Fa uns dies el Juanjo, amic i conegut al poble, publicava al seu perfil de facebook una foto de la lluna plena presa amb el seu mòbil.
El Juanjo explicava en el seu breu post al facebook que la lluna plena era la culminació d'algun projecte gestat durant la fase creixent. Potser és cert.
Una bona amiga mig bruixa (de les que veu el futur, o el passat, depèn com es vegi) m'explicava dies enrere que la lluna plena és la que fa aflorar les noticies (tant les bones com les dolentes) i, per tant, ens permet veure allò que passava d'amagat davant mateix nostre.
Aquesta mateixa amiga m'ho explicava mentre em reconeixia que el seu marit ha marxat de casa fa poc més d'un mes i mentre jo li explicava que un altre amic i veí havia d'intentat suïcidar-se el passat dissabte a casa mateix.
La lluna mou les marees, mou el mar. Som aigua i, com a tal, ens mou a nosaltres.Amb aquesta entrada m'hi poso una mica espiritual, que també en tinc la meva part. Som aigua, en quasi un 75% del nostre cos, i per tant la lluna ens influeix.
1 comentaris:
Yep, si ens posem així, som aigua i pols de l'espai. I ens afecta la lluna, i el magnetisme terrestre, i els canvis de temps i també la punyetera crisi.
La crisi no a tots, ja que alguns volen viure d'esquena i només la fan servir per dir allò de "oi, sí, quina pena, com estem" mentre paguen l'últim caprici a la cua del centre comercial.
Indignats 75% d'aigua, és el que som.
Publicar un comentario