27 dic. 2010

Beirut

Debe resultar impactante para un chaval de 16 años embarcarse en un viaje por Europa sin más rumbo fijo conocido que el que su destino le lleve desde Nuevo México (USA) atraído por el interés de escuchar los sonidos y las músicas que por internet ha podido conocer previamente.

Más impactante debe resultar tener unos padres tolerantes, a diferencia de Europa, permiten a sus hijos adolescentes que se marchen de casa a “conocer mundo” y permitirles vivir experiencias nuevas que probablemente no habrían podido conocer de otra manera.

Pues esa es la historia de Zach Condon, un chaval oriundo de Santafé, Nuevo México (USA) que con 24 años ha puesto su 3º disco en el mercado, lleno de sonidos balcánicos, mexicanos o franceses. Su banda, conocida como Beirut, mezcla estos sonidos en algunas composiciones deliciosas en las que cuesta creer que hayan sido escritas por un chico de esta edad.

Obviamente, Beirut no es precisamente una banda de masas sino más bien todo lo contrario. Es de ese tipo de bandas que te cautiva si llegas a escucharla un día, que se mueven por circuitos como la “World Music” (dónde sino habría de catalogarse a una banda como ésta) pero que, a pesar de todo, van acumulando cierto prestigio e inclusoson invitados a eventos como el FIB 2011.

Os dejo un video grabado en plena calle de Nantes (Francia) y que lleva por nombre el mismo que la ciudad y otro de la deliciosa "Postcards from Italy".

Que lo disfrutéis. Feliz Año a todos

 




Leia Mais…

22 nov. 2010

¡¡PIM!! ¡¡PAM!! ¡¡POUM!!

GRACIAS A LOS DEL BLOG DE SEGUR

Pues sí señores sí. Comenzábamos en esta semana con un:


Un PIM porque ya hace un año, este Equipo de desgobierno de Calafell, comenzó las presentaciones de un POUM que nos querían "vender" como el más chachipiruli que ha parido un gobierno en Calafell, pero ya de partida en unas fechas que no eran las más adecuadas, cuando precisamente en una población costera con una cantidad muy numerosa de gente que tiene su casa como segunda residencia, no estaba aquí.

Siguió mal, muy mal, cuando a pesar de afectar zonas de negocios como Baixador, parte del edificio de correos o la Pensió Lleida, sin haber hablado CUANDO TOCA, con los propietarios para buscar consensos, éstos se encontraron con que en donde tenían su negocio, algunos de ellos desde hace más de 40 años, el POUM lo dejaba como zona verde.

Ante su desesperación, cuando fueron a protestar durante la presentación del POUM en el Pabellón Joan Ortoll, se encontraron como respuesta del alcalde, con la unidad de Antidisturbios (Ex-UPAS). "Es democracia, res més", decía el alcalde.

Por un momento comenzamos a ver las imágenes en blanco y negro y a los UPAS de color Gris, cuando sacaron sus porras. Pero no, estábamos con un gobierno socioademeceroriónero en pleno siglo XXI. Digo Rionero porque el sr Rión, a pesar de haber sido elegido por ERC, no ha informado a su partido en ningún momento de nada del POUM, ni de nada de nada, por eso le pidieron su acta de regidor pero se le quedó pegada al trasero, el acta no, la silla.

Pues bien, se siguió con las presentaciones del POUM, y todo un sector como Marinada, se encuentra con un PMU, dejando el suelo urbano consolidado que tienen desde hace años en suelo urbano no consolidado. No sólo eso, no se les asigna ningún tipo de clave concreta y además según ese PMU tenían que ceder un 47% del terreno al Ayuntamiento. De una totalidad de 4 Hectáreas. A lo que el equipo de desgobierno respondió que no habían sabido entender el POUM, es más el Sr Rión nos habló por primera vez de que lo que les pasa a los de Segur es que tienen un concepto muy arraigado de la propiedad y muchos tienen cultura de Club. Ahora, después de ver los fichajes de su nuevo jefe Joan Laporta, vemos que el único que puede tener cultura de Club es él, pero de alterne, cosa en la que no nos adentraremos porque no viene al caso.

Eran tan "transparentes" las presentaciones que hacían a una parte de la población, que cuando vieron que los de este blog las filmábamos y las colgábamos en internet para que todos los de segunda residencia pudiesen enterarse de lo que aquí se cocía, el Sr Ramón Ferré nos expulsó de 2 de ellas ¿por qué? pues no sabemos, quizá para que hubiese la menor difusión posible. Pero ¡Oh! la Red, esa que ahora acaba de descubrir el alcalde la trascendencia que tiene, comenzamos a tener visitas que superaban las 1000 diarias llegando tras la tercera presentación del POUM a 1500 visitas/día y los del blog pasamos a ser el enemigo público número uno. ¿Motivo? POR INFORMAR.

Ya hemos explicado aquí muchas veces como ha ido transcurriendo todo y no nos vamos a repetir, pero cuando alguien no es transparente, no explica la realidad de las afecciones, hace las presentaciones en épocas donde una gran mayoría de propietarios no se enteran, beneficia a los amigos, negocia desde una posición dominante y confunde la participación ciudadana con la necesidad de tener que haber contratado abogados para que les informen de la realidad y presentar las alegaciones correspondientes, en mi pueblo se dice que "no es trigo limpio".

Se convoca una manifestación para el 3 de abril y cuando el equipo de desgobierno se ve contra las cuerdas, primero busca aliados para seguir desinformando como hizo con Fincas Tomás, responde las alegaciones a través de ellos, incluso las de personas que no habían presentado alegaciones con Fincas Tomás. Ramón Ferré se presenta a reuniones de vecinos, no para informar, sino para intentar restar partidarios a la manifestación. Durante el mes de febrero comienzan a negociar, pero lo hacen con ambigüedades, sin compromisos concretos y lo hacen de una forma que nos hace mantenernos alerta porque nadie se fía de este Gobierno de Calafell, porque se lo han ganado a pulso.


En el pleno de 10 de marzo, de prisa y corriendo se desafectan las diferentes zonas, intentando así desconvocar la manifestación. Pero no, el pueblo está calentito con tanta desfachatez.

Y ya TODA la Red está que hecha humo, todos unidos y se consolida un elemento con el que nadie contaba, Internet, por su inmediatez, porque no hay distancias, se acaba con el monopolio de hacer y deshacer en el Municipio al antojo de los que se han ido turnando en el poder sin que nadie se entere. Una muestra es este pantallazo en el que se observa en la columna derecha como todos los blogs de Calafell van a una:

Y cuando el 3 de Abril da igual si 1000 o 2000 personas se echan a la calle, ya que con cualquiera de las dos cifras fue la manifestación más numerosa que jamás ha habido en este municipio, comienzan a plantearse un poco en serio el movimiento ciudadano que se ha generado, que han generado ellos.

No se ha bajado la guardia desde entonces, el pueblo no se fía, menos aún cuando se ha hecho un pleno el 10 de marzo para rectificar y durante el verano aún no se convoca pleno alguno para la aprobación provisional ¿a qué esperan?

Lo que clama al cielo es enterarnos además que Ramón Ferré está enviando, durante el mes de julio, SMS a diferentes personas de Marinada diciéndoles que tranquilos, que la zona está desafectada. ¿Quería tranquilizarlos en julio cuando hay aquí un mayor número de personas?, ¿Por qué, si ya en marzo había habido un pleno?, ¿hay algo que temer?. Y esa simple lógica es lo que te lleva a pensar que algo se esconde. Por ello hay que estar bien atentos a la aprobación provisional.

La aprobación provisional llega en Septiembre, de nuevo, cuando ya casi nadie de segunda residencia está en el Municipio, de nuevo cuando menos gente se entera. ¿otra vez lo mismo?, ¿hay que revisar esa aprobación provisional?. Pues sí señores, hay que revisarla y de nuevo hay que gastar dinero en abogados y en urbanistas, porque hay irregularidades, no una ni dos, sino unas cuantas.

De momento y a pesar de haber respondido a las alegaciones de marinada, de la aprobación inicial, con el siguiente texto:


En la aprobación provisional, esa clave OD5, ya no existe en Segur, sino que como pusimos en esta entrada, se ha variado con una nueva nomenclatura. Una nueva nomenclatura que no existía en la aprobación inicial, que baja ostensiblemente el coeficiente de edificabilidad en TODO Segur playa, que afecta a todos los edificios desde la calle Tajo hasta la calle Duero y que quieren justificar retornando al POUM del año 1947, ¡olé tus webs!. Eso sí, la zona de l' Estany, una porción de terreno, tiene el privilegio de ser la única en la que se mantiene el coeficiente de edificabilidad, no a un 1,25 como en Segur, ni a un 1,80 como en Calafell, sino de un 2, porque tal y como se recoge en el informe de alegaciones de la aprobación provisional:
"La finca mencionada tiene los derechos urbanísticos patrimonializados, porque ha realizado los deberes y cargas impuestas", es decir, SIN HABER CONSTRUIDO aún, tiene patrimonializados los derechos urbanísticos, cosa que parece que los edificios que llevan más de 10 de 20 y de 30 años de todo Segur playa, no. Adivinen de quién son estos terrenos. Quizá es que no han hecho los deberes. Ja!.

Pues bien, como se supone que todo puede ser un error material, llega el:

Y TODOS los partidos de la oposición han solicitado ayer mismo un pleno extraordinario para tratar este tema como único orden del día

Ahí están los que tienen representación en el consistorio, también los que no, además de las asociaciones de vecinos y afectados y la Plataforma NO AL POUM. Otra vez en pie de guerra. Porque hay algunos que parece que o no aprenden o no quieren aprender.

Leia Mais…

12 nov. 2010

Linked In i les trucades sorpresa

Durant els darrers temps no puc, malauradament, posar al dia aquest modest bloc ni col·laborar amb el els de la negra quan el seu capità, el Nevot, m'ho demana. 

Vaig una mica atrafegat de feina, és cert. Des que vaig començar a la nova empresa, allà pels volts del Gener, el meu departament no ha fet més que, per sort o desgràcia meva, créixer. 

Per on anava...?  Ah sí, per lo de les trucades del Linked in...

Ara fa un grapat d'anys, molt abans que en Mark Zuckerberg la muntés amb això del facebook a l'àmbit professional ja existia una pàgina molt semblant anomenada Linked In
 

Em vaig donar d'alta en aquella pàgina pels volts del 2003 i vaig anar actualitzant el meu perfil professional cada vegada que hi va haver un canvi en el meu CV. 

Mai m'havia servit de res, però des de fa un parell de setmanes, he rebut unes quantes (potser una desena...) de trucades i emails d'allò que abans s'anomenava "col·locador" i ara en diuen "consultors de recursos humans" a empreses del tipus "head hunters" però que acaben en un no res.

Amb alguns hi tens una entrevista, potser per algun lloc determinat del qual no dones el perfil (quina mena de "cercatalents" són...?)  o potser perquè, simplement, nomes volien coneixe't i no tenen res en concret però van omplir la seva bossa amb noms determinats.

Avui però ha estat un dia crític. Després de diversos creuaments d'emails i de trucades de telefon amb una head hunter de Dubai, se m'ha oferit allò que se'n diu "l'oportunitat de la teva vida": ser Director Nacional (Country manager) de la companyia nº 1 al món del meu sector durant 2 anys. Només hi ha una contra: el païs en questió:  Arabia Saudí. Temptador, i molt...  el meu CV i la meva cartera podrien augmentar considerablement. La meva vida privada, minvaria justament de manera oposada.
Déu ser que deixar de fumar (aquest és el meu 11é dia sense nicotina, gràcies al Champix) m'està afectant i és ara que (no) ho veig clar.

Leia Mais…

7 sept. 2010

Un excel·lent guió original

Que Christopher Nolan és un dels directors més creatius a Hollywood dels darrers anys ja no ho discuteix ningú. El seu debut, amb l'original Memento fa ara 10 anys, ja va marcar un inici de carrera sorprenent, amb un guió d’estructura delicada a l’hora que sorprenent.

Després va continuar amb la "lluminosa" Insomnio, un remake d’una pel·lícula original noruega amb el que va poder comptar amb Al Pacino, Robin Williams i la sempre perfecta Hillary Swank.
Batman Begins, Prestigio: El Truco final i El Caballero Oscuro van seguir abans d’arribar 2010, l’any que ha estrenat la magnífica Origen (Inception).

Origen es tracta potser d’una peça única. El director torna a explorar la ment, els records i els somnis, tal i com va fer a Memento e Insomnio.

La pel•lícula narra la història de Don Cobb (Leonardo Di Caprio) un expert en endinsar-se a la ment de les persones a través dels somnis per endur-se’n els seus secrets més preuats.

El guió, escrit pel mateix director, no defalleix mai. Un excel·lent guió, ben estructurat i sense cap fissura (fàcil de caure-hi quan es tracta un tema com el de la pel·lícula), uns efectes especials impressionants i una banda sonora (això mereix capítol especial pel Hans Zimmer un altre dia) inquietant.
En fi, us recomano que si no heu pogut veure aquesta petita meravella encara, que no us la perdeu. No volgueu entendre tota la trama des d’un bon començament i deixeu-vos portar per l’ imaginació d’en Nolan. Sortireu guanyant.
Això sí, tracteu de sobreviure als darrers tres quarts d’hora del film, en el que la història adquireix un ritme vertiginós del que ja no us abaixareu fins el final de la pel·li.

Us deixo l'ellaç al trailer de la pel·lícula


Leia Mais…

3 sept. 2010

Uns marxen, d'altres venen

Aquesta fotografia circulava avui per moltes bústies de correu electrònic intern. Es la imatge de la planta tecnològica que la multinacional japonesa Sony manté, des de fa uns anys, a Viladecavalls; però també es tracta d'una imatge de desesperació; la desesperació dels més de 1000 treballadors de la planta que desconeixen quin serà el seu futur a partir del Gener del 2011, quan es preveu que la factoria passi a mans d'un nou propietari.


S'ha parlat, des de fa un parell de dies, de Ficosa (uns dels líders mundials en la producció de retrovisors de cotxe, amb una quota de mercat del 18%) i de Comsa-Ente, una antiga constructora reconvertida a empresa líder en energies renovables.

No fa més de 3 mesos que Sony ja va decidir vendre el seu luxós centre de distribució de Castellar del Vallès a una empresa francesa, CEPL, que ha mantingut la base del negoci (la distribució dels productes Sony a la península Ibérica) i afegint-ne de nous. Els 96 treballadors d'aquesta planta van mantenir els seus llocs de treball i tot sembla indicar que el mateix passarà amb els de la planta tecnològica de Viladecavalls.

Fa un mes escaig que la gran planta de producció de televisors LCD de Sony a Europa inaugurada a mitjans del 2008 i situada a Nitra (Eslovàquia) va passar a mans d'un grup taiwanès anomenat Foxconn, dedicat a la fabricació d'ordinadors personals i components "low cost", mantenint i, fins i tot, incrementant el nombre de treballadors.

Un dia abans i des de la Xina, en Montilla anuncia que tracta de tancar un acord amb un dels principals constructors d'automòbils en aquell país, Chery. Tot sembla indicar que aquesta marca, que ja disposa de fàbriques al nord d'Europa (Rússia), busca implantar-se al sud d'Europa i comercialitzar els seus vehicles barats i els nous models de cotxe elèctric.
Se'n diu qu, fins i tot, ja n'hi han 3 poblacions candidates a acollir la seva planta a Catalunya: Vila-Rodona (Alt Camp), L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) totes dues a Tarragona, i Abrera (Baix Llobregat) a Barcelona, com a posibles ubicacions de la planta de producció.

No seria d’estranyar doncs que fos Ficosa qui els hi proveïes de part de la seva electrònica i retrovisors.

Leia Mais…

20 ago. 2010

Nostàlgia pel doblatge

En començar l'Institut, recordo que vaig pensar en aprofitar alguna d'aquelles tardes lliures que l'EGB no m'havia permés fins a aquell moment per poder acudir al cinema Verdi de Barcelona (fins aquell moment, l'únic que s'atrevia a oferir tota la seva programació en versió original subtítulada. Em sentia com un bitxo raro, un noi de 15/16 anys anant tot sól un parell de tardas al mes a veure pel·lículas en VOSE (Com es deia a l'època) d'aquelles que no solien correr pels circuits comercials habituals.

Amb el pas del temps allò poder semblà un esnobisme... o potser no. A d'altres països (acabo de tornar d'un païs on les pel·lis nomès es projecten al cinema i la tele en versió original subtitulada) és l'única opció.

El cas és que ara tenim pressa per tot. Tenim pressa, fins i tot, per poder veure la pel·li a casa, i gratis, abans que s'hagi estrenat al cinema o en DVD.

Mirant per internet, he trobat un petit documental amb les veus que ens han marcat una època. Es pot visionar complert al youtube. Us deixo els enllaços per que disfruteu dels actors de doblatge de sempre i dels d'ara, a més de posar-li un rostre a les veus de Samuel L. Jackson, Whoppi Goldberg Robert de Niro o Jack Lemmon entre d'altres.





Leia Mais…

8 jun. 2010

Posats a retallar

Vist avui a "El Intermedio" de la sexta



Leia Mais…

2 jun. 2010

Desproporcionats...

I alguns ens hem quedat sense paraules


Leia Mais…

14 may. 2010

Ara podrem entendre el caos aeri de la passada setmana

Després de veure com ens afectava a tota Europa el nuvol de cendre del volcà islandès, ara podrem entendre el per què.

El següent vídeo és una reproducció a escala de temps real que van crear a la Facultat d'enginyeria de Zuric amb tots els vols que es produeixen cada 24 hores al món.

Si mireu atentament el vídeo,  podreu comprovar el caos aeri que suporten diàriament Europa i els Estats Units. No acabo d'entendre que no hi passin més coses...



Leia Mais…

8 abr. 2010

Assasinant a inocents per TV

Deia el grup "Pastora" a una de les cançons del seu primer àlbum anomenat igual que ells: "La guerra es mu'perra"; el video que us penjaré a continuació ho demostra. 

Va ser gravat des d'un helicopter tipus apatxe nord-americà a Bagdad al 2007 i mostra l'assassinat a sang freda d'una dotzena de persones, incloses dues criaturetes i dos periodistes iraquians de l'agencia Reuters a mans de l'exercit nord-americà i fins i tot a la transcripció es pot llegir com es feliciten per la punteria i s'hi mofen que els tancs passin per sobre els cadavers.

La sortida a la llum d'aquest video aquest passat dilluns ha estat possible gràcies a l'agencia Reuters i la ONG Wikileaks, que ajuda a combatre actes com aquest amb una nova manera de fer periodisme actiu. 

Us aviso que aquest video pot ferir la sensibilitat de l'espectador i, sobretot, no us deixarà indiferents




Leia Mais…

7 feb. 2010

Dues excel·lents propostes

La passada setmana es van estrenar les dues millors pel·lícules del que portem d'any. Encara queda molt de temps i, de continuar a aquest ritme, segur que aquest serà un any d'excel·lents pel·lis.
La primera pel·li interessant és la nova proposta del mestre Clint Eastwood.
Aquest home, a la seva edat, ens està mal-acostumant a portar-nos una gran pel·li un o dos cops a l'any. Si ho recordeu, a l'Abril de l'any passat ja vaig fer un comentari sobre la seva prolífica etapa actual i sobre les grans pel·lícules que Eastwood ens està deixant per a la memòria col·lectiva.

En el cas d'Invictus, basada en una novel·la del periodista anglès afincat a Sitges John Carlin, que narra l'arribada de Nelson Mandela a la presidència del govern Sud-africà i de com fa país mitjançant un esport considerant, fins a aquell moment, només de blancs.
Memorable l'actuació de Morgan Freeman com a Mandela.




La segona excel·lent pel·lícula de la setmana és En tierra hostil.
He de reconèixer que m'ha sorprès molt pel seu realisme i la psicologia dels seus principals personatges. Narra la historia d'un equip de desactivadors de bombes de l'exercit americà a la guerra d'Iraq i el seu principal membre, el Sargent James, adicte a l'adrenalina que li provoca l'exercici de la seva feina.



Dues bones propostes per al cap de setmana.

Leia Mais…

Una setmana enriquidora

Fins ara, havia compartit feina amb gent de moltes nacionalitats, sobre tot alemanys (14 anys treballant a 2 grans empreses alemanyes dona molt de si), xinesos, francesos, russos, polonesos, mexicans, argentins, etc... gent que, d'una manera o una altre, t'influeix i t'enriqueix

Aquesta setmana a la feina he compartit hores amb un japonès, en Koji, que arribat des de la seu central de l'empresa a Londres, està implantant el nou sistema informàtic amb el que s'ha de treballar des del Març

M'ha sorprès veure avui com un japonès menjava calçots (m'ha costat fer-li entendre com s'havien de menjar) i unes costelles de xai amb all-i-oli. No era sushi, però el nano s'ha fet un fart de calçots quan, en tastar el primer, s'ha adonat que eren molt dolços i tendres.

Tinc un ex-company (i he de dir que bon amic) xinés, en Patrick, que sembla més espanyol que jo mateix. Fa molts anys que viu a l'esquerra de l'eixample i parla un castellà quasi perfecte. Però avui m'he fet un fart de riure en veure en Koji menjant calçots i posant cara de sorpresa.
M'ha sorprès també veure que els japonesos (segons em deia ell) no són tan tancats com jo em pensava i que, a més de la seva feina, poden parlar amb un estrany de cinema clàssic americà i japonès o de música contemporània

En definitiva, una setmana plena de contrastos i enriquidora.

Leia Mais…

4 feb. 2010

POUM: CONCENTRACION EL 3 DE ABRIL




Esta mañana he presentado a los Mossos d' Esquadra, en nombre de las asociaciones de vecinos de Segur (AVSU y Veïns), como delegada de los representantes de afectados, la petición para que nos autoricen a llevar a cabo la concentración el próximo 3 de abril en la plaza del Mediterrani (en el centro de Segur) el sábado santo, a las 12 de la mañana.


Recibiré silencio administrativo o respuesta en breve. En caso de silencio administrativo significa que tenemos la autorización (podrán ver que tiene el sello de la Generalitat) y ellos ya enviarán los efectivos necesarios para el caso; en caso contrario me llamarían para hablar del tema, dado que tenemos derecho por ley a llevar a cabo cualquier acto de este tipo para manifestar nuestro desacuerdo como vecinos, afectados o como solidaridad con ellos llevando a cabo una concentración.

Ayer, en la reunión de representantes de afectados por el POUM me comprometí a encargarme de este tema. Ahora pido a todos que den difusión a este mensaje, para que nos reunamos el máximo número de vecinos a ejercer nuestro derecho a discrepar. Agradezco al Blog de Segur , aprovechando el amplio seguimiento diario que tiene, que me de un espacio aquí para informar a todos de esta actuación.

Nadie niega que Segur y Calafell necesitan una reforma. Pero no de esta manera, no con estos modos, no de tapadillo, no con prohibiciones y falta de información.

Por favor, la única manera de que se retire este poum ES MEDIANTE LA ACCIÓN DE PROTESTA, LA ACCIÓN VECINAL Y SOCIAL. La participación será muy importante. Hay que hacer saber nuestro descontento y que retiren este POUM.

Podeis llevar pancartas y lo que creais necesario pero quiero pedir ante todo que no se olvide que es una concentración pacífica y civilizada. No demos argumentos a los que nos acusan de intoxicar y ser unos incendiarios. Simplemente hagámosles saber nuestro malestar. Avisaremos a los medios de prensa y tv para que vengan al acto.

Muchas gracias.

Sònia Mirambell
Presidenta AAVV AVSU

Leia Mais…

29 ene. 2010

Encara no ha sortit i ja s'hi mofen




Steve Jobs. propietari d'Apple, va presentar abans d'ahir la nova meravella de la marca de la poma, l'IPad, que sembla un IPod però en gran tamany.

He de dir que sóc un enamorat d'algun dels productes d'Apple, ho reconec. Faig servir un Iphone habitualment i fa temps que hi penso en canviar-me aquest pobre pc per un Imac.

De moment, sembla que l'Ipad només afegeix respecte a l'actual Iphone la possibilitat de llegir llibres electrònics (de fet això ho pot fer l'Iphone/Ipod, però en pantalla reduïda)

Apple va fer aquest video de llençament del producte:



Doncs en aquests temps que corren, ja hi ha qui s'ha espavilat per mofar-se de l'aparell en questió fent videos com aquests:

The iPad - watch more funny videos

No dic que no sigui una meravella l'Ipad... potser sí....  pero no em negareu que no li falta raó al de la mofa...

Leia Mais…

11 ene. 2010

Mor l'Eric Rohmer

Avuí ha mort el director de cinema francès Eric Rohmer, un dels components del que la crítica va anomenar després la "Nouvelle Vague".

Vaig descobrir Rohmer als 15 anys, quan dins una classe d'una assignatura, no sé si be o malament, anomenada "ètica" a primer de BUP (ara en sembla que és tercer d'ESO) ens van passar una petita joia anomenada "L'ami de mon amie" (L'amic de la meva amiga). 
Aleshores no tenia ni idea de qui era aquell senyor gran (per a mi ja era gran en aquell moment...) i al cap d'uns anys, quan jo ja havia crescut prou com per entendre el seu cinema, me'l vaig retrobar en una joia anomenada "Mi noche con Maud", per a mi potser la seva millor pel·lícula.

No he trobat cap video en català o castellà, però sí aquest petit reportatge que li dedicava avui TVE.






Descansi en pau, doncs, monsieur Rohmer
 

Leia Mais…

10 ene. 2010

La millor feina del món i quasi acaba mort


Ara fa un any, l'estat Australià de Queensland, per tal de reactivar el turisme al seu territori, va promoure un concurs per tot el món en el que oferien viure tot un any a una illa paradisíaca i contar-lo mitjançant un bloc.

Em vaig fer ressò d'aquell oferiment en aquest bloc.

La setmana passada
es va saber que el guanyador, un anglès anomenat Ben Southall guanyador del concurs, va estar ferit de gravetat en rebre la picada d'una medusa del tipus irukandji, 1000 vegades més potent que la picada d'una taràntula.

No debia ser, doncs, la millor feina del món. I es que ni els paradisos del mars del sud són ja el que eren.... un altre somni a la paperera.

Leia Mais…

Invertir en Seguretat o armament

Passejant pels blocs locals m'he trobat amb aquest article d'en Toni Gallardo (a qui no tinc el plaer de conèixer, tot i que sé que és una persona coneguda arreu Calafell) que m'ha semblat molt bo.

Fa un temps que tinc el bloc d'en Toni llinkat al meu perque m'agraden molt els seus articles, plens de coherència.
Us ho recomano.

Leia Mais…

8 ene. 2010

Un bon mes de Febrer

El proper mes de Febrer sembla que pinta be. Si a l'inici de la darrera temporada de Lost li afegim que la Reina del Pop més sensual, l'anglo-nigeriana Sade Adu, treu nou disc després de quasi 10 anys de silenci musical.

Sade Adu va fer-se popular mundialment a mitjans de la dècada dels 80 i va durar fins al 2000, quan va treure el seu darrer disc d'estudi.

A la seva web podeu trobar una prèvia del seu darrer treball. Us deixo penjat un video d'una de les seves cançons més conegudes: "No ordinary love".




Leia Mais…

5 ene. 2010

Nit de Reis

Ara fa uns dies que no havia pogut fer cap entrada. M'he fet la promesa que pel 2010, a més del clàssic intentaré deixar de fumar (ja veurem...) faré més entrades al bloc de les que faig ara... o al menys ho intentaré.

Després de dies d'interminables àpats amb les mateixes cares durant 3 dies seguits, d'inaguantables programes musicals amb refregits d'altres anys i/o èpoques, de programes d'humor que te'ls repeteixen durant 4 dies seguits, per si no has tingut prou amb una vegada, etc... arriba la millor nit de totes aquestes festes: la nit de reis.

Si ens hem portat bé, els reis ens portaràn bons regals. Si no hem estat bons, ens portaran carbó; o al menys així m'ho van ensenyar a casa els meus pares i així tracto de transmetre-ho ara al meu fill, deixant de banda (és clar) la rel·ligió.
Com que a Segur de Calafell tenim una merda de Cavalcada de Reis, que ni és cavalcada ni és res, aquest any hem decidit anar a veure la cavalcada a La Joncosa del Montmell, el nostre segon poble d'adopció al Baix Penedès.

Allà, en ser un poble petit, fan les coses d'una altre manera.
Per començar, la cavalcada es fa només per 2 carrers del poble; té una raó: el poble no en té gaire més carrers.





Els Reis Mags de l'Orient entreguen en ma les joguines que nosaltres els pares hi aportem pel nostre fill.
La canalla del poble que estudia al col·legi local rep una joguina de part de l'Ajuntament de mans dels Reis Mags de l'Orient.


I per si això fos poc, l'Ajuntament convida a la gent del poble a begudes i coca.
Carai! I per que no ho fan això aquí? Que som molt grans com per fer-ho?



Leia Mais…