Brúixoles desmagnetizades

Fa uns dies el Juanjo, amic i conegut al poble, publicava al seu perfil de facebook una foto de la lluna plena presa amb el seu mòbil.

El Juanjo explicava en el seu breu post al facebook que la lluna plena era la culminació d'algun projecte gestat durant la fase creixent. Potser és cert.

 

Una bona amiga mig bruixa (de les que veu el futur, o el passat, depèn com es vegi) m'explicava dies enrere que la lluna plena és la que fa aflorar les noticies (tant les bones com les dolentes) i, per tant, ens permet veure allò que passava d'amagat davant mateix nostre.

Aquesta mateixa amiga m'ho explicava mentre em reconeixia que el seu marit ha marxat de casa fa poc més d'un mes i mentre jo li explicava que un altre amic i veí havia d'intentat suïcidar-se el passat dissabte a casa mateix.

La lluna mou les marees, mou el mar. Som aigua i, com a tal, ens mou a nosaltres.Amb aquesta entrada m'hi poso una mica espiritual, que també en tinc la meva part. Som aigua, en quasi un 75% del nostre cos, i per tant la lluna ens influeix.

No sé si perdem el nord, si la lluna ens mareja, o si la crisi ens està fent donar tombs sense sentit. Ens toca pensar-hi

Leia Mais…

Els que cauen

Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament  la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:

• Mobutu Sese Seko, 32 anys al Zaire (Actual RD Congo)  14.000 milions de US Dòlars
• Saddam Hussein, 24 anys a l'Iraq, 100.000 milions de US Dòlars
• Jean Claude Duvalier, 15 anys a Haití,  60 milions de US Dòlars
• Ferdinand Marcos, 21 anys a Filipines, 10.000 milions de US Dòlars

Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi  que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre. 

Quants cales  hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar:  "l'avaro ric no té parent ni amic"

Leia Mais…

Endevins a tota hora

Ara feia dies que no em connectava una estona per repassar els blocs calafellencs i de més enllà les nostres fronteres. Ho reconec, m'agradaria dedicar-me més però mai hi trobo un moment adient.

El cas és que llegint, llegint he arribat fins aquesta entrada de recomanada lectura, ón el Bosque Fantasma planteja l'amargor amb el que la crisi ha afectat a més d´un i m'he enrecordat d'un video que vaig veure l'altre dia a una pàgina web.

Darrerament, i déu ser per això de la crisi (tot i que també té a veure l'augment de l'oferta de canals televisius) les nits de TV hi ha un munt de canals que només ofereixen això:

 

Malauradament, com a éssers humans que som, ens aferrem a qualsevol cosa que ens procuri un alè d'esperança, i d'això se n'aprofiten alguns. 

Ara bé, alguns d'aquests poden patir entrevistes com aquesta (hi poso la traducció literal): 

- O  sigui, que vostè és endeví? Pot veure el futur?

- Exactament, jo puc veure el futur. 

- Plaff !!!!

- I aquesta? Que no l'has vista arribar?  Com podeu veure, no és gaire difícil descobrir a un 

   mentider.

No vull fer apologia de res, Déu m'en guardi...   Però a vegades hi han coses que són necessaries...

** Video extret de www.nopuedocreer.com

Leia Mais…

Uns marxen, d'altres venen

Aquesta fotografia circulava avui per moltes bústies de correu electrònic intern. Es la imatge de la planta tecnològica que la multinacional japonesa Sony manté, des de fa uns anys, a Viladecavalls; però també es tracta d'una imatge de desesperació; la desesperació dels més de 1000 treballadors de la planta que desconeixen quin serà el seu futur a partir del Gener del 2011, quan es preveu que la factoria passi a mans d'un nou propietari.


S'ha parlat, des de fa un parell de dies, de Ficosa (uns dels líders mundials en la producció de retrovisors de cotxe, amb una quota de mercat del 18%) i de Comsa-Ente, una antiga constructora reconvertida a empresa líder en energies renovables.

No fa més de 3 mesos que Sony ja va decidir vendre el seu luxós centre de distribució de Castellar del Vallès a una empresa francesa, CEPL, que ha mantingut la base del negoci (la distribució dels productes Sony a la península Ibérica) i afegint-ne de nous. Els 96 treballadors d'aquesta planta van mantenir els seus llocs de treball i tot sembla indicar que el mateix passarà amb els de la planta tecnològica de Viladecavalls.

Fa un mes escaig que la gran planta de producció de televisors LCD de Sony a Europa inaugurada a mitjans del 2008 i situada a Nitra (Eslovàquia) va passar a mans d'un grup taiwanès anomenat Foxconn, dedicat a la fabricació d'ordinadors personals i components "low cost", mantenint i, fins i tot, incrementant el nombre de treballadors.

Un dia abans i des de la Xina, en Montilla anuncia que tracta de tancar un acord amb un dels principals constructors d'automòbils en aquell país, Chery. Tot sembla indicar que aquesta marca, que ja disposa de fàbriques al nord d'Europa (Rússia), busca implantar-se al sud d'Europa i comercialitzar els seus vehicles barats i els nous models de cotxe elèctric.
Se'n diu qu, fins i tot, ja n'hi han 3 poblacions candidates a acollir la seva planta a Catalunya: Vila-Rodona (Alt Camp), L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) totes dues a Tarragona, i Abrera (Baix Llobregat) a Barcelona, com a posibles ubicacions de la planta de producció.

No seria d’estranyar doncs que fos Ficosa qui els hi proveïes de part de la seva electrònica i retrovisors.

Leia Mais…

No anem bé...

Fa algun temps que segueixo el bloc d'en Marc Vidal. Diuen que n'és un dels blocs més influents al nostre país, potser per que ens explica veritats dures, d'aquelles que et fan rumiar.
Vaig tenir l'oportunitat de veure part d'una entrevista que en Jaume Barberà li va fer al programa Singulars del passat dia 3.
Com podreu veure, no en té pels a la llengua a l'hora d'assenyalar amb el dit. Us la recomano.

Leia Mais…

Farts

Déu ser per això de la crisi que tothom està fart, i ningú es calla res a l'hora de reivindicar, criticar o treure els colors als polítics.

Ahir es va presentar el POUM a Segur. Com podreu veure al blog de Segur, es va muntar. Però no només va ser a Segur, també es va muntar a Calafell, amb antiavalots inclosos.
A la classe política i, en general, a qualsevol amb càrrec públic se li està perdent el respecte, sempre i quan estigui sota sospita. I si no, que li preguntin a Francisco Camps, que ahir un noi el va increpar al mig del carrer i va arribar a cridar-li "desgraciado"



Ni en temps d'en Luís Roldán, que va fugir a Laos en descobrir-se tot lo que s'havia endut, o dels casos Filesa o Banca Catalana, per no recordar d'altres, la gent no havia esclatat com ara ho està fent

Alguna cosa no rutlla bé. Gent que ha perdut la seva feina, el govern que llença els comptes de l'estat a fer punyetes amb moviments incoherents i els "trepes" (no cal recordar ara el Cas Millet, Pretoria o la trama Gurtel) que fan que la gent esclati de veure com alguns viuen molt be mentre el ciutadà al carrer li costa arribar a fi de mes.

Per cert, un apunt: fart, en anglès, és la traducció de "pet". Que potser té alguna relació? Qui sap...

Leia Mais…

Perdut a Californication mentre Dexter beu Sang freda

Quin títol de post més horrorós!
Que han canviat el temps, d'això no queda dubte ja a ningú.
La gent abans (i no parlo de quan només hi havien 2 canals a la TV com a molt, sinó de no fa més de 5 anys) mirava las series que -més o menys actuals- posaven les diferents cadenes de TV, sotmetent-nos a aberracions diverses, com per exemple, excés de publicitat, canvis de programacions i d'altres.
Ara, els temps han canviat.
Que vols veure la temporada complerta de la serie "X"? Doncs tens varies possibilitats: pots comprar-te el DVD de la temporada en qüestió o pots accedir a ella a través d'Internet.
Ja s'ha acabat allò de que a una serie com déu mana la canviïn d'horari cada 3 per 4 o, fins i tot, de cadena.
Ara que gaudeixo de molt de temps (i no per que ho vulgui, sinó per obligació) per veure i enganxar-me a diferents sèries amb més o menys d'èxit, però que alguna d'elles mereix, i molt, un visionat.

La primera de les sèries a les que vaig enganxar-me va ser "Prison Break".
Vaig descobrir aquesta sèrie gràcies a la recomanació d'un company de viatge que, en veure-la exposada a un mercat, no va dubtar en dir que era la millor serie que havia vist mai.
Vaig comprar allà mateix la còpia de la primera temporada (aquí encara no s'havia emès a La Sexta) en anglès amb subtítols en xino, i en tornar vaig començar a mirar-la mentre li donava raó a aquell company que me l'havia recomanat.
Passats uns mesos es va publicar en castellà i m'hi vaig tornar a empassar la primera temporada i vaig anar enganxant després la resta. Fa poques setmanes vaig acabar de veure la quarta i ultima temporada i, tot i que havia baixat el nivell,
va estar molt bé.

Recordo que fa uns quatre anys ja havia sentit a parlar de "Lost". Una companya de feina francesa estava sempre parlant d'aquesta sèrie que, en aquell moment, maltractava TVE.
No li vaig fer gaire cas fins fa cosa d'un any. Navegant per internet vaig trobar que la sèrie tenia (i encara te) una viquipèdia pròpia i això em va cridar l'atenció. Parlar de Lost es parlar d' un canvi en la forma de plantejar una serie a TV. La introducció d'una obra coral, amb multitud de personatges que, en algun moment de la historia, s'entrecreuen entre si i el misteri que envolta a l'illa, la protagonista real de la serie així com també la manera de construir les histories, amb flashbacks primer i amb flashforwards després, la converteixen en una d'aquelles series indispensables, tot i el maltracte a la programació de TVE primer i de CUATRO ara. Com que va passar molt de temps des que vaig acabar la quarta temporada de "Lost" fins a començar la cinquena vaig decidir aprofitar per veure algunes recomanacions d'amics.

Californication és, davant tot, una sèrie canalla. El protagonista és un escriptor en hores baixes que beu, es droga i carda tot lo que pot, tot i tenir dona i filla. Un canalla en tota regla. Protagonista anti-heroi; déu estar de moda fer sèries amb anti-herois.... i si no, vegeu la seguenta:

Dexter és un forense de la policia de Miami que, en el seu temps lliure es transforma en un serial killer que aniquil·la aquells que, segons el seu propi codi, no mereixen viure per haver comés algun crim. Reconec que m'ha enganxat per la cruesa de la historia i també pel ritme pausat i la música i, sobre tot, pel seu humor negre negre negre...




La darrera que començo a veure és una recomanació de l'amic Vela (també em va recomanar Dexter). True Blood (aqui traduida com "sangre fresca") és una historia de vampirs, que ja no han d'atacar als humans perquè els japonesos fabriquen una sang sintètica que els hi satisfà les seves necessitats.







I tot això és gràcies a la crisi. Al final resultarà que hi treure profit.

Ah! i no penseu que només he fet això durant aquest temps... entre mitjes també he tingut un fill, fet un master i m'he embolicat en un munt de situacions quotidianes a aquest poble.

Leia Mais…

Viatjar a través de la TV

Déu ser també culpa de la crisi que cada vegada hi hagin més programes a la TV que ens mostren la vida a d'altres països. Al no poder viatjar ens hem d'acostumar a fer-ho a través de la pantalla, que sempre és més barat i accessible. Miquel Calzada (AKA Miquimoto) va començar fa ja uns quants anys a dedicar-s´hi a aquests tipus de TV cultural, de la que enriqueix i no ens fagocita (perdoneu-me l'expressió, però no he trobat paraula més adient), amb el programa Afers Exteriors.
Fa 5 anys que busca catalans arreu del món però ja ha anunciat la seva darrera temporada a aquest experiment. Tantes hores de vol deuen passar factura.

Fa un parell d'anys, Xavier Sardà es va atrevir a robar-li la fórmula al Miquimoto en fer el programa dutifrí. El tractament era gairebé idèntic al Afers Exteriors de TVC, però afegint-hi un personatge famós que l'acompanya durant els seus viatges.

Des de fa uns mesos TVE emet un programa dimarts a la nit anomenat (quin títol més rebuscat) Españoles en el mundo.
He de reconèixer que me'l miro sovint. Mateixa temàtica però potser més rigorós. L'única pega que li podem trobar és el tractament que la mateixa TVE fa del programa, que t'enganxa 3 capítols seguits, un de nou i dos de repetits sense cap transició enmig.

En definitiva, haurem d'esperar a l'acabament de la crisi per poder tornar a viatjar... de moment ens haurem de conformar amb la TV.

Leia Mais…

La doble crisi d'alguns jubilats

Els jubilats són, ara per ara, el sector més perjudicat per aquesta crisi.
Si ja són prou petites i curtes les seves pensions, la dura crisi que viu el sector de la construcció els hi ha tret a algú d'ells un dels seus grans pasatemps: mirar, controlar i supervisar les obres que es fan al carrer.
De moment, aquí a Segur tenen lloc ón fer-ho... al menys fins al 31 de Desembre.

Leia Mais…

Una altre que retalla

Starbucks, la cadena de cafeteries més gran del món, ha decidit tancar poc més de 300 tendes a tot el món i acomiadar, de pas, a 6700 treballadors.

Només l'últim trimestre del passat 2008, Starbucks va guanyar a tot el món 64'3 milions de Dolars però sembla que no n'hi ha prou amb aquest guany, quan al mateix periode del 2007 havien guanyat 208'1 milions de Dolars.

Aquesta crisi està resultant profitosa per a moltes grans companyies i desastroses pels treballadors, que són al final el més perjudicats en tot aquest rebombori...

Quan dic profitosa per les empreses em refereixo a dir que moltes d'elles estàn aprofitant la por a la crisi per poder reestructurar-se, fer fora a gent per pura neteja, etc....

I els experts diuen que el pitjor està encara per arribar....!

Ara bé, hi ha una cosa que no entenc de tot això, qué guanyen el mitjans de comunicació en fer-li a la crisi una publicitat que ja voldrien aquestes grans empreses per ells mateixos?

Leia Mais…

La millor feina del món en mig de la crisi

Llegeixo avuí a El Periódico que el govern de l'estat australià de Queensland (al nord-est del pais, la ciutat més coneguda és Brisbane) ha posat un anunci a la premsa local (vegeu anunci de TV mes avall) buscant candidats per oferir-los la feina que tothom voldria: passar 6 mesos a una illa paradisíaca enmig del no res davant la Gran Barrera del Coral.

L'únic requisit és dedicar-se durant aquests 6 mesos a recorrer l'illa, coneixer-la i indagar tot sobre ella. I ho paga molt bé, tot plegat 75000 euros per 6 mesos de feina... Deu n'hi do!

Qualsevol interessat pot adreçar-ce a través de la web del govern de Queensland o bé clicant aquí

Si es que... qui no troba feina és per que no vol!

Algú s'apunta?

Leia Mais…

Solució a la crisi: privatització

Aquesta setmana he rigut molt amb els del Polònia....

El President Montilla, degut a la manca de recursos propios, decideix privatitzar La Generalitat venent-la a El Corte Inglés.

Inditex (Zara) va més enllà i decideix comprar el govern estatal, a canvi de vendre Mercadona a la Generalitat Valenciana i l'Eroski al govern basc...

Aquí deixo el tall de video. La meva pregunta és: la manca de recursos que anuncia sempre el nostre ajuntament podria donar llóc a la privatització però... qui la compraría? Potser Mobles Parera? Potser el Vives? Ho imagineu? Feu apostes...

Leia Mais…