Dios nos bendiga

Sin más comentarios que los que el propio Pat Condell realiza en su video

Inspirados por esta entrada del Blog de Segur y el video tomado prestado de esta entrada del Blog de Gusanos y Lombrices.

Leia Mais…

Movimientos Internos

El PSOE es un partido de movimientos internos cuando menos interesantes. Después hará las cosas mejor o peor, pero en más de una ocasión sorprende con sus movimientos estratégicos internos que, a diferencia de sus principales rivales políticos, ejecutan a la perfección

Que el PSOE haya colocado a Rubalcaba como candidato a las próximas elecciones generales me parece el movimiento más inteligente que han realizado durante los últimos 3 ó 4 años y eso, lamentablemente, no dice mucho de ellos. 

Lo hacen, a sabiendas que tiene las próximas elecciones generales completamente perdidas (y que por tanto sacrifica a su candidato, como hizo en su día con Almunia) debido al desgaste de la crisis económica y de los graves problemas de paro que su Gobierno no ha sido capaz de resolver. Y lo hace, sabedor que la oratoria de Rubalcaba es poderosa, todo lo contrario que la de Rajoy y que, por tanto, eso les hará recortar parte de la gran distancia que ahora mismo les separa, al final del recorrido en las elecciones.

El otro gran movimiento lo realizó previamente Zapatero, allá por Abril del 2008, cuando decidió nombrar a quien le había dado un gran número de votos en España, a la nº 1 del PSC, ministra de defensa del Estado Español, en plena negociación de l'Estatut, no fuera que Catalunya se le sublevara pidiendo más dinero del que debía obtener.

Rajoy, sin embargo, ha sido candidato en 2 ocasiones. A la tercera, dicen, va la vencida; o no hay 2 sin 3.

Tiene todos los puntos para llevarse el gato al agua: un equipo preparado, dice tener un programa económico dispuesto, las ideas y financiación necesarias, etc...

Sin embargo Rajoy ha querido sorprender con el movimiento oculto del amigo Trillo (el de Viva Honduras) en el caso Gürtel, pero su visible falta de liderazgo se ha demostrado una vez más. Rajoy pretendía que Francisco Camps dimitiera y se declarara culpable. Camps dimitió, pero no se declaró culpable. 

Al final, Camps tendrá su cartera en un ministerio, probablemente Fomento, o incluso Presidencia.... qué ironía....

Y eso, lamentablemente, no dice gran cosa de ellos... ni de los unos, ni de los otros

No sé quien nos gobernará en la próxima legislatura, pero quien lo haga tendrá que ponerse las pilas desde el principio. Ya no quedan excusas

Leia Mais…

A vivir del cuento (o de las dietas...)

Esta mañana he escuchado una noticia que, aunque relativamente cercana, aún sorprende escuchar:

"La Euro Diputada Independiente británica Nikki Sinclaire destapa a colegas de la Eurocámara publicando fotografías que muestran a algunos eurodiputados fichando a primera hora de la mañana para poder reclamar las dietas y pasando el control del aeropuerto de Bruselas sólo una hora más tarde";

Además, para más inri, la primera en ser publicada es la eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal, que bate el record de asistencia a la eurocámara:

 

Ficha a las 9:56 en el Parlamento y a las 10:20 ya está en el Aeropuerto: todo un record Guiness. 

Evidentemente esta chica no ha podido encontrar otro trabajo mejor. Si tenemos en cuenta su actividad en el Euro Parlamento, publicada en la propia web de la Eurocámara, desde el inicio de la legislatura sólo ha efectuado 3 preguntas, ha intervenido una única vez en 8 debates y ha participado en una única propuesta de resolución común: lo que se dice mucho no ha intervenido, no... Y puede compararse con la actividad de, por ejemplo, Raül Romeva de ICV o Ramón Tremosa de CIU: toda una diferencia.

Pero claro, los Lunes no debe haber vuelo (para ella) a Bruselas antes de las 11'00 0 las 12'00; Martes, Miércoles y Jueves debe andar enfrascada entre tanta comisión (parlamentaria, of course) y el viernes solo da para fichar, el resultado es el que es. 

Luego, lo mejor debe ser que no cobren dietas lunes y viernes, ¿no? o mejor ¿Alguien sabe para qué sirve el Parlamento Europeo? Porque eso seguro que tiene unos costes elevadísssimos, sin contar dietas, claro... 

Y luego nos dicen: "El enemigo del PSOE es la desafección". 

Calentito que me ha dejado esta entrada.... 

Leia Mais…

Els que cauen

Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament  la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:

• Mobutu Sese Seko, 32 anys al Zaire (Actual RD Congo)  14.000 milions de US Dòlars
• Saddam Hussein, 24 anys a l'Iraq, 100.000 milions de US Dòlars
• Jean Claude Duvalier, 15 anys a Haití,  60 milions de US Dòlars
• Ferdinand Marcos, 21 anys a Filipines, 10.000 milions de US Dòlars

Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi  que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre. 

Quants cales  hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar:  "l'avaro ric no té parent ni amic"

Leia Mais…

Uns marxen, d'altres venen

Aquesta fotografia circulava avui per moltes bústies de correu electrònic intern. Es la imatge de la planta tecnològica que la multinacional japonesa Sony manté, des de fa uns anys, a Viladecavalls; però també es tracta d'una imatge de desesperació; la desesperació dels més de 1000 treballadors de la planta que desconeixen quin serà el seu futur a partir del Gener del 2011, quan es preveu que la factoria passi a mans d'un nou propietari.


S'ha parlat, des de fa un parell de dies, de Ficosa (uns dels líders mundials en la producció de retrovisors de cotxe, amb una quota de mercat del 18%) i de Comsa-Ente, una antiga constructora reconvertida a empresa líder en energies renovables.

No fa més de 3 mesos que Sony ja va decidir vendre el seu luxós centre de distribució de Castellar del Vallès a una empresa francesa, CEPL, que ha mantingut la base del negoci (la distribució dels productes Sony a la península Ibérica) i afegint-ne de nous. Els 96 treballadors d'aquesta planta van mantenir els seus llocs de treball i tot sembla indicar que el mateix passarà amb els de la planta tecnològica de Viladecavalls.

Fa un mes escaig que la gran planta de producció de televisors LCD de Sony a Europa inaugurada a mitjans del 2008 i situada a Nitra (Eslovàquia) va passar a mans d'un grup taiwanès anomenat Foxconn, dedicat a la fabricació d'ordinadors personals i components "low cost", mantenint i, fins i tot, incrementant el nombre de treballadors.

Un dia abans i des de la Xina, en Montilla anuncia que tracta de tancar un acord amb un dels principals constructors d'automòbils en aquell país, Chery. Tot sembla indicar que aquesta marca, que ja disposa de fàbriques al nord d'Europa (Rússia), busca implantar-se al sud d'Europa i comercialitzar els seus vehicles barats i els nous models de cotxe elèctric.
Se'n diu qu, fins i tot, ja n'hi han 3 poblacions candidates a acollir la seva planta a Catalunya: Vila-Rodona (Alt Camp), L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) totes dues a Tarragona, i Abrera (Baix Llobregat) a Barcelona, com a posibles ubicacions de la planta de producció.

No seria d’estranyar doncs que fos Ficosa qui els hi proveïes de part de la seva electrònica i retrovisors.

Leia Mais…

Encara no ha sortit i ja s'hi mofen

Steve Jobs. propietari d'Apple, va presentar abans d'ahir la nova meravella de la marca de la poma, l'IPad, que sembla un IPod però en gran tamany.

He de dir que sóc un enamorat d'algun dels productes d'Apple, ho reconec. Faig servir un Iphone habitualment i fa temps que hi penso en canviar-me aquest pobre pc per un Imac.

De moment, sembla que l'Ipad només afegeix respecte a l'actual Iphone la possibilitat de llegir llibres electrònics (de fet això ho pot fer l'Iphone/Ipod, però en pantalla reduïda)

Apple va fer aquest video de llençament del producte:



Doncs en aquests temps que corren, ja hi ha qui s'ha espavilat per mofar-se de l'aparell en questió fent videos com aquests:

The iPad - watch more funny videos

No dic que no sigui una meravella l'Ipad... potser sí....  pero no em negareu que no li falta raó al de la mofa...

Leia Mais…

La millor feina del món i quasi acaba mort

Ara fa un any, l'estat Australià de Queensland, per tal de reactivar el turisme al seu territori, va promoure un concurs per tot el món en el que oferien viure tot un any a una illa paradisíaca i contar-lo mitjançant un bloc.

Em vaig fer ressò d'aquell oferiment en aquest bloc.

La setmana passada es va saber que el guanyador, un anglès anomenat Ben Southall guanyador del concurs, va estar ferit de gravetat en rebre la picada d'una medusa del tipus irukandji, 1000 vegades més potent que la picada d'una taràntula.

No debia ser, doncs, la millor feina del món. I es que ni els paradisos del mars del sud són ja el que eren.... un altre somni a la paperera.

Leia Mais…

Y el catalán para qué sirve?

Avui estava dinant al restaurant Llamas a Segur. Com que se m'havia fet tard per dinar a casa, he volgut aprofitar la darrera setmana de la promoció de la campanya d'AVSU.
He assegut tot sòl a una taula del fons, enganxada amb una taula on un matrimoni gran xerrava animadament en un perfecte castellà mentre gaudia del menú.

Al cap d'una estona se'ls hi ha apropat una dona rossa i esvelta que ha parlat a l'home en un perfecte alemany.
Potser sóc una mica tafaner, devia ser la proximitat... Li preguntava com estava i com li anava al gimnàs del Vilarenc. Quan ha marxat, l'home ha tornat a la conversa amb la seva dona.
Potser se m'ha notat que sentia la conversa i l'home m'ha mirat fixament.

- Habla muy buen alemán (l'he dit, per quedar be i disimular)
- Gracias! He trabajado muchos años en Suiza... pero también hablo un poco de francés y de italiano.
- Vaya! Sí, yo también hablo algo de alemán, de inglés, de italiano, de portugués.... incluso un poquito de mandarín.
- Ves. Lo que nunca aprenderé es catalán... Es que no puedo con él!
- Vaya! Y por qué dice eso? -l'he contestat-
- Es que no sirve para nada.... al fin y al cabo, sólo lo hablan, como mucho, 4 ó 5 millones de personas. Y el español lo hablan más de 500 millones. Si mis hijos estudiaran aquí, que sólo se estudia en catalán, luego no podrían irse a acabar los estudios en Salamanca o en Madrid o en Sevilla. No entenderían nada...
- Hombre! Eso lo dice Vd. Mis padres son andaluces -li tractava d'explicar-, en mi casa siempre se ha hablado en castellano y no por eso he discriminado el catalán. Además, existen infinidad de estudios que indican que los niños bilingues desarrollan más capacidad para aprender un tercer o cuarto idioma que los niños críados en el monolinguismo.
- Ya! (mentre la dona li anava estirant del braç per marxar) Pero es que aquí el español está discriminado.
- (I la conversa anava pujant el tó) Hombre, eso no es cierto.
La dona ha acavat d'estirar-lo cap a fora. Mentre ho feia, m'ha donat temps a preguntar-li:
- Y... ¿De dónde es Usted?
- Yo soy madrileño.... (mentre marxava cap a fora).
- Ya... y escucha al Fede por las mañanas, verdad (he pensat, sense dir-li).

Amb això no vull generalitzar res.
No és que tot els madrilenys pensin que aqui discriminem el castellà. El problema radica a l'informació que els mitjans generalistes fan allà, amb la seva propaganda anti-estatutària.
Quines ganes tinc que això de l'Estatut s'acabi d'una vegada. Començo a estar fart de tanta propaganda.

Leia Mais…

Si el Barça perdès davant el Tribunal Constitucional

Fa poc més de 24 hores que el Barça va guanyar 1 a 0 a l’etern enemic , el Real Madrid. L’àrbitre quan va xiular el final del partit, va donar el resultat com a bo i així ho va fer constar a l’acta que va signar. Però, que passaria si aquesta acta fos impugnada pel Deportivo de la Corunya al•legant que el resultat no es bo per la lliga i que s’hauria de revisar primer unes 30 jugades del partit?

Doncs alguna cosa semblant passa amb l’estatut.
Aquests dies se n’ha parlat, i molt, de l’editorial “La dignitat de Catalunya” que un grapat de diaris d’arreu de Catalunya van signar conjuntament el passat Dijous.
L’estatut de Catalunya va ser aprovat per referèndum, per les corts catalanes, per les espanyoles, pel senat i, en darrera instància, pel Rei. Ara es troba encara encallat al Tribunal Constitucional per les nombroses demandes d’inconstitucionalitat presentades pel PP.
És a dir, quan el partit ja s’ha acabat, l’acta s’ha signada i tothom el dona per bo, el PP continua posant-hi pals a les rodes.

I encara diuen des del diari “El Mundo” que s’està pressionant al Tribunal Constitucional des de Catalunya... Com si “El Mundo” no estigués fent pressió publicant aquest tipus d’articles als seus amics del PP.

En fi, com deia l'editorial, portem ja 3 anys i mig perdent el temps amb aquesta historia... i ningú no s'ha parat a mirar i comparar la resta d'estatuts que s'han renovat des d'aleshores

Leia Mais…

No anem bé...

Fa algun temps que segueixo el bloc d'en Marc Vidal. Diuen que n'és un dels blocs més influents al nostre país, potser per que ens explica veritats dures, d'aquelles que et fan rumiar.
Vaig tenir l'oportunitat de veure part d'una entrevista que en Jaume Barberà li va fer al programa Singulars del passat dia 3.
Com podreu veure, no en té pels a la llengua a l'hora d'assenyalar amb el dit. Us la recomano.

Leia Mais…

A Nere, con cariño

Las últimas semanas no se ha hablado de otra cosa, en cuanto a sanidad, que no fuera la gripe A y su vacuna, de sospechosa aparición casi pareja a la pandemia. Ya ha comenzado a vacunarse a la población de riesgo y todo parece volver casi a la normalidad.

El otro día hablaba con un médico, quien me reconocía que de los casi 2000 pacientes que maneja habitualmente, sólo vacunará a una cifra no superior a 6-8 personas.

“¿Sólo un 1.5% de la población?.

Realmente, me reconocía, parece que no va a ser más dañina que la gripe estacional así que ¿Para qué correr a vacunar a todo el mundo? No parece finalmente necesario (concluía)”.

Llegados a este punto, pensé, ¿Qué hay de verdad en todo esto? ¿No será un invento de las farmacéuticas que, en época de crisis y, por tanto, disminución del volumen de negocios, necesitaban un revulsivo para volver a los pingües beneficios? No te extrañe, me decía, así funcionan algunas…

En Alemania estos días ha saltado una noticia, cuando menos, llamativa: La canciller, los ministros y los funcionarios recibirán una vacuna diferente a la que se le está poniendo a la población. El motivo es que la vacuna especial contiene una mínima proporción total del virus ya inactivo y la vacuna habitual sólo fragmentos del virus, por tanto menos efectiva.

La noticia la publicó esta semana el prestigioso Der Spiegel (en alemán) y aquí en castellano.

Mi sobrina Nerea hoy cumple 9 años. Padece una enfermedad de las llamadas “raras” por afectar sólo a unas 5000 personas en todo el mundo. Su enfermedad, el llamado “Síndrome de West”, es una epilepsia agresiva degenerativa que afecta a bebés de entre 3 meses y 1 año de vida. Éstos sufren entre 50 y 80 ataques epilépticos diarios, lo que impide el correcto crecimiento de su cerebro y, por lo tanto, ocasionan retraso mental y psicomotriz.

Nerea acude cada día a clase de educación especial, es incapaz de dar 2 pasos seguidos por sí misma y necesita ayuda para todas las funciones vitales. Ahora, aún no pudiendo hablar, reconoce perfectamente a todos los miembros de la familia al mostrarles una amplia sonrisa de oreja a oreja en cuanto nos ve.

Aunque ésta se trata de una enfermedad descubierta hace más de 200 años, no ha habido prácticamente avances en la misma desde hace ya unos cuantos años. Y debe ser por su casuística que a día de hoy no existe cura posible: 5000 insignificantes casos no deben proporcionar un buen puñado de dinero.

Leia Mais…

Farts

Déu ser per això de la crisi que tothom està fart, i ningú es calla res a l'hora de reivindicar, criticar o treure els colors als polítics.

Ahir es va presentar el POUM a Segur. Com podreu veure al blog de Segur, es va muntar. Però no només va ser a Segur, també es va muntar a Calafell, amb antiavalots inclosos.
A la classe política i, en general, a qualsevol amb càrrec públic se li està perdent el respecte, sempre i quan estigui sota sospita. I si no, que li preguntin a Francisco Camps, que ahir un noi el va increpar al mig del carrer i va arribar a cridar-li "desgraciado"



Ni en temps d'en Luís Roldán, que va fugir a Laos en descobrir-se tot lo que s'havia endut, o dels casos Filesa o Banca Catalana, per no recordar d'altres, la gent no havia esclatat com ara ho està fent

Alguna cosa no rutlla bé. Gent que ha perdut la seva feina, el govern que llença els comptes de l'estat a fer punyetes amb moviments incoherents i els "trepes" (no cal recordar ara el Cas Millet, Pretoria o la trama Gurtel) que fan que la gent esclati de veure com alguns viuen molt be mentre el ciutadà al carrer li costa arribar a fi de mes.

Per cert, un apunt: fart, en anglès, és la traducció de "pet". Que potser té alguna relació? Qui sap...

Leia Mais…

Què passa als Ajuntaments? (2)

Com a continuació de l'entrada Què passa als Ajuntaments? avui m'ha sobtat llegir a El Periodico com un Ajuntament tan proper com el de Cubelles ha enviat un informe (us deixo una còpia a l'enllaç) a la fiscalia anticorrupció després d'encarregar un estudi a un bufet d'advocats en detectar irregularitats a la recaptació d'impostos durant el període 1982-2007. Si això s'estén, molts Ajuntaments començaran a fer neteja a casa seva, per evitar sortir esquitxats.

És que aquestes noticies sortiran a partir d'ara com a xurros?

Com ha d'afrontar el ciutadà d'a peu aquest tipus de noticies quan cada vegada ens costa més arribar a final de mes?

I després la classe política es queixa que s'està estenent la desafecció!

Leia Mais…

Pispa tu també al Palau

"La imaginació al poder" era l'eslogan del Maig del 68.
A la web 2.0 això varia i es poden trobar coses com aquestes

http://www.tentacle.cat/bitllet.htm

Leia Mais…

Troballes

Reconec que m'agraden algunes programes de La Sexta. Acostumo a veure "Salvados" o "El intermedio" amb un humor intel·ligent que enganxa.
Mirant la promo del "Salvados" d'aquesta setmana he rigut moltíssim. Vull veure ja el desenllaç!

Us deixo la promo:



Més troballes:
A la COPE van entrevistar fa uns dies a Fraga. M'ha deixat bocabadat que Fraga elogiés a Rita Barberà i, en canvi, no s'atreveixi a posar la ma al foc per Camps.




Què déu estar passant a València? i a Madrid?

"Aguirre o la cólera de Dios" va ser un documental d'en Werner Herzog que retratava la personalitat del seu actor favorit, Klaus Kinsky, amb el que hi va col·laborar estretament durant molts anys.

Parafrasejant el títol d'aquest documental, Esperanza Aguirre continua amb la seva creuada personal boicotejant a Rato per ser president de Caja Madrid (per què han de decidir els polítics qui presideix una caixa d'estalvis?) i Gallardón l'ataca mitjançant el seu fidel segón, Manuel Cobo, de qui ara Aguirre demana el seu cap i a qui Rajoy no pensa castigar.

La situació es complica cada vegada més per a Rajoy. Tota la premsa diu que ha de fer un cop a la taula ja però ell sembla tranquil.

Hi haurà resol·lució aviat?

Leia Mais…

Què passa als Ajuntaments?

Avui ha estat noticia la intervenció de la Guardia Civil a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet per ordre del jutge-heroi Baltasar Garzón. L'alcalde Bartomeu Muñoz (PSC) ha estat detingut juntament amb 2 ex-alts càrrecs del govern CIU a la Generalitat, l'històric Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. La corrupció urbanística és el rerefons, com gairebé sempre, d'aquesta intervenció judicial. Però el més sorprenent de tot és que, des de la famosa "Operación Malaya", al Març del 2006, s'han detingut fins ara a l'estat la no menyspreable xifra de 19 alcaldes. I déu ser per alguna cosa... que als Ajuntaments ha passat de tot des de sempre, estem d'acord. Ara bé, per què ara surten tants casos com aquest d'avui? És que ara hi ha més control policial i judicial que mai o és la crisi del totxo, que amb l'escassa operativa actual permet detectar aquests delictes més fàcilment? A més, déu ser molt llaminer ficar-se en aquests terrenys. A la llista dels alcaldes detinguts n'hi han de tots els colors polítics, vegeu la llista:

Marisol Yagüe (GIL): Ex alcaldesa de Marbella (Málaga), detinguda durant l'operació Malaya a l'Abril del 2006. Va sortir de la presó al Setembre d'aquell mateix any després de dipositar una fiança de 60000 euros.

Francisco Valido (PP): Ex alcalde de Telde (Gran Canaria), detingut al Novembre del 2006 dins l'operació "Cas Faycan" per cobrament de comissions de llicències d'obres. Va pagar una fiança de 80000 euros. El PP el va fer fora però després el va readmetre.

Eugenio Hidalgo(PP): Ex alcalde de Andratx (Mallorca) Detingut al Novembre del 2006 dins l'operació Voramar. Va ser condemnat a 2 anys de presó. Expulsat del PP

Juan Martín Serón (PP): Actual alcalde de Alhaurín El Grande (Málaga), Detingut al Gener del 2006 dins el cas Troia de corrupció urbanística. Va pagar una fiança de 100000 euros.

José Francisco González (PP): Alcalde de Mogán (Gran Canaria),detingut al Gener del 2007 a l'operació Gondola. Malversació de cabdals públics. Va sortir en llibertat sense fiança i continua davant l'alcaldia de Mogàn.

José Martínez Andreo (PP): Alcalde de Totana (Murcia), Detingut al Novembre del 2007 a l'operació Totem. Va pagar una fiança de 70000 euros per continuar exercint com a alcalde.

Cándido Trabalón (PA): Alcalde de Zurgena (Almería), Detingut l'Abril del 2008 per prevaricació a l'operació Costarero. Està en llibertat amb càrrecs però continua al seu càrrec.

Daniel García Madrid (PP): Alcalde de Torre Pacheco (Murcia), detingut l'Abril del 2008 per fer una permuta d'un terreny municipal a canvi de quatre parcel·les rústiques. En llibertat amb càrrecs. Continua al davant del govern municipal.

Antonio Barrientos (PSOE): Alcalde de Estepona (Málaga), detingut al Juny del 2008 sota l'operació Astapa. Va pagar una fiança de 150000 euros. Va abandonar l'alcaldia i el PSOE.

Juan Cardona (Independent): Alcalde Benitatxell (Alicante), detingut al Juliol del 2008 per una recalificació de terrenys. En llibertat provisional, va deixar l'alcaldia al Febrer del 2009.

Juan José Rubio (Independent): Alcalde de Zarra (Valencia), detingut l'Octubre del 2008 per prevaricació, fraude i estafa. Havia estat expulsat del PSOE al 2006 pels mateixos càrrecs. En llibertat sota fiança de 18000 euros.

José Joaquín Moya (PSOE): Alcalde de Bigastro (Alicante), detingut l'Octubre del 2008 per una permuta de terrenys a sol industrial. Al Gener del 2009 va sortir en llibertat sense fiança. Va ser sospés cautelarment del PSOE.

José Martínez García (PP): Alcalde de Librilla (Murcia), detingut al Novembre del 2008 per cobrament de comissions il·legals. Va ser expulsat del PP. Va renunciar a l'alcaldia però finalment no la va deixar.

Fernando Muguruza (Independent): Alcalde de Castro Urdiales (Santander), detingut el Febrer del 2009, acusat de prevaricació, falsedat documental i malversació. En llibertat sense càrrecs.

José Manuel Martín Alba (PSOE): Alcalde de Alcaucín (Málaga), detingut al Febrer del 2009, per blanqueig i prevaricació urbanística. Va deixar l'alcaldia i va ser expulsat del PSOE.

María Victoria Pinilla (PAR): Alcaldesa de La Muela (Zaragoza), detinguda al Març del 2009, per corrupció urbanística, blanqueig i tràfic d'influències.

Juan Enciso (PAL): Alcalde de El Egido (Almería), detingut fa uns dies per blanqueig.

Juan José Díaz Valiño (PSOE): Alcalde de Castro de Rei (Lugo) detingut fa una setmana per prevaricació i tràfic d'influències.

Bartomeu Muñoz (PSC): Alcalde de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona),detingut avui per una operació relacionada amb l'adjudicació d'obres i serveis vinculats a la construcció.

Alguna cosa hi ha darrere de tot això... que déu estar passant dins els organismes municipals arreu l'estat?

Leia Mais…

Transparència Internacional

L'entitat Transparència Internacional és una organització mundial dedicada a la difícil tasca de combatre la corrupció. Està formada per membres de la societat civil, del sector privat i dels governs. La seva seu a Espanya va publicar ahir un informe amb l'index de transparència dels 110 ajuntaments amb més població de l'estat.
Si consulteu el rànquing (descarregueu aquí) comprobareu que resulta curiós com Coslada entra dins la llista al lloc 30é o Marbella al 58é. Llastima que no hi siguem dins les 110 primeres.... M'agradaria veure quin lloc ocupa el nostre Ajuntament

Leia Mais…

Publicat el llistat dels països més inestables

Les organitzacions The Fund for peace i Foreign Policy elaboren anualment un informe que mesura l'estabilitat al món analitzat per països. Aquest informe és seguit amb interès per gran part dels governs i del món empresarial com a base per a futures actuacions.
Per elaborar-ho, es tenen en compte molts indicadors (socials, polítics i econòmics) que finalment configuren el rànquing de països, de més inestables a menys.
Acava de ser publicat l'informe corresponent a aquest any. No hi podreu trobar gaire sorpreses respecte l'any passat, però val la pena fer-hi un cop d'ull per trobar països dels teòricament "desenvolupats" en llocs que no haurien de ser.

Podeu fer-hi una ullada aquí

Si, a més, voleu afegir-hi imatges als primers del rànquing, podeu fer-ho aquí

Leia Mais…

Curs accelerat de reducció de costos a les companyies aèries

Fa molt de temps que les companyies se les inventen de tots els colors per reduir costos i poder així oferir vols barats sense haver de perdre calers. A l'any 1947, American Airlines va ser la primera en aplicar polítiques de reducció de costos que no afecten la qualitat del servei en aconseguir estalviar més de 40000 dòlars en posar-hi una oliva de menys a les seves amanides. Ja durant la dècada dels 80 se'ls hi va ocórrer una nova idea: canviar el model de carrets que porten les begudes per models menys pesants que feien reduir el pes en gairebé mitja tona i, per tant, consumir menys combustible.

Quan van arribar les companyies de baix cost europees, el menú va desaparèixer casi per art de màgia. Ryanair acaba d'implantar dos nous models: pagar per fer servir el bany a l'avió i treure els seus mostradors dels aeroports en els que operen per reduir costos de personal. Ara només es pot operar amb ells via Internet.

Una de les darreres companyies en apropiar-se d'aquesta idea ha estat Emirates Airlines, qui ha tret les revistes publicitàries en el vols operats amb el nou Airbus A-380 aconseguint reduir el pes en més d'una tona.

Ara bé, les noves polítiques en quant a reducció de costos que comencen a sentir-se amb força van una mica més enllà. China Spring Airlines, una companyia baix cost xinesa, ha sigut la primera en obrir la caixa dels trons: ara fa un parell de mesos la companyia va fer una nova comanda a Airbus de 14 naus del model A-320 en el que els seients seran substituïts per una mena de respatller que permet viatjar aixecat i obtenir així un 40% més de capacitat. Ryanair no s'ha fet d'esperar en copiar aquesta idea i, segons sembla, estan estudiant aquesta possibilitat. Tot resta pendent del que Aviació Civil decideixi.

Quina serà la propera idea rocambolesca en implantar-se en aquest sentit? Poder acomiadar els pilots i les hostesses? Ben pensat no és tanta broma: un avió comercial pot fer gairebé tot amb els pilot automàtic excepte enlairar-se (aterrar sol ja no és cap problema amb els sistemes de radio control ILS) i les hostesses, si ja no tenen res a repartir, només queden per explicar-nos com posar-nos l'armilla en cas de necessitat i això ja ho pot fer un vídeo.

Leia Mais…

Un reusenc a l’imperi d’en Kim Jong Il

Darrerament s'en parla, i molt, de les proves nuclears que el govern nord-coreà està realitzant com a mostra de força (bruta, es clar...) desafiant als Estats Units, Corea del sud i la resta de països occidentals.

Els Estats Units s'han posat les mans al cap per que Corea del Nord fes aquestes proves, declarant a Corea del Nord i el seu president, Kim Jong Il com un dels seus principals enemics.

No dic que no tinguin raó els americans; les armes nuclears no haurien d'haver existit mai. Evidentment posar-se a fer proves nuclears en els temps en els que vivim (quan ja no hi ha una guerra freda, ni dos bàndols enfrontats) i, sobretot, quan la teva gent s'està morint de gana, no sembla gaire normal i ètic.

Però que siguin els americans qui ho denunciïn, quan ells han sigut (i amb molta diferència) els que mes tests nuclears han realitzat durant els darrers 50 anys... té nassos.

El cert és que Corea del Nord (i amb això no m'hi poso del seu costat) ha fet una tímida apertura del seu regim juche tancat durant els darrers anys ha obert les seves fronteres (temporalment) a empresaris, uns pocs periodistes i persones interessades en conèixer el seu estat.

Aquests viatges s'organitzen des de Catalunya a través d'una organització anomenada "Korean friendship association" (Associació d'amics de Corea) que presideix un reusenc anomenat Alejandro Cao de Benós. Aquest senyor és també delegat especial honorari de Corea i delegat especial del comitè de relacions culturals amb els països estrangers. És, per tant, un home (l'únic estranger) que pertany al govern comunista nord coreà.

L'Alejandro té un bloc a Internet que us recomano visiteu. L'Alejandro, a més, ha sortit a diversos documentals que TV3 i Cuatro han fet per TV... i disposa de doble nacionalitat.

Sembla estrany que un paio de Reus (tanmateix com el Buenafuente...) estigui ficat al govern del que, ara per ara, és el país del món més tancat a l'exterior.

Si en voleu veure un interessant reportatge fet pel programa 30 minuts de TV3 l'any passat, feu clic aquí

Leia Mais…