30 dic 2011

2012, El Mejor Año De Nuestras Vidas

2011 ha sido un año movido, como muchos otros,  pero lleno de acontecimientos sociales únicos en los que muchos de ellos seguramente pasarán a formar parte de los libros de historia venideros por el interés social, histórico y político que éstos han generado. 

Éste ha sido, sin duda, el año de la indignación, pero también hubieron otros hechos, relatados por orden cronológico:
  • Tunez inició la primavera árabe, a la que siguieron Egipto y Libia y en la que aún se encuentra Siria. 
  • Japón sufrió el que probablemente fue su peor terremoto de la historia reciente. 
  • Finalmente los EEUU "dice" haber capturado muerto a Osama Bin Laden.
  • Se inició el movimiento 15-M en Madrid y Barcelona. 
  • Un esquizofrénico ultra-derechista asesinó a 77 personas en Oslo, el mayor atentado de la historia en Noruega.
  • Amy Winehouse apareció muerta, un hecho que ya parecía anunciado.
  • Fallece Steve Jobs
  • ETA anunció el cese definitivo de la lucha armada
  • Silvio Berlusconi fue finalmente obligado a dimitir 
  • El PP ganó las elecciones generales por mayoría absoluta
Un dato a tener en cuenta en este 2011 es el poder que han adquirido las agencias de calificación de riesgos (rating agencies). Algunas de estas agencias han tenido y tienen en jaque a las economías de muchos países (incluido el nuestro) durante meses. Sus calificaciones son aceptadas por los mercados sin discusión y éstos castigan la deuda soberana de algunos países haciéndoles asumir, entre otros, el pago de un mayor interés; cuando menos, es inquietante. 

Desde hace meses, los medios sólo nos llaman la atención y nos preparan el cuerpo para decirnos que nos preparemos para lo que se nos viene en el 2012. 
¡Ya está bien!

El otro día alguien, en una emisora de radio decía: comienza a pensar en el 2012 como el mejor año de tu vida.

Ese es el único mensaje a transmitir. Positivismo.

Feliz año !!!



Leia Mais…

28 dic 2011

Paga Extra Solidaria

Hace unos días se realizaba esta encuesta en "La Negra"




Al final lo han hecho. 

Después de exigir esfuerzos a los trabajadores, recortar puestos de trabajo (o enchufar a otros en los puestos recortados), poner a los sindicatos contra la espada y la pared, quitar las horas extra a la policía aunque los robos estén a la orden del día, aumentar la presión fiscal a los ciudadanos de Calafell incrementando tasas, y viendo que no se están de nada, al final Joan Olivella y Olga Elvira acordaron ayer que se done el 100% de la paga extra para cubrir necesidades básicas. 

La noticia la publicarán mañana varios medios aunque nos ha llegado el chivatazo hoy mismo.


Leia Mais…

14 sept 2011

Dues propostes ben diferents

Avui toca tornar als orígens

Tant parlar de feina, de política i de religió (i no sempre per aquest ordre) fan trontollar a més d'un, us ho puc assegurar.

Avui, com deia, toca parlar dels orígens d'aquest modestíssim bloc, de pel·lícules amb estil, o potser sense, però amb missatge. 
Per començar, m'agradaria recomanar-vos una pel·li, sobre tot als que esteu a la franja dels 35-45 anys, i que vaig gaudir ara fa unes setmanes:  "Super 8"


La pel·lícula està dirigida pel creador de "Lost" (Perdidos), JJ Abrahams, amb la producció de l'Steven Spielberg i ens porta directament a un film d'aventures dels 80, barreja dels "Goonies" amb "E.T." i potser amb "Encuentros en la Tercera Fase". Pel·lícula pels fans del gènere totalment recomanable.

L'altre recomanació no te res a veure amb aquesta Super-8. 

"La piel que habito" és la darrera "creació" del Pedro Almodovar




Reconec que mai he estat un fanàtic de l'Almodovar, i tot i que aquesta darrera pel·lícula seva és de les pitjors que l'he vist com a director (potser per que es tracta d'un guió adaptat i no ha estat a l'alçada) la història és realment fantàstica, cinema negre i amb molta força visual i creativa. De fet, la història té un moment de canvi radical, quasi tan radical com el de "Million Dollar Baby", però tot i que el merit no és de l'Almovodar, sino de l'autor de la novela en la que es basa el film, val la pena veure-la.

En definitiva, dues propostes ben diferents.

Leia Mais…

17 ago 2011

Dios nos bendiga

Sin más comentarios que los que el propio Pat Condell realiza en su video



Inspirados por esta entrada del Blog de Segur y el video tomado prestado de esta entrada del Blog de Gusanos y Lombrices.


Leia Mais…

27 jul 2011

Movimientos Internos

El PSOE es un partido de movimientos internos cuando menos interesantes. Después hará las cosas mejor o peor, pero en más de una ocasión sorprende con sus movimientos estratégicos internos que, a diferencia de sus principales rivales políticos, ejecutan a la perfección

Que el PSOE haya colocado a Rubalcaba como candidato a las próximas elecciones generales me parece el movimiento más inteligente que han realizado durante los últimos 3 ó 4 años y eso, lamentablemente, no dice mucho de ellos. 

Lo hacen, a sabiendas que tiene las próximas elecciones generales completamente perdidas (y que por tanto sacrifica a su candidato, como hizo en su día con Almunia) debido al desgaste de la crisis económica y de los graves problemas de paro que su Gobierno no ha sido capaz de resolver. Y lo hace, sabedor que la oratoria de Rubalcaba es poderosa, todo lo contrario que la de Rajoy y que, por tanto, eso les hará recortar parte de la gran distancia que ahora mismo les separa, al final del recorrido en las elecciones.

El otro gran movimiento lo realizó previamente Zapatero, allá por Abril del 2008, cuando decidió nombrar a quien le había dado un gran número de votos en España, a la nº 1 del PSC, ministra de defensa del Estado Español, en plena negociación de l'Estatut, no fuera que Catalunya se le sublevara pidiendo más dinero del que debía obtener.



Rajoy, sin embargo, ha sido candidato en 2 ocasiones. A la tercera, dicen, va la vencida; o no hay 2 sin 3.

Tiene todos los puntos para llevarse el gato al agua: un equipo preparado, dice tener un programa económico dispuesto, las ideas y financiación necesarias, etc...

Sin embargo Rajoy ha querido sorprender con el movimiento oculto del amigo Trillo (el de Viva Honduras) en el caso Gürtel, pero su visible falta de liderazgo se ha demostrado una vez más. Rajoy pretendía que Francisco Camps dimitiera y se declarara culpable. Camps dimitió, pero no se declaró culpable. 
Al final, Camps tendrá su cartera en un ministerio, probablemente Fomento, o incluso Presidencia.... qué ironía....
























Y eso, lamentablemente, no dice gran cosa de ellos... ni de los unos, ni de los otros

No sé quien nos gobernará en la próxima legislatura, pero quien lo haga tendrá que ponerse las pilas desde el principio. Ya no quedan excusas

Leia Mais…

21 jul 2011

Un indignat singular

Ahir, mentre tornava a casa, vaig tenir el plaer de poder gaudir d'una deliciosa entrevista a un personatge singular que fa anys que segueixo, en Jaume Barberà, qui actualment dirigeix el programa de TVC "Singulars"

No fa gaire, ja hi vaig escriure sobre una entrevista que en Barberà hi va fer al seu magnífic programa d'entrevistes a gent interessant; però avui m'ha sorprès trobar-me amb un Jaume Barberà també indignat, dient les coses a la cara, reconeixent-se admirador d'en José Luis Sampedro, a qui diu, s'escoltaria durant hores al costat d'una llar de foc.

Algú que treballa a una empresa pública i que li diu a qui li paga el sou mentider, déu ser un boig o un valent. Jutgeu vosaltres mateixos.

Leia Mais…

19 jul 2011

Brúixoles desmagnetizades

Fa uns dies el Juanjo, amic i conegut al poble, publicava al seu perfil de facebook una foto de la lluna plena presa amb el seu mòbil.
El Juanjo explicava en el seu breu post al facebook que la lluna plena era la culminació d'algun projecte gestat durant la fase creixent. Potser és cert.



Una bona amiga mig bruixa (de les que veu el futur, o el passat, depèn com es vegi) m'explicava dies enrere que la lluna plena és la que fa aflorar les noticies (tant les bones com les dolentes) i, per tant, ens permet veure allò que passava d'amagat davant mateix nostre.

Aquesta mateixa amiga m'ho explicava mentre em reconeixia que el seu marit ha marxat de casa fa poc més d'un mes i mentre jo li explicava que un altre amic i veí havia d'intentat suïcidar-se el passat dissabte a casa mateix.

La lluna mou les marees, mou el mar. Som aigua i, com a tal, ens mou a nosaltres.Amb aquesta entrada m'hi poso una mica espiritual, que també en tinc la meva part. Som aigua, en quasi un 75% del nostre cos, i per tant la lluna ens influeix.

No sé si perdem el nord, si la lluna ens mareja, o si la crisi ens està fent donar tombs sense sentit. Ens toca pensar-hi

Leia Mais…

17 jul 2011

Soy un Inútil

Soy un inútil. 

No tengo ni idea de bricolaje, ni de jardineria ni de mecánica. Soy consciente de ello y siempre lo he sido y eso, a menudo, tiene sus ventajas: si intento reparar algo en casa y sale bien, siempre puedo auto-convencerme de que igual valgo para un barrido que para un fregado, como suele decir mi madre. Si sale mal, en cambio, siempre podrán decirte: "Si es que no es lo tuyo, pero por lo menos lo has intentado, oye..."

El lunes, cuando llegué de la oficina y dejé el coche en el parking, observé que mi mujer había dejado las ruedas completamente giradas en el aparcamiento, permitiendo ver el dibujo del neumático. 
La rueda estaba extremadamente lisa y me extrañó. Hubiese jurado que no tenían más de 1 año y, por tanto, menos de 25000 kms. 

Tener un taller mecánico en la familia tiene su qué.... algunos pensarán ventajas, yo le llamo inconvenientes. 

Si tienes que llevar el coche a pasar la revisión: malo....  busca un día y hora en concreto que no molestes mucho, porque como te van a cobrar lo mínimo imprescindible tiene que ser cuando a ellos les vaya bien, y no te quejes si el servicio no te ha gustado: no puedes pedir más... 
Ahora... sí no vas....  te han caído las 7 maldiciones mecánicas de las 7 llaves inglesas o allen que prefieras y que no te quitarás de encima hasta que hayas eliminado la pieza sustituida en el taller ajeno a la familia porque se considera un "elemento extraño". 

Además, te tocará oir aquello de:  "Ves! te han cobrado una pasta y te han puesto más piezas que las que necesitabas o, la que no era...; si nos lo hubieras dicho no te habría pasado porque nuestro mecánico te lo habría mirado bien". 
Ya estamos otra vez.... siempre la misma cantinela

Pues bien, como iba diciendo, la rueda estaba muy lisa, así que decidí llamar a mi cuñado, todo un hombre-agenda-controller para preguntarle: 
- Buenas... ¿Cuándo le cambiamos la ruedas delanteras al coche?
- Espera que lo miro, pero no hace mucho ¿Por qué?
- Creo que el verano pasado...  pero es que están super-lisas
- Ah! Sí, Finales de Agosto; llevabas 62.000 kms
- Coño!!! Acabo de hacer los 80.000
- Pues no puede ser, tengo que ver las ruedas que seguro que están bien
- Que no... que están muy lisas. 
- No puede ser!!! Seguro que están bien

La conversación comenzaba a derivar en un bucle, así que decidí cortarla: OK, el Sábado las podrás comprobar.




Resultado:  Tengo que poner ruedas nuevas y alinear (que no sé qué cojones es) la dirección y dejarme una pasta antes de irme de vacaciones.

En fin... para mi familia sigo siendo un inútil, pero al menos ya sé distinguir cuándo el dibujo de un neumático está gastado...

Leia Mais…

18 abr 2011

Inventa't un altre conte

Darrerament se'n parla i molt de contes en aquest poble. Es nota que arriben les eleccions i tothom s'afanya a explicar la seva be públicament o, fins i tot, pels bars de la zona. D'això podeu estar ben al cas al Blog de Segur. 

Jo avui, si m'ho permeteu, hi parlaré d'altres tipus de contes: els de debò, els que els hi expliques a la canalla i dels que tots tenim un de preferit.

Fa algun temps que segueixo una pàgina web una mica freaky i gamberra, però que em serveix per desconnectar o be per veure el món des d'un altre angle. De fet, diria que ja he parlat alguna vegada d'aquesta web al bloc. La pàgina en qüestió es www.nopuedocreer.com, ón parlen tant de fricades, com d'invents extrays. 

Doncs be, aquesta web va muntar no fa gaire una tenda on-line d'invents creatius, alguns fins i tot extranys, ón hi vaig descobrir aquesta petita joia


Es tracta d'un joc de daus, anomenat "Rory's Story Cubes" (Els daus d'històries d'en Rory), ón s'estimula al nen (i a l'adult) a fer servir la imaginació per crear i explicar contes. 

Em va semblar una idea genial (i molt barata) per recuperar valors perduts com aquests.

Es poden comprar, al mòdic preu de 13,90 € a la web de www.quelovendan.com; animeu-vos a crear i explicar els vostres propis contes

Leia Mais…

27 mar 2011

Io non sono tuo fratello

I és que la màfia torna...





Per a més informació:   http://segurdecalafell.blogspot.com/2011/03/escandalo_27.html

Leia Mais…

9 mar 2011

A vivir del cuento (o de las dietas...)

Esta mañana he escuchado una noticia que, aunque relativamente cercana, aún sorprende escuchar:

"La Euro Diputada Independiente británica Nikki Sinclaire destapa a colegas de la Eurocámara publicando fotografías que muestran a algunos eurodiputados fichando a primera hora de la mañana para poder reclamar las dietas y pasando el control del aeropuerto de Bruselas sólo una hora más tarde";

Además, para más inri, la primera en ser publicada es la eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal, que bate el record de asistencia a la eurocámara:


Ficha a las 9:56 en el Parlamento y a las 10:20 ya está en el Aeropuerto: todo un record Guiness. 

Evidentemente esta chica no ha podido encontrar otro trabajo mejor. Si tenemos en cuenta su actividad en el Euro Parlamento, publicada en la propia web de la Eurocámara, desde el inicio de la legislatura sólo ha efectuado 3 preguntas, ha intervenido una única vez en 8 debates y ha participado en una única propuesta de resolución común: lo que se dice mucho no ha intervenido, no... Y puede compararse con la actividad de, por ejemplo, Raül Romeva de ICV o Ramón Tremosa de CIU: toda una diferencia.

Pero claro, los Lunes no debe haber vuelo (para ella) a Bruselas antes de las 11'00 0 las 12'00; Martes, Miércoles y Jueves debe andar enfrascada entre tanta comisión (parlamentaria, of course) y el viernes solo da para fichar, el resultado es el que es. 

Luego, lo mejor debe ser que no cobren dietas lunes y viernes, ¿no? o mejor ¿Alguien sabe para qué sirve el Parlamento Europeo? Porque eso seguro que tiene unos costes elevadísssimos, sin contar dietas, claro... 


Calentito que me ha dejado esta entrada.... 

Leia Mais…

9 feb 2011

Els que cauen


Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament  la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:
Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi  que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre. 

Quants cales  hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar:  "l'avaro ric no té parent ni amic"

Leia Mais…

25 ene 2011

Iceberg a la vista

Aquesta frase és el títol d'un llibre que es va publicar ara fa poc més d'un any, escrit pels professors de l'IESE Miguel Angel Ariño i Pablo Maella i que, basant-se en la història del viatge inaugural del Titànic, tracten d'ajudar-nos a a entendre millor com funcionen les decisions , quines són les seves conseqüències i quina és la millor manera de minimitzar les equivocacions. 

Perquè una cosa és clara: si prenem decisions, ens equivocarem més d'una vegada; si no les prenem, algú les haurà de prendre per nosaltres. Si ens equivoquem, sempre hi podrem aprendre d'elles:





Ara que tal i com estan les coses venen temps de decisions importants, de decisions complicades i, fins i tot, arriscades, us convido a veure aquesta entrevista, encara que jo crec que s'ajusta més la paraula "xerrada" de tots dos professors amb en Jaume Barberà ahir a la nit al programa Singulars del Canal 33.

Per cert, el llibre es pot trobar fàcilment a Casa del Libro o la Fnac, tot i que la Karme (de la llibreria Segur), si li demaneu, segur que us ho porta i a bon preu.

Leia Mais…

19 ene 2011

Endevins a tota hora

Ara feia dies que no em connectava una estona per repassar els blocs calafellencs i de més enllà les nostres fronteres. Ho reconec, m'agradaria dedicar-me més però mai hi trobo un moment adient.

El cas és que llegint, llegint he arribat fins aquesta entrada de recomanada lectura, ón el Bosque Fantasma planteja l'amargor amb el que la crisi ha afectat a més d´un i m'he enrecordat d'un video que vaig veure l'altre dia a una pàgina web.

Darrerament, i déu ser per això de la crisi (tot i que també té a veure l'augment de l'oferta de canals televisius) les nits de TV hi ha un munt de canals que només ofereixen això:




Malauradament, com a éssers humans que som, ens aferrem a qualsevol cosa que ens procuri un alè d'esperança, i d'això se n'aprofiten alguns. 

Ara bé, alguns d'aquests poden patir entrevistes com aquesta (hi poso la traducció literal): 

- O  sigui, que vostè és endeví? Pot veure el futur?
- Exactament, jo puc veure el futur. 
- Plaff !!!!
- I aquesta? Que no l'has vista arribar?  Com podeu veure, no és gaire difícil descobrir a un 
   mentider.




No vull fer apologia de res, Déu m'en guardi...   Però a vegades hi han coses que són necessaries...

** Video extret de www.nopuedocreer.com

Leia Mais…