Quin títol de post més horrorós!
Que han canviat el temps, d'això no queda dubte ja a ningú.
La gent abans (i no parlo de quan només hi havien 2 canals a la TV com a molt, sinó de no fa més de 5 anys) mirava las series que -més o menys actuals- posaven les diferents cadenes de TV, sotmetent-nos a aberracions diverses, com per exemple, excés de publicitat, canvis de programacions i d'altres.
Ara, els temps han canviat.
Que vols veure la temporada complerta de la serie "X"? Doncs tens varies possibilitats: pots comprar-te el DVD de la temporada en qüestió o pots accedir a ella a través d'Internet.
Ja s'ha acabat allò de que a una serie com déu mana la canviïn d'horari cada 3 per 4 o, fins i tot, de cadena.
Ara que gaudeixo de molt de temps (i no per que ho vulgui, sinó per obligació) per veure i enganxar-me a diferents sèries amb més o menys d'èxit, però que alguna d'elles mereix, i molt, un visionat.
La primera de les sèries a les que vaig enganxar-me va ser "Prison Break".
Vaig descobrir aquesta sèrie gràcies a la recomanació d'un company de viatge que, en veure-la exposada a un mercat, no va dubtar en dir que era la millor serie que havia vist mai.
Vaig comprar allà mateix la còpia de la primera temporada (aquí encara no s'havia emès a La Sexta) en anglès amb subtítols en xino, i en tornar vaig començar a mirar-la mentre li donava raó a aquell company que me l'havia recomanat.
Passats uns mesos es va publicar en castellà i m'hi vaig tornar a empassar la primera temporada i vaig anar enganxant després la resta. Fa poques setmanes vaig acabar de veure la quarta i ultima temporada i, tot i que havia baixat el nivell,
va estar molt bé.
Recordo que fa uns quatre anys ja havia sentit a parlar de "Lost". Una companya de feina francesa estava sempre parlant d'aquesta sèrie que, en aquell moment, maltractava TVE.
No li vaig fer gaire cas fins fa cosa d'un any. Navegant per internet vaig trobar que la sèrie tenia (i encara te) una viquipèdia pròpia i això em va cridar l'atenció. Parlar de Lost es parlar d' un canvi en la forma de plantejar una serie a TV. La introducció d'una obra coral, amb multitud de personatges que, en algun moment de la historia, s'entrecreuen entre si i el misteri que envolta a l'illa, la protagonista real de la serie així com també la manera de construir les histories, amb flashbacks primer i amb flashforwards després, la converteixen en una d'aquelles series indispensables, tot i el maltracte a la programació de TVE primer i de CUATRO ara. 
Com que va passar molt de temps des que vaig acabar la quarta temporada de "Lost" fins a començar la cinquena vaig decidir aprofitar per veure algunes recomanacions d'amics.
Californication és, davant tot, una sèrie canalla. El protagonista és un escriptor en hores baixes que beu, es droga i carda tot lo que pot, tot i tenir dona i filla. Un canalla en tota regla. Protagonista anti-heroi; déu estar de moda fer sèries amb anti-herois.... i si no, vegeu la seguenta: Dexter és un forense de la policia de Miami que, en el seu temps lliure es transforma en un serial killer que aniquil·la aquells que, segons el seu propi codi, no mereixen viure per haver comés algun crim. Reconec que m'ha enganxat per la cruesa de la historia i també pel ritme pausat i la música i, sobre tot, pel seu humor negre negre negre...
La darrera que començo a veure és una recomanació de l'amic Vela (també em va recomanar Dexter). True Blood (aqui traduida com "sangre fresca") és una historia de vampirs, que ja no han d'atacar als humans perquè els japonesos fabriquen una sang sintètica que els hi satisfà les seves necessitats.
I tot això és gràcies a la crisi. Al final resultarà que hi treure profit.
Ah! i no penseu que només he fet això durant aquest temps... entre mitjes també he tingut un fill, fet un master i m'he embolicat en un munt de situacions quotidianes a aquest poble.
Leia Mais…
