Perdidos arriba a la seva sisena i darrera temporada que serà emesa per les TV del món durant les mateixes setmanes per evitar que allà on arribi més tard la gent perdi l'interes en la trama en conèixer el desenllaç.
Al guionista de la serie, Carlton Cuse i al co-creador Damon Lindelof els hi ha agradat tant la fantastica promo que Cuatro ha fet que estant pensant en copiar-la. Així ho reconeixien a Twitter.
Cuatro ha fet servir un poema d'un antic poeta persià (Omar Jayyam) que fa referència als escacs i que ha servit de base per desenvolupar aquesta promo.
Aquí teniu la magnifica promo.
3 dic 2009
Arriba la darrera temporada de "Perdidos"
1 dic 2009
Si el Barça perdès davant el Tribunal Constitucional
Fa poc més de 24 hores que el Barça va guanyar 1 a 0 a l’etern enemic , el Real Madrid. L’àrbitre quan va xiular el final del partit, va donar el resultat com a bo i així ho va fer constar a l’acta que va signar. Però, que passaria si aquesta acta fos impugnada pel Deportivo de la Corunya al•legant que el resultat no es bo per la lliga i que s’hauria de revisar primer unes 30 jugades del partit?
Doncs alguna cosa semblant passa amb l’estatut.
Aquests dies se n’ha parlat, i molt, de l’editorial “La dignitat de Catalunya” que un grapat de diaris d’arreu de Catalunya van signar conjuntament el passat Dijous.
L’estatut de Catalunya va ser aprovat per referèndum, per les corts catalanes, per les espanyoles, pel senat i, en darrera instància, pel Rei. Ara es troba encara encallat al Tribunal Constitucional per les nombroses demandes d’inconstitucionalitat presentades pel PP.
És a dir, quan el partit ja s’ha acabat, l’acta s’ha signada i tothom el dona per bo, el PP continua posant-hi pals a les rodes.
I encara diuen des del diari “El Mundo” que s’està pressionant al Tribunal Constitucional des de Catalunya... Com si “El Mundo” no estigués fent pressió publicant aquest tipus d’articles als seus amics del PP.
En fi, com deia l'editorial, portem ja 3 anys i mig perdent el temps amb aquesta historia... i ningú no s'ha parat a mirar i comparar la resta d'estatuts que s'han renovat des d'aleshores
27 nov 2009
No anem bé...
Fa algun temps que segueixo el bloc d'en Marc Vidal. Diuen que n'és un dels blocs més influents al nostre país, potser per que ens explica veritats dures, d'aquelles que et fan rumiar.
Vaig tenir l'oportunitat de veure part d'una entrevista que en Jaume Barberà li va fer al programa Singulars del passat dia 3.
Com podreu veure, no en té pels a la llengua a l'hora d'assenyalar amb el dit. Us la recomano.
20 nov 2009
A Nere, con cariño
Las últimas semanas no se ha hablado de otra cosa, en cuanto a sanidad, que no fuera la gripe A y su vacuna, de sospechosa aparición casi pareja a la pandemia. Ya ha comenzado a vacunarse a la población de riesgo y todo parece volver casi a la normalidad.
El otro día hablaba con un médico, quien me reconocía que de los casi 2000 pacientes que maneja habitualmente, sólo vacunará a una cifra no superior a 6-8 personas.
“¿Sólo un 1.5% de la población?.
Realmente, me reconocía, parece que no va a ser más dañina que la gripe estacional así que ¿Para qué correr a vacunar a todo el mundo? No parece finalmente necesario (concluía)”.
Llegados a este punto, pensé, ¿Qué hay de verdad en todo esto? ¿No será un invento de las farmacéuticas que, en época de crisis y, por tanto, disminución del volumen de negocios, necesitaban un revulsivo para volver a los pingües beneficios? No te extrañe, me decía, así funcionan algunas…
En Alemania estos días ha saltado una noticia, cuando menos, llamativa: La canciller, los ministros y los funcionarios recibirán una vacuna diferente a la que se le está poniendo a la población. El motivo es que la vacuna especial contiene una mínima proporción total del virus ya inactivo y la vacuna habitual sólo fragmentos del virus, por tanto menos efectiva.
La noticia la publicó esta semana el prestigioso Der Spiegel (en alemán) y aquí en castellano.
Mi sobrina Nerea hoy cumple 9 años. Padece una enfermedad de las llamadas “raras” por afectar sólo a unas 5000 personas en todo el mundo. Su enfermedad, el llamado “Síndrome de West”, es una epilepsia agresiva degenerativa que afecta a bebés de entre 3 meses y 1 año de vida. Éstos sufren entre 50 y 80 ataques epilépticos diarios, lo que impide el correcto crecimiento de su cerebro y, por lo tanto, ocasionan retraso mental y psicomotriz.
Nerea acude cada día a clase de educación especial, es incapaz de dar 2 pasos seguidos por sí misma y necesita ayuda para todas las funciones vitales. Ahora, aún no pudiendo hablar, reconoce perfectamente a todos los miembros de la familia al mostrarles una amplia sonrisa de oreja a oreja en cuanto nos ve.
Aunque ésta se trata de una enfermedad descubierta hace más de 200 años, no ha habido prácticamente avances en la misma desde hace ya unos cuantos años. Y debe ser por su casuística que a día de hoy no existe cura posible: 5000 insignificantes casos no deben proporcionar un buen puñado de dinero.
17 nov 2009
Farts
Déu ser per això de la crisi que tothom està fart, i ningú es calla res a l'hora de reivindicar, criticar o treure els colors als polítics.
Ahir es va presentar el POUM a Segur. Com podreu veure al blog de Segur, es va muntar. Però no només va ser a Segur, també es va muntar a Calafell, amb antiavalots inclosos.
A la classe política i, en general, a qualsevol amb càrrec públic se li està perdent el respecte, sempre i quan estigui sota sospita. I si no, que li preguntin a Francisco Camps, que ahir un noi el va increpar al mig del carrer i va arribar a cridar-li "desgraciado"
Ni en temps d'en Luís Roldán, que va fugir a Laos en descobrir-se tot lo que s'havia endut, o dels casos Filesa o Banca Catalana, per no recordar d'altres, la gent no havia esclatat com ara ho està fent
Alguna cosa no rutlla bé. Gent que ha perdut la seva feina, el govern que llença els comptes de l'estat a fer punyetes amb moviments incoherents i els "trepes" (no cal recordar ara el Cas Millet, Pretoria o la trama Gurtel) que fan que la gent esclati de veure com alguns viuen molt be mentre el ciutadà al carrer li costa arribar a fi de mes.
Per cert, un apunt: fart, en anglès, és la traducció de "pet". Que potser té alguna relació? Qui sap...
31 oct 2009
Què passa als Ajuntaments? (2)
Com a continuació de l'entrada Què passa als Ajuntaments? avui m'ha sobtat llegir a El Periodico com un Ajuntament tan proper com el de Cubelles ha enviat un informe (us deixo una còpia a l'enllaç) a la fiscalia anticorrupció després d'encarregar un estudi a un bufet d'advocats en detectar irregularitats a la recaptació d'impostos durant el període 1982-2007. Si això s'estén, molts Ajuntaments començaran a fer neteja a casa seva, per evitar sortir esquitxats.
És que aquestes noticies sortiran a partir d'ara com a xurros?
Com ha d'afrontar el ciutadà d'a peu aquest tipus de noticies quan cada vegada ens costa més arribar a final de mes?
I després la classe política es queixa que s'està estenent la desafecció!
29 oct 2009
Pispa tu també al Palau
"La imaginació al poder" era l'eslogan del Maig del 68.
A la web 2.0 això varia i es poden trobar coses com aquestes
http://www.tentacle.cat/bitllet.htm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
