29 ene. 2009

Una altre que retalla



Starbucks, la cadena de cafeteries més gran del món, ha decidit tancar poc més de 300 tendes a tot el món i acomiadar, de pas, a 6700 treballadors.

Només l'últim trimestre del passat 2008, Starbucks va guanyar a tot el món 64'3 milions de Dolars però sembla que no n'hi ha prou amb aquest guany, quan al mateix periode del 2007 havien guanyat 208'1 milions de Dolars.
Aquesta crisi està resultant profitosa per a moltes grans companyies i desastroses pels treballadors, que són al final el més perjudicats en tot aquest rebombori...
Quan dic profitosa per les empreses em refereixo a dir que moltes d'elles estàn aprofitant la por a la crisi per poder reestructurar-se, fer fora a gent per pura neteja, etc....
I els experts diuen que el pitjor està encara per arribar....!
Ara bé, hi ha una cosa que no entenc de tot això, qué guanyen el mitjans de comunicació en fer-li a la crisi una publicitat que ja voldrien aquestes grans empreses per ells mateixos?

Leia Mais…

14 ene. 2009

La millor feina del món en mig de la crisi

Llegeixo avuí a El Periódico que el govern de l'estat australià de Queensland (al nord-est del pais, la ciutat més coneguda és Brisbane) ha posat un anunci a la premsa local (vegeu anunci de TV mes avall) buscant candidats per oferir-los la feina que tothom voldria: passar 6 mesos a una illa paradisíaca enmig del no res davant la Gran Barrera del Coral.

L'únic requisit és dedicar-se durant aquests 6 mesos a recorrer l'illa, coneixer-la i indagar tot sobre ella. I ho paga molt bé, tot plegat 75000 euros per 6 mesos de feina... Deu n'hi do!


Qualsevol interessat pot adreçar-ce a través de la web del govern de Queensland o bé clicant aquí
Si es que... qui no troba feina és per que no vol!
Algú s'apunta?




Leia Mais…

10 ene. 2009

Solució a la crisi: privatització

Aquesta setmana he rigut molt amb els del Polònia....

El President Montilla, degut a la manca de recursos propios, decideix privatitzar La Generalitat venent-la a El Corte Inglés.
Inditex (Zara) va més enllà i decideix comprar el govern estatal, a canvi de vendre Mercadona a la Generalitat Valenciana i l'Eroski al govern basc...

Aquí deixo el tall de video. La meva pregunta és: la manca de recursos que anuncia sempre el nostre ajuntament podria donar llóc a la privatització però... qui la compraría? Potser Mobles Parera? Potser el Vives? Ho imagineu? Feu apostes...



Leia Mais…

5 ene. 2009

El conte que mai acava


Fa temps, un Home gran en veure que la seva dona no li havia pogut donar un fill, va decidir tenir-ne un amb la seva criada. La seva alegria es va veure duplicada quan la seva dona li va anunciar poc temps després que seria pare per segona vegada.En augmentar la gelosia i les baralles entre la dona i la criada, aquesta última 

va haver de marxar de la casa amb el seu fill, feta fora pel senyor a instancies de la seva dona.

Al fill de la criada el van anomenar Ismael. Al fill de la dona, Jacob. Si a més afegeixo que l’home en qüestió era Abraham, la dona Sara i la criada Agar, sabreu que parlo de la Bíblia.

Aquest va ser el començament de dues de les religions més conegudes actualment, jacobins e ismaïlites, o el que és el mateix: jueus i musulmans.

Amb un origen tan comú, però a l’hora tan diferent, va néixer una disputa que dura més de 2000 anys.


Aquests dies podem veure com Israel envaeix Gaza amb el pretexte de sempre: defensar casa seva.

Fins no fa gaire, sempre m’havia sentit pro-israelià. 

Creia, potser erròniament, que només tractaven de defensar casa seva, en un territori envoltat per l’enemic; però el silenci de països com EEUU (amb jueus ocupant espais de poder al món polític i econòmic del país) fa que pensar...

La duresa que està mostrant l’exèrcit jueu, que sembla haver oblidat l’horror que ells mateix varen patir a la segona guerra mundial, és només un nou capítol entre David i Goliat. 

Avui he pogut sentir un breu resum sobre aquest etern conflicte que m’ha semblat molt encertat: Aquest conflicte és tracta només de la defensa d’un territori per part d’uns que no volen que els llencin al mar i dels altres que no volen que els enviïn més enllà del riu Jordan. 

Per qüestions professionals estic acostumat a tractar amb tots dos bàndols; qualsevol que pugui veure el meu perfil al facebook pot comprovar-ho in situ. La veritat és que no son tant diferents, sino més aviat el contrari... Com és que no poden posar-se d’acord en algo que és evident...?

I es que potser el problema és que a Israel, com deia el conegut periodista Henrique Cymerman, hi ha massa historia en un espai tant petit.

Leia Mais…