Fins ara, havia compartit feina amb gent de moltes nacionalitats, sobre tot alemanys (14 anys treballant a 2 grans empreses alemanyes dona molt de si), xinesos, francesos, russos, polonesos, mexicans, argentins, etc... gent que, d'una manera o una altre, t'influeix i t'enriqueix
Aquesta setmana a la feina he compartit hores amb un japonès, en Koji, que arribat des de la seu central de l'empresa a Londres, està implantant el nou sistema informàtic amb el que s'ha de treballar des del Març
M'ha sorprès veure avui com un japonès menjava calçots (m'ha costat fer-li entendre com s'havien de menjar) i unes costelles de xai amb all-i-oli. No era sushi, però el nano s'ha fet un fart de calçots quan, en tastar el primer, s'ha adonat que eren molt dolços i tendres.
Tinc un ex-company (i he de dir que bon amic) xinés, en Patrick, que sembla més espanyol que jo mateix. Fa molts anys que viu a l'esquerra de l'eixample i parla un castellà quasi perfecte. Però avui m'he fet un fart de riure en veure en Koji menjant calçots i posant cara de sorpresa.
M'ha sorprès també veure que els japonesos (segons em deia ell) no són tan tancats com jo em pensava i que, a més de la seva feina, poden parlar amb un estrany de cinema clàssic americà i japonès o de música contemporània
En definitiva, una setmana plena de contrastos i enriquidora.
2 comentaris:
igual ya tiene en mente una copia de calçots ya preparada al estilo japonés.
No lo creo.
Escribo este post desde Londres (fascinante, el invento este de la globalización...) donde llevo toda una semana discutiendo sobre implantación de sistemas y otros con el Japo, y debo reconocer que este es más británico que japonés. No recuerdo haber visto nunca a un inglés comiendo calçots, la verdad...
Publicar un comentario