La seva seu a Espanya va publicar ahir un informe amb l'index de transparència dels 110 ajuntaments amb més població de l'estat. Si consulteu el rànquing (descarregueu aquí) comprobareu que resulta curiós com Coslada entra dins la llista al lloc 30é o Marbella al 58é. Llastima que no hi siguem dins les 110 primeres.... M'agradaria veure quin lloc ocupa el nostre Ajuntament
Les organitzacions The Fund for peace i Foreign Policy elaboren anualment un informe que mesura l'estabilitat al món analitzat per països. Aquest informe és seguit amb interès per gran part dels governs i del món empresarial com a base per a futures actuacions. Per elaborar-ho, es tenen en compte molts indicadors (socials, polítics i econòmics) que finalment configuren el rànquing de països, de més inestables a menys. Acava de ser publicat l'informe corresponent a aquest any. No hi podreu trobar gaire sorpreses respecte l'any passat, però val la pena fer-hi un cop d'ull per trobar països dels teòricament "desenvolupats" en llocs que no haurien de ser.
Fa molt de temps que les companyies se les inventen de tots els colors per reduir costos i poder així oferir vols barats sense haver de perdre calers. A l'any 1947, American Airlines va ser la primera en aplicar polítiques de reducció de costos que no afecten la qualitat del servei en aconseguir estalviar més de 40000 dòlars en posar-hi una oliva de menys a les seves amanides. Ja durant la dècada dels 80 se'ls hi va ocórrer una nova idea: canviar el model de carrets que porten les begudes per models menys pesants que feien reduir el pes en gairebé mitja tona i, per tant, consumir menys combustible.
Quan van arribar les companyies de baix cost europees, el menú va desaparèixer casi per art de màgia. Ryanair acaba d'implantar dos nous models: pagar per fer servir el bany a l'avió i treure els seus mostradors dels aeroports en els que operen per reduir costos de personal. Ara només es pot operar amb ells via Internet.
Una de les darreres companyies en apropiar-se d'aquesta idea ha estat Emirates Airlines, qui ha tret les revistes publicitàries en el vols operats amb el nou Airbus A-380 aconseguint reduir el pes en més d'una tona.
Ara bé, les noves polítiques en quant a reducció de costos que comencen a sentir-se amb força van una mica més enllà. China Spring Airlines, una companyia baix cost xinesa, ha sigut la primera en obrir la caixa dels trons: ara fa un parell de mesos la companyia va fer una nova comanda a Airbus de 14 naus del model A-320 en el que els seients seran substituïts per una mena de respatller que permet viatjar aixecat i obtenir així un 40% més de capacitat. Ryanair no s'ha fet d'esperar en copiar aquesta idea i, segons sembla, estan estudiant aquesta possibilitat. Tot resta pendent del que Aviació Civil decideixi.
Quina serà la propera idea rocambolesca en implantar-se en aquest sentit? Poder acomiadar els pilots i les hostesses? Ben pensat no és tanta broma: un avió comercial pot fer gairebé tot amb els pilot automàtic excepte enlairar-se (aterrar sol ja no és cap problema amb els sistemes de radio control ILS) i les hostesses, si ja no tenen res a repartir, només queden per explicar-nos com posar-nos l'armilla en cas de necessitat i això ja ho pot fer un vídeo.
Darrerament s'en parla, i molt, de les proves nuclears que el govern nord-coreà està realitzant com a mostra de força (bruta, es clar...) desafiant als Estats Units, Corea del sud i la resta de països occidentals.
Els Estats Units s'han posat les mans al cap per que Corea del Nord fes aquestes proves, declarant a Corea del Nord i el seu president, Kim Jong Il com un dels seus principals enemics.
No dic que no tinguin raó els americans; les armes nuclears no haurien d'haver existit mai. Evidentment posar-se a fer proves nuclears en els temps en els que vivim (quan ja no hi ha una guerra freda, ni dos bàndols enfrontats) i, sobretot, quan la teva gent s'està morint de gana, no sembla gaire normal i ètic.
Però que siguin els americans qui ho denunciïn, quan ells han sigut (i amb molta diferència) els que mes tests nuclears han realitzat durant els darrers 50 anys... té nassos.
El cert és que Corea del Nord (i amb això no m'hi poso del seu costat) ha fet una tímida apertura del seu regim juche tancat durant els darrers anys ha obert les seves fronteres (temporalment) a empresaris, uns pocs periodistes i persones interessades en conèixer el seu estat.
Aquests viatges s'organitzen des de Catalunya a través d'una organització anomenada "Korean friendship association" (Associació d'amics de Corea) que presideix un reusenc anomenat Alejandro Cao de Benós. Aquest senyor és també delegat especial honorari de Corea i delegat especial del comitè de relacions culturals amb els països estrangers. És, per tant, un home (l'únic estranger) que pertany al govern comunista nord coreà.
L'Alejandro té un bloc a Internet que us recomano visiteu. L'Alejandro, a més, ha sortit a diversos documentals que TV3 i Cuatro han fet per TV... i disposa de doble nacionalitat.
Sembla estrany que un paio de Reus (tanmateix com el Buenafuente...) estigui ficat al govern del que, ara per ara, és el país del món més tancat a l'exterior.
Si en voleu veure un interessant reportatge fet pel programa 30 minuts de TV3 l'any passat, feu clic aquí
Aquest cap de setmana passat, atret pel fenomen Larsson, vaig anar a veure "Los hombres que no amaban a las mujeres".
He de reconèixer que darrerament no tinc gaire paciència per posar-me amb un llibre; per això vaig decidir-me per veure la pel·li.
No deixa de ser curiós que ara, 5 anys després de la seva mort, les novel·les de Larsson hagin aconseguit la fama.
Segons la crítica oficial, la pel·li és bastant fidel a la novel·la, i jo haig de reconèixer que es tracta d'un bona trama policíaca, amb final sorprenent inclòs (que no desvetllaré pas aquí).
Aquests dies s'ha presentat un actor que, amb el sobrenom de "Reugenio" i, apadrinat pel fill del conegut humorista Eugenio, interpreta acudits a la manera del malaurat geni de l'humorisme. Eugenio feia un humor molt blanc que, afegit a la seva imatge seriosa sempre acompanyada d'un got i una cigarreta, oferia una manera de fer humor distinta a lo que en aquell moment es feia per TV habitualment.
Aquí us deixo la presentació de Reugenio al programa "El Club" de TV3 i un dels mítics acudits explicat pel propi Eugenio per que hi feu comparacions. De debò, excepte al rostre, és difícil trobar diferències.
