Fa temps, un Home gran en veure que la seva dona no li havia pogut donar un fill, va decidir tenir-ne un amb la seva criada. La seva alegria es va veure duplicada quan la seva dona li va anunciar poc temps després que seria pare per segona vegada.En augmentar la gelosia i les baralles entre la dona i la criada, aquesta última
va haver de marxar de la casa amb el seu fill, feta fora pel senyor a instancies de la seva dona.
Al fill de la criada el van anomenar Ismael. Al fill de la dona, Jacob. Si a més afegeixo que l’home en qüestió era Abraham, la dona Sara i la criada Agar, sabreu que parlo de la Bíblia.
Aquest va ser el començament de dues de les religions més conegudes actualment, jacobins e ismaïlites, o el que és el mateix: jueus i musulmans.
Amb un origen tan comú, però a l’hora tan diferent, va néixer una disputa que dura més de 2000 anys.
Aquests dies podem veure com Israel envaeix Gaza amb el pretexte de sempre: defensar casa seva.
Fins no fa gaire, sempre m’havia sentit pro-israelià.
Creia, potser erròniament, que només tractaven de defensar casa seva, en un territori envoltat per l’enemic; però el silenci de països com EEUU (amb jueus ocupant espais de poder al món polític i econòmic del país) fa que pensar...
La duresa que està mostrant l’exèrcit jueu, que sembla haver oblidat l’horror que ells mateix varen patir a la segona guerra mundial, és només un nou capítol entre David i Goliat.
Avui he pogut sentir un breu resum sobre aquest etern conflicte que m’ha semblat molt encertat: Aquest conflicte és tracta només de la defensa d’un territori per part d’uns que no volen que els llencin al mar i dels altres que no volen que els enviïn més enllà del riu Jordan.
Per qüestions professionals estic acostumat a tractar amb tots dos bàndols; qualsevol que pugui veure el meu perfil al facebook pot comprovar-ho in situ. La veritat és que no son tant diferents, sino més aviat el contrari... Com és que no poden posar-se d’acord en algo que és evident...?
I es que potser el problema és que a Israel, com deia el conegut periodista Henrique Cymerman, hi ha massa historia en un espai tant petit.
4 comentaris:
Aunque parezca raro muy pocos han caido en cuenta de este pequeño detalle, que este cuento de la Biblia sea el principio de esta barbaridad, por otra parte una de tantas de las que somos autores, los hombres.
Por cierto me gusta mucho tu música, no se como "robartela"
ANNA
Y ya veremos como acaba esta historia, si es que acaba algún día...
Gracias por visitar mi modestísimo blog y por tus elogios a la música que aquí se puede escuchar. Yo te la presto encantado... puedes coger lo que necesites!
El fill d'Abraham es diu Israel i el fill d'Isral Jacob. El diccionari està per a moltes més coses.
Suposo que ho has fet expressament per a que la gent et deixi comentaris.
No, no ho he fet expressament. Hi ha una errada, tant les teves com les meves dades no són correctes:
El fill de Sara va ser Isaac i el fills d'aquest Jacob i Esau. Jacob va tenir 12 fills que varen fundar les 12 tribus d'Israel. Prego disculpes per l'errada.
Publicar un comentario