16 dic. 2009

Y el catalán para qué sirve?

Avui estava dinant al restaurant Llamas a Segur. Com que se m'havia fet tard per dinar a casa, he volgut aprofitar la darrera setmana de la promoció de la campanya d'AVSU.
He assegut tot sòl a una taula del fons, enganxada amb una taula on un matrimoni gran xerrava
animadament en un perfecte castellà mentre gaudia del menú.

Al cap d'una estona se'ls hi ha apropat una dona rossa i esvelta que ha parlat a l'home en un perfecte alemany.
Potser sóc una mica tafaner, devia ser la proximitat... Li preguntava com estava i com li anava al gimnàs del Vilarenc. Quan ha marxat, l'home ha tornat a la conversa amb la seva dona.
Potser se m'ha notat que sentia la conversa i l'home m'ha mirat fixament.

- Habla muy buen alemán (l'he dit, per quedar be i disimular)
- Gracias! He trabajado muchos años en Suiza... pero también hablo un poco de francés y de italiano.

- Vaya! Sí, yo también hablo algo de alemán, de inglés, de italiano, de portugués.... incluso un poquito de mandarín.
- Ves. Lo que nunca aprenderé es catalán... Es que no puedo con él!
- Vaya! Y por qué dice eso? -l'he contestat-
- Es que no sirve para nada.... al fin y al cabo, sólo lo hablan, como mucho, 4 ó 5 millones de personas. Y el español lo hablan más de 500 millones. Si mis hijos estudiaran aquí, que sólo se estudia en catalán, luego no podrían irse a acabar los estudios en Salamanca o en Madrid o en Sevilla. No entenderían nada...
- Hombre! Eso lo dice Vd. Mis padres son andaluces -li tractava d'explicar-, en mi casa siempre se ha hablado en castellano y no por eso he discriminado el catalán. Además, existen infinidad de estudios que indican que los niños bilingues desarrollan más capacidad para aprender un tercer o cuarto idioma que los niños críados en el monolinguismo.
- Ya! (mentre la dona li anava estirant del braç per marxar) Pero es que aquí el español está discriminado.
- (I la conversa anava pujant el tó) Hombre, eso no es cierto.

La dona ha acavat d'estirar-lo cap a fora. Mentre ho feia, m'ha donat temps a preguntar-li:
- Y... ¿De dónde es Usted?
- Yo soy madrileño.... (mentre marxava cap a fora).
- Ya... y escucha al Fede por las mañanas, verdad (he pensat, sense dir-li).

Amb això no vull generalitzar res.
No és que tot els madrilenys pensin que aqui discriminem el castellà. El problema radica a l'informació que els mitjans generalistes fan allà, amb la seva propaganda anti-estatutària.
Quines ganes tinc que això de l'Estatut s'acabi d'una vegada. Començo a estar fart de tanta propaganda.


Leia Mais…

3 dic. 2009

Arriba la darrera temporada de "Perdidos"

Perdidos arriba a la seva sisena i darrera temporada que serà emesa per les TV del món durant les mateixes setmanes per evitar que allà on arribi més tard la gent perdi l'interes en la trama en conèixer el desenllaç.
Al guionista de la serie, Carlton Cuse i al co-creador Damon Lindelof els hi ha agradat tant la fantastica promo que Cuatro ha fet que estant pensant en copiar-la. Així ho reconeixien a Twitter.
Cuatro ha fet servir un poema d'un antic poeta persià (Omar Jayyam) que fa referència als escacs
i que ha servit de base per desenvolupar aquesta promo.

Aquí teniu la magnifica promo.


Leia Mais…

1 dic. 2009

Si el Barça perdès davant el Tribunal Constitucional

Fa poc més de 24 hores que el Barça va guanyar 1 a 0 a l’etern enemic , el Real Madrid. L’àrbitre quan va xiular el final del partit, va donar el resultat com a bo i així ho va fer constar a l’acta que va signar. Però, que passaria si aquesta acta fos impugnada pel Deportivo de la Corunya al•legant que el resultat no es bo per la lliga i que s’hauria de revisar primer unes 30 jugades del partit?

Doncs alguna cosa semblant passa amb l’estatut.
Aquests dies se n’ha parlat, i molt, de l’editorial “La dignitat de Catalunya” que un grapat de diaris d’arreu de Catalunya van signar conjuntament el passat Dijous.
L’estatut de Catalunya va ser aprovat per referèndum, per les corts catalanes, per les espanyoles, pel senat i, en darrera instància, pel Rei. Ara es troba encara encallat al Tribunal Constitucional per les nombroses demandes d’inconstitucionalitat presentades pel PP.
És a dir, quan el partit ja s’ha acabat, l’acta s’ha signada i tothom el dona per bo, el PP continua posant-hi pals a les rodes.

I encara diuen des del diari “El Mundo” que s’està pressionant al Tribunal Constitucional des de Catalunya... Com si “El Mundo” no estigués fent pressió publicant aquest tipus d’articles als seus amics del PP.

En fi, com deia l'editorial, portem ja 3 anys i mig perdent el temps amb aquesta historia... i ningú
no s'ha parat a mirar i comparar la resta d'estatuts que s'han renovat des d'aleshores

Leia Mais…

27 nov. 2009

No anem bé...

Fa algun temps que segueixo el bloc d'en Marc Vidal. Diuen que n'és un dels blocs més influents al nostre país, potser per que ens explica veritats dures, d'aquelles que et fan rumiar.
Vaig tenir l'oportunitat de veure part d'una entrevista que en Jaume Barberà li va fer al programa Singulars del passat dia 3.
Com podreu veure, no en té pels a la llengua a l'hora d'assenyalar amb el dit. Us la recomano.



Leia Mais…

20 nov. 2009

A Nere, con cariño

Las últimas semanas no se ha hablado de otra cosa, en cuanto a sanidad, que no fuera la gripe A y su vacuna, de sospechosa aparición casi pareja a la pandemia. Ya ha comenzado a vacunarse a la población de riesgo y todo parece volver casi a la normalidad.

El otro día hablaba con un médico, quien me reconocía que de los casi 2000 pacientes que maneja habitualmente, sólo vacunará a una cifra no superior a 6-8 personas.

“¿Sólo un 1.5% de la población?.

Realmente, me reconocía, parece que no va a ser más dañina que la gripe estacional así que ¿Para qué correr a vacunar a todo el mundo? No parece finalmente necesario (concluía)”.

Llegados a este punto, pensé, ¿Qué hay de verdad en todo esto? ¿No será un invento de las farmacéuticas que, en época de crisis y, por tanto, disminución del volumen de negocios, necesitaban un revulsivo para volver a los pingües beneficios? No te extrañe, me decía, así funcionan algunas…

En Alemania estos días ha saltado una noticia, cuando menos, llamativa: La canciller, los ministros y los funcionarios recibirán una vacuna diferente a la que se le está poniendo a la población. El motivo es que la vacuna especial contiene una mínima proporción total del virus ya inactivo y la vacuna habitual sólo fragmentos del virus, por tanto menos efectiva.

La noticia la publicó esta semana el prestigioso Der Spiegel (en alemán) y aquí en castellano.

Mi sobrina Nerea hoy cumple 9 años. Padece una enfermedad de las llamadas “raras” por afectar sólo a unas 5000 personas en todo el mundo. Su enfermedad, el llamado “Síndrome de West”, es una epilepsia agresiva degenerativa que afecta a bebés de entre 3 meses y 1 año de vida. Éstos sufren entre 50 y 80 ataques epilépticos diarios, lo que impide el correcto crecimiento de su cerebro y, por lo tanto, ocasionan retraso mental y psicomotriz.

Nerea acude cada día a clase de educación especial, es incapaz de dar 2 pasos seguidos por sí misma y necesita ayuda para todas las funciones vitales. Ahora, aún no pudiendo hablar, reconoce perfectamente a todos los miembros de la familia al mostrarles una amplia sonrisa de oreja a oreja en cuanto nos ve.

Aunque ésta se trata de una enfermedad descubierta hace más de 200 años, no ha habido prácticamente avances en la misma desde hace ya unos cuantos años. Y debe ser por su casuística que a día de hoy no existe cura posible: 5000 insignificantes casos no deben proporcionar un buen puñado de dinero.

Leia Mais…

17 nov. 2009

Farts

Déu ser per això de la crisi que tothom està fart, i ningú es calla res a l'hora de reivindicar, criticar o treure els colors als polítics.

Ahir es va presentar el POUM a Segur. Com podreu veure al blog de Segur, es va muntar. Però no només va ser a Segur, també es va muntar a Calafell, amb antiavalots inclosos.
A la classe política i, en general, a qualsevol amb càrrec públic se li està perdent el respecte, sempre i quan estigui sota sospita. I si no, que li preguntin a Francisco Camps, que ahir un noi el va increpar al mig del carrer i va arribar a cridar-li "desgraciado"




Ni en temps d'en Luís Roldán, que va fugir a Laos en descobrir-se tot lo que s'havia endut, o dels casos Filesa o Banca Catalana, per no recordar d'altres, la gent no havia esclatat com ara ho està fent

Alguna cosa no rutlla bé. Gent que ha perdut la seva feina, el govern que llença els comptes de l'estat a fer punyetes amb moviments incoherents i els "trepes" (no cal recordar ara el Cas Millet, Pretoria o la trama Gurtel) que fan que la gent esclati de veure com alguns viuen molt be mentre el ciutadà al carrer li costa arribar a fi de mes.


Per cert, un apunt: fart, en anglès, és la traducció de "pet". Que potser té alguna relació? Qui sap...

Leia Mais…

31 oct. 2009

Què passa als Ajuntaments? (2)

Com a continuació de l'entrada Què passa als Ajuntaments? avui m'ha sobtat llegir a El Periodico com un Ajuntament tan proper com el de Cubelles ha enviat un informe (us deixo una còpia a l'enllaç) a la fiscalia anticorrupció després d'encarregar un estudi a un bufet d'advocats en detectar irregularitats a la recaptació d'impostos durant el període 1982-2007. Si això s'estén, molts Ajuntaments començaran a fer neteja a casa seva, per evitar sortir esquitxats.

És que aquestes noticies sortiran a partir d'ara com a xurros?

Com ha d'afrontar el ciutadà d'a peu aquest tipus de noticies quan cada vegada ens costa més arribar a final de mes?

I després la classe política es queixa que s'està estenent la desafecció!


Leia Mais…

29 oct. 2009

Pispa tu també al Palau

"La imaginació al poder" era l'eslogan del Maig del 68.
A la web 2.0 això varia i es poden trobar coses com aquestes

http://www.tentacle.cat/bitllet.htm

Leia Mais…

Troballes

Reconec que m'agraden algunes programes de La Sexta. Acostumo a veure "Salvados" o "El intermedio" amb un humor intel·ligent que enganxa.
Mirant la promo del "Salvados" d'aquesta setmana he rigut moltíssim. Vull veure ja el desenllaç!

Us deixo la promo:



Més troballes:
A la COPE van entrevistar fa uns dies a Fraga. M'ha deixat bocabadat que Fraga elogiés a Rita Barberà i, en canvi, no s'atreveixi a posar la ma al foc per Camps.




Què déu estar passant a València? i a Madrid?

"Aguirre o la cólera de Dios" va ser un documental d'en Werner Herzog que retratava la personalitat del seu actor favorit, Klaus Kinsky, amb el que hi va col·laborar estretament durant molts anys.

Parafrasejant el títol d'aquest documental, Esperanza Aguirre continua amb la seva creuada personal boicotejant a Rato per ser president de Caja Madrid (per què han de decidir els polítics qui presideix una caixa d'estalvis?) i Gallardón l'ataca mitjançant el seu fidel segón, Manuel Cobo, de qui ara Aguirre demana el seu cap i a qui Rajoy no pensa castigar.


La situació es complica cada vegada més per a Rajoy. Tota la premsa diu que ha de fer un cop a la taula ja però ell sembla tranquil.

Hi haurà resol·lució aviat?

Leia Mais…

27 oct. 2009

Què passa als Ajuntaments?


Avui ha estat noticia la intervenció de la Guardia Civil a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet per ordre del jutge-heroi Baltasar Garzón. L'alcalde Bartomeu Muñoz (PSC) ha estat detingut juntament amb 2 ex-alts càrrecs del govern CIU a la Generalitat, l'històric Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. La corrupció urbanística és el rerefons, com gairebé sempre, d'aquesta intervenció judicial. Però el més sorprenent de tot és que, des de la famosa "Operación Malaya", al Març del 2006, s'han detingut fins ara a l'estat la no menyspreable xifra de 19 alcaldes. I déu ser per alguna cosa... que als Ajuntaments ha passat de tot des de sempre, estem d'acord. Ara bé, per què ara surten tants casos com aquest d'avui? És que ara hi ha més control policial i judicial que mai o és la crisi del totxo, que amb l'escassa operativa actual permet detectar aquests delictes més fàcilment? A més, déu ser molt llaminer ficar-se en aquests terrenys. A la llista dels alcaldes detinguts n'hi han de tots els colors polítics, vegeu la llista:

Marisol Yagüe (GIL): Ex alcaldesa de Marbella (Málaga), detinguda durant l'operació Malaya a l'Abril del 2006. Va sortir de la presó al Setembre d'aquell mateix any després de dipositar una fiança de 60000 euros.

Francisco Valido (PP): Ex alcalde de Telde (Gran Canaria), detingut al Novembre del 2006 dins l'operació "Cas Faycan" per cobrament de comissions de llicències d'obres. Va pagar una fiança de 80000 euros. El PP el va fer fora però després el va readmetre.

Eugenio Hidalgo(PP): Ex alcalde de Andratx (Mallorca) Detingut al Novembre del 2006 dins l'operació Voramar. Va ser condemnat a 2 anys de presó. Expulsat del PP

Juan Martín Serón (PP): Actual alcalde de Alhaurín El Grande (Málaga), Detingut al Gener del 2006 dins el cas Troia de corrupció urbanística. Va pagar una fiança de 100000 euros.

José Francisco González (PP): Alcalde de Mogán (Gran Canaria),detingut al Gener del 2007 a l'operació Gondola. Malversació de cabdals públics. Va sortir en llibertat sense fiança i continua davant l'alcaldia de Mogàn.

José Martínez Andreo (PP): Alcalde de Totana (Murcia), Detingut al Novembre del 2007 a l'operació Totem. Va pagar una fiança de 70000 euros per continuar exercint com a alcalde.

Cándido Trabalón (PA): Alcalde de Zurgena (Almería), Detingut l'Abril del 2008 per prevaricació a l'operació Costarero. Està en llibertat amb càrrecs però continua al seu càrrec.

Daniel García Madrid (PP): Alcalde de Torre Pacheco (Murcia), detingut l'Abril del 2008 per fer una permuta d'un terreny municipal a canvi de quatre parcel·les rústiques. En llibertat amb càrrecs. Continua al davant del govern municipal.

Antonio Barrientos (PSOE): Alcalde de Estepona (Málaga), detingut al Juny del 2008 sota l'operació Astapa. Va pagar una fiança de 150000 euros. Va abandonar l'alcaldia i el PSOE.

Juan Cardona (Independent): Alcalde Benitatxell (Alicante), detingut al Juliol del 2008 per una recalificació de terrenys. En llibertat provisional, va deixar l'alcaldia al Febrer del 2009.

Juan José Rubio (Independent): Alcalde de Zarra (Valencia), detingut l'Octubre del 2008 per prevaricació, fraude i estafa. Havia estat expulsat del PSOE al 2006 pels mateixos càrrecs. En llibertat sota fiança de 18000 euros.

José Joaquín Moya (PSOE): Alcalde de Bigastro (Alicante), detingut l'Octubre del 2008 per una permuta de terrenys a sol industrial. Al Gener del 2009 va sortir en llibertat sense fiança. Va ser sospés cautelarment del PSOE.

José Martínez García (PP): Alcalde de Librilla (Murcia), detingut al Novembre del 2008 per cobrament de comissions il·legals. Va ser expulsat del PP. Va renunciar a l'alcaldia però finalment no la va deixar.

Fernando Muguruza (Independent): Alcalde de Castro Urdiales (Santander), detingut el Febrer del 2009, acusat de prevaricació, falsedat documental i malversació. En llibertat sense càrrecs.

José Manuel Martín Alba (PSOE): Alcalde de Alcaucín (Málaga), detingut al Febrer del 2009, per blanqueig i prevaricació urbanística. Va deixar l'alcaldia i va ser expulsat del PSOE.

María Victoria Pinilla (PAR): Alcaldesa de La Muela (Zaragoza), detinguda al Març del 2009, per corrupció urbanística, blanqueig i tràfic d'influències.

Juan Enciso (PAL): Alcalde de El Egido (Almería), detingut fa uns dies per blanqueig.

Juan José Díaz Valiño (PSOE): Alcalde de Castro de Rei (Lugo) detingut fa una setmana per prevaricació i tràfic d'influències.

Bartomeu Muñoz (PSC): Alcalde de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona),detingut avui per una operació relacionada amb l'adjudicació d'obres i serveis vinculats a la construcció.

Alguna cosa hi ha darrere de tot això... que déu estar passant dins els organismes municipals arreu l'estat?

Leia Mais…

25 oct. 2009

Bitllets per tot arreu

Dissabte al matí, la meva dona i jo vam portar al nostre fill a un concert al Palau de la Música a Barcelona. Ho tenen ben muntat i molt interessant: fan una programació especial per a nens agrupada per edats.


Curiositat:
Algú, a la plaça Luis Millet va penjar un rètol de carrer modificat que diu: "Felix Billet"


Sembla real, oi? Doncs estava feta amb cartró i tela.

De moment, està al carrer. I ja veurem si passa per la presó o no...
Això em recorda a d'altres mangants que han passat per aquest país. Fins i tot recordo un que, per que l'home no patís el van tancar a una presó de dones i mai ha tornat tot lo que es va dur. Si robes, fes-ho a lo gran. Déu ser el nou slogan que campa a l'ambient.




Leia Mais…

Perdut a Californication mentre Dexter beu Sang freda

Quin títol de post més horrorós!
Que han canviat el temps, d'això no queda dubte ja a ningú.
La gent abans (i no parlo de quan només hi havien 2 canals a la TV com a molt, sinó de no fa més de 5 anys) mirava las series que -més o menys actuals- posaven les diferents cadenes de TV, sotmetent-nos a aberracions diverses, com per exemple, excés de publicitat, canvis de programacions i d'altres.
Ara, els temps han canviat.
Que vols veure la temporada complerta de la serie "X"? Doncs tens varies possibilitats: pots comprar-te el DVD de la temporada en qüestió o pots accedir a ella a través d'Internet.
Ja s'ha acabat allò de que a una serie com déu mana la canviïn d'horari cada 3 per 4 o, fins i tot, de cadena.
Ara que gaudeixo de molt de temps (i no per que ho vulgui, sinó per obligació) per veure i enganxar-me a diferents sèries amb més o menys d'èxit, però que alguna d'elles mereix, i molt, un visionat.

La primera de les sèries a les que vaig enganxar-me va ser "Prison Break".
Vaig descobrir aquesta sèrie gràcies a la recomanació d'un company de viatge que, en veure-la exposada a un mercat, no va dubtar en dir que era la millor serie que havia vist mai.
Vaig comprar allà mateix la còpia de la primera temporada (aquí encara no s'havia emès a La Sexta) en anglès amb subtítols en xino, i en tornar vaig començar a mirar-la mentre li donava raó a aquell company que me l'havia recomanat.
Passats uns mesos es va publicar en castellà i m'hi vaig tornar a empassar la primera temporada i vaig anar enganxant després la resta. Fa poques setmanes vaig acabar de veure la quarta i ultima temporada i, tot i que havia baixat el nivell,
va estar molt bé.

Recordo que fa uns quatre anys ja havia sentit a parlar de "Lost". Una companya de feina francesa estava sempre parlant d'aquesta sèrie que, en aquell moment, maltractava TVE.
No li vaig fer gaire cas fins fa cosa d'un any. Navegant per internet vaig trobar que la sèrie tenia (i encara te) una viquipèdia pròpia i això em va cridar l'atenció.
Parlar de Lost es parlar d' un canvi en la forma de plantejar una serie a TV. La introducció d'una obra coral, amb multitud de personatges que, en algun moment de la historia, s'entrecreuen entre si i el misteri que envolta a l'illa, la protagonista real de la serie així com també la manera de construir les histories, amb flashbacks primer i amb flashforwards després, la converteixen en una d'aquelles series indispensables, tot i el maltracte a la programació de TVE primer i de CUATRO ara. Com que va passar molt de temps des que vaig acabar la quarta temporada de "Lost" fins a començar la cinquena vaig decidir aprofitar per veure algunes recomanacions d'amics.


Californication és, davant tot, una sèrie canalla. El protagonista és un escriptor en hores baixes que beu, es droga i carda tot lo que pot, tot i tenir dona i filla. Un canalla en tota regla. Protagonista anti-heroi; déu estar de moda fer sèries amb anti-herois.... i si no, vegeu la seguenta:



Dexter és un forense de la policia de Miami que, en el seu temps lliure es transforma en un serial killer que aniquil·la aquells que, segons el seu propi codi, no mereixen viure per haver comés algun crim. Reconec que m'ha enganxat per la cruesa de la historia i també pel ritme pausat i la música i, sobre tot, pel seu humor negre negre negre...




La darrera que començo a veure és una recomanació de l'amic Vela (també em va recomanar Dexter). True Blood (aqui traduida com "sangre fresca") és una historia de vampirs, que ja no han d'atacar als humans perquè els japonesos fabriquen una sang sintètica que els hi satisfà les seves necessitats.







I tot això és gràcies a la crisi. Al final resultarà que hi treure profit.

Ah! i no penseu que només he fet això durant aquest temps... entre mitjes també he tingut un fill, fet un master i m'he embolicat en un munt de situacions quotidianes a aquest poble.

Leia Mais…

23 oct. 2009

Viatjar a través de la TV


Déu ser també culpa de la crisi que cada vegada hi hagin més programes a la TV que ens mostren la vida a d'altres països. Al no poder viatjar ens hem d'acostumar a fer-ho a través de la pantalla, que sempre és més barat i accessible. Miquel Calzada (AKA Miquimoto) va començar fa ja uns quants anys a dedicar-s´hi a aquests tipus de TV cultural, de la que enriqueix i no ens fagocita (perdoneu-me l'expressió, però no he trobat paraula més adient), amb el programa Afers Exteriors.
Fa 5 anys que busca catalans arreu del món però ja ha anunciat la seva darrera temporada a aquest experiment. Tantes hores de vol deuen passar factura.

Fa un parell d'anys, Xavier Sardà es va atrevir a robar-li la fórmula al Miquimoto en fer el programa dutifrí. El tractament era gairebé idèntic al Afers Exteriors de TVC, però afegint-hi un personatge famós que l'acompanya durant els seus viatges.

Des de fa uns mesos TVE emet un programa dimarts a la nit anomenat (quin títol més rebuscat) Españoles en el mundo.
He de reconèixer que me'l miro sovint. Mateixa temàtica però potser més rigorós. L'única pega que li podem trobar és el tractament que la mateixa TVE fa del programa, que t'enganxa 3 capítols seguits, un de nou i dos de repetits sense cap transició enmig.

En definitiva, haurem d'esperar a l'acabament de la crisi per poder tornar a viatjar... de moment ens haurem de conformar amb la TV.

Leia Mais…

22 oct. 2009

Moon, val la pena

Dilluns vaig veure Moon, la pel·li de Duncan Jones (més conegut fins ara només per ser el primogènit d'en David Bowie) que va guanyar al darrer festival de cinema fantàstic de Sitges.
La ciència ficció ha donat bons films a la historia del cinema. Només cal recordar meravelles com "Blade Runner", "2001 una odissea a l'espai" o fins i tot, si m'ho permeteu, "El planeta de los simios".
Amb un excel·lent guió de Nathan Parker, fill d'un altre famós -el director Alan Parker-, la pel·lícula ens trasllada a una base lunar d'extracció mineral ón Sam Bell (magnifica interpretació de l'omnipresent Sam Rockwell) passa les seves darreres dues setmanes del seu contracte de 3 anys
amb l'única companyia de Gerty, un robot intel·ligent (potser una clara referència a "Hal 9000" de "2001") en espera de tornar a casa .
A partir d'aquí, la pel·li es transforma en un al·legat en contra del poder d'algunes companyies i potser també en contra dels avenços de la ciència i la genètica.
En definitiva "Moon", opera prima del seu director, és una pel·lícula intel·ligent que pren com a seus elements de grans clàssics del genere.
Us recomano veure-la.




Leia Mais…

1 sept. 2009

Jobim, els Morelembaum i el meu estimat Sakamoto

Fa uns mesos, vaig començar aquest bloc amb un vídeo d'un dels meus musics favorits (amb el permís de l'Alberto Iglesias), el japonès Ryuichi Sakamoto.

Ara que sonen aires de canvi a l'imperi del sol naixent després de 50 anys de govern conservador em ve al cap una cançó que en Sakamoto va plasmar a un àlbum anomenat "
Casa", assegut al piano del mestre Jobim i acompanyat de dos dels seus musics predilectes, el violoncelista Jacques Morelembaum i la seva dona, la dolça veu de la Paula Morelembaum. Això em porta cap a un altre pensament, el de la tan cacarejada globalització: Un músic japonès reproduint la bossa nova brasilera del mestre.

Aquí us deixo el vídeo; tanqueu els ulls i deixeu-vos portar allà on calgui, es recomana gaudir-lo amb moderació.


Leia Mais…

24 ago. 2009

Avatar

Avatar és, segons Viquipèdia, la representació gràfica d'un mateix dins Internet a foros, videojocs i d'altres.
James Cameron, director de pel·lícules com Titanic, Aliens III, Abyss i Terminator acava de terminar el muntatge de la seva nova peli "Avatar", que ha pogut fer després de més de 14 anys des de l'inici de la idea.
Diuen, els que ja la han pogut veure com el director Steven Soderbergh (Sexo, mentiras y cintas de video, Erin Brokovich, Traffic i Che), que és l'obra més al·lucinant que mai han pogut veure.
Haurem d'esperar encara uns mesos (als EEUU s'estrena aquest proper Desembre) per gaudir-la com cal

Mentrestant, aqui us deixo un trailer per que aneu fent boca

Leia Mais…

27 jul. 2009

Un altre gran concert per dimecres

Aquest estiu, no sé si la crisi hi té alguna cosa a veure, és el dels grans concerts a Barcelona. Fa només un parell de setmanes U2 inaugurava la seva gira mundial a Barcelona, Madonna va aterrar la setmana passada, Metallica que ho farà a l'Agost i Coldplay que ha de venir a la tardor. D'entre tots ells, hi ha un que gairebé no s'ha anunciat enlloc. I déu ser per que la dona ja porta uns anyets al món de la música i també del cinema; Marianne Faithfull actuarà dimecres 29 a l'Auditori. La ex-Musa dels Rolling Stones


Aqui us deixo videos de dues de les seves expressions més reconegudes (en té de més...)




Cantant amb un jovenet anomenat David Bowie



La seva darrera pel·licula, guanyadora del globusd'or a la millor pel·licula europea del 2007
i el premi del públic al festival de cinema de Berlín 2007

Leia Mais…

24 jul. 2009

Transparència Internacional

L'entitat Transparència Internacional és una organització mundial dedicada a la difícil tasca de combatre la corrupció. Està formada per membres de la societat civil, del sector privat i dels governs. La seva seu a Espanya va publicar ahir un informe amb l'index de transparència dels 110 ajuntaments amb més població de l'estat.
Si consulteu el rànquing (descarregueu aquí) comprobareu que resulta curiós com Coslada entra dins la llista al lloc 30é o Marbella al 58é. Llastima que no hi siguem dins les 110 primeres.... M'agradaria veure quin lloc ocupa el nostre Ajuntament

Leia Mais…

8 jul. 2009

Publicat el llistat dels països més inestables

Les organitzacions The Fund for peace i Foreign Policy elaboren anualment un informe que mesura l'estabilitat al món analitzat per països. Aquest informe és seguit amb interès per gran part dels governs i del món empresarial com a base per a futures actuacions.
Per elaborar-ho, es tenen en compte molts indicadors (socials, polítics i econòmics) que finalment configuren el rànquing de països, de més inestables a menys.
Acava de ser publicat l'informe corresponent a aquest any. No hi podreu trobar gaire sorpreses respecte l'any passat, però val la pena fer-hi un cop d'ull per trobar països dels teòricament "desenvolupats" en llocs que no haurien de ser.

Podeu fer-hi una ullada aquí

Si, a més, voleu afegir-hi imatges als primers del rànquing, podeu fer-ho aquí


Leia Mais…

6 jul. 2009

Curs accelerat de reducció de costos a les companyies aèries

Fa molt de temps que les companyies se les inventen de tots els colors per reduir costos i poder així oferir vols barats sense haver de perdre calers. A l'any 1947, American Airlines va ser la primera en aplicar polítiques de reducció de costos que no afecten la qualitat del servei en aconseguir estalviar més de 40000 dòlars en posar-hi una oliva de menys a les seves amanides. Ja durant la dècada dels 80 se'ls hi va ocórrer una nova idea: canviar el model de carrets que porten les begudes per models menys pesants que feien reduir el pes en gairebé mitja tona i, per tant, consumir menys combustible.

Quan van arribar les companyies de baix cost europees, el menú va desaparèixer casi per art de màgia. Ryanair acaba d'implantar dos nous models: pagar per fer servir el bany a l'avió i treure els seus mostradors dels aeroports en els que operen per reduir costos de personal. Ara només es pot operar amb ells via Internet.

Una de les darreres companyies en apropiar-se d'aquesta idea ha estat Emirates Airlines, qui ha tret les revistes publicitàries en el vols operats amb el nou Airbus A-380 aconseguint reduir el pes en més d'una tona.

Ara bé, les noves polítiques en quant a reducció de costos que comencen a sentir-se amb força van una mica més enllà. China Spring Airlines, una companyia baix cost xinesa, ha sigut la primera en obrir la caixa dels trons: ara fa un parell de mesos la companyia va fer una nova comanda a Airbus de 14 naus del model A-320 en el que els seients seran substituïts per una mena de respatller que permet viatjar aixecat i obtenir així un 40% més de capacitat. Ryanair no s'ha fet d'esperar en copiar aquesta idea i, segons sembla, estan estudiant aquesta possibilitat. Tot resta pendent del que Aviació Civil decideixi.

Quina serà la propera idea rocambolesca en implantar-se en aquest sentit? Poder acomiadar els pilots i les hostesses? Ben pensat no és tanta broma: un avió comercial pot fer gairebé tot amb els pilot automàtic excepte enlairar-se (aterrar sol ja no és cap problema amb els sistemes de radio control ILS) i les hostesses, si ja no tenen res a repartir, només queden per explicar-nos com posar-nos l'armilla en cas de necessitat i això ja ho pot fer un vídeo.


Leia Mais…

18 jun. 2009

Un reusenc a l’imperi d’en Kim Jong Il


Darrerament s'en parla, i molt, de les proves nuclears que el govern nord-coreà està realitzant com a mostra de força (bruta, es clar...) desafiant als Estats Units, Corea del sud i la resta de països occidentals.

Els Estats Units s'han posat les mans al cap per que Corea del Nord fes aquestes proves, declarant a Corea del Nord i el seu president, Kim Jong Il com un dels seus principals enemics.

No dic que no tinguin raó els americans; les armes nuclears no haurien d'haver existit mai. Evidentment posar-se a fer proves nuclears en els temps en els que vivim (quan ja no hi ha una guerra freda, ni dos bàndols enfrontats) i, sobretot, quan la teva gent s'està morint de gana, no sembla gaire normal i ètic.

Però que siguin els americans qui ho denunciïn, quan ells han sigut (i amb molta diferència) els que mes tests nuclears han realitzat durant els darrers 50 anys... té nassos.

El cert és que Corea del Nord (i amb això no m'hi poso del seu costat) ha fet una tímida apertura del seu regim juche tancat durant els darrers anys ha obert les seves fronteres (temporalment) a empresaris, uns pocs periodistes i persones interessades en conèixer el seu estat.

Aquests viatges s'organitzen des de Catalunya a través d'una organització anomenada "Korean friendship association" (Associació d'amics de Corea) que presideix un reusenc anomenat Alejandro Cao de Benós. Aquest senyor és també delegat especial honorari de Corea i delegat especial del comitè de relacions culturals amb els països estrangers. És, per tant, un home (l'únic estranger) que pertany al govern comunista nord coreà.

L'Alejandro té un bloc a Internet que us recomano visiteu. L'Alejandro, a més, ha sortit a diversos documentals que TV3 i Cuatro han fet per TV... i disposa de doble nacionalitat.

Sembla estrany que un paio de Reus (tanmateix com el Buenafuente...) estigui ficat al govern del que, ara per ara, és el país del món més tancat a l'exterior.

Si en voleu veure un interessant reportatge fet pel programa 30 minuts de TV3 l'any passat, feu clic aquí

Leia Mais…