Leia Mais…
7 sept 2010
Un excel·lent guió original
Leia Mais…
20 ago 2010
Nostàlgia pel doblatge
En començar l'Institut, recordo que vaig pensar en aprofitar alguna d'aquelles tardes lliures que l'EGB no m'havia permés fins a aquell moment per poder acudir al cinema Verdi de Barcelona (fins aquell moment, l'únic que s'atrevia a oferir tota la seva programació en versió original subtítulada. Em sentia com un bitxo raro, un noi de 15/16 anys anant tot sól un parell de tardas al mes a veure pel·lículas en VOSE (Com es deia a l'època) d'aquelles que no solien correr pels circuits comercials habituals.
Amb el pas del temps allò poder semblà un esnobisme... o potser no. A d'altres països (acabo de tornar d'un païs on les pel·lis nomès es projecten al cinema i la tele en versió original subtitulada) és l'única opció.
El cas és que ara tenim pressa per tot. Tenim pressa, fins i tot, per poder veure la pel·li a casa, i gratis, abans que s'hagi estrenat al cinema o en DVD.
Mirant per internet, he trobat un petit documental amb les veus que ens han marcat una època. Es pot visionar complert al youtube. Us deixo els enllaços per que disfruteu dels actors de doblatge de sempre i dels d'ara, a més de posar-li un rostre a les veus de Samuel L. Jackson, Whoppi Goldberg Robert de Niro o Jack Lemmon entre d'altres.
7 feb 2010
Dues excel·lents propostes
La passada setmana es van estrenar les dues millors pel·lícules del que portem d'any. Encara queda molt de temps i, de continuar a aquest ritme, segur que aquest serà un any d'excel·lents pel·lis.
La primera pel·li interessant és la nova proposta del mestre Clint Eastwood.
Aquest home, a la seva edat, ens està mal-acostumant a portar-nos una gran pel·li un o dos cops a l'any. Si ho recordeu, a l'Abril de l'any passat ja vaig fer un comentari sobre la seva prolífica etapa actual i sobre les grans pel·lícules que Eastwood ens està deixant per a la memòria col·lectiva.
En el cas d'Invictus, basada en una novel·la del periodista anglès afincat a Sitges John Carlin, que narra l'arribada de Nelson Mandela a la presidència del govern Sud-africà i de com fa país mitjançant un esport considerant, fins a aquell moment, només de blancs.
Memorable l'actuació de Morgan Freeman com a Mandela.
La segona excel·lent pel·lícula de la setmana és En tierra hostil.
He de reconèixer que m'ha sorprès molt pel seu realisme i la psicologia dels seus principals personatges. Narra la historia d'un equip de desactivadors de bombes de l'exercit americà a la guerra d'Iraq i el seu principal membre, el Sargent James, adicte a l'adrenalina que li provoca l'exercici de la seva feina.
Dues bones propostes per al cap de setmana.
11 ene 2010
Mor l'Eric Rohmer
Aleshores no tenia ni idea de qui era aquell senyor gran (per a mi ja era gran en aquell moment...) i al cap d'uns anys, quan jo ja havia crescut prou com per entendre el seu cinema, me'l vaig retrobar en una joia anomenada "Mi noche con Maud", per a mi potser la seva millor pel·lícula.
No he trobat cap video en català o castellà, però sí aquest petit reportatge que li dedicava avui TVE.
Descansi en pau, doncs, monsieur Rohmer
22 oct 2009
Moon, val la pena
Dilluns vaig veure Moon, la pel·li de Duncan Jones (més conegut fins ara només per ser el primogènit d'en David Bowie) que va guanyar al darrer festival de cinema fantàstic de Sitges.
La ciència ficció ha donat bons films a la historia del cinema. Només cal recordar meravelles com "Blade Runner", "2001 una odissea a l'espai" o fins i tot, si m'ho permeteu, "El planeta de los simios".
Amb un excel·lent guió de Nathan Parker, fill d'un altre famós -el director Alan Parker-, la pel·lícula ens trasllada a una base lunar d'extracció mineral ón Sam Bell (magnifica interpretació de l'omnipresent Sam Rockwell) passa les seves darreres dues setmanes del seu contracte de 3 anys amb l'única companyia de Gerty, un robot intel·ligent (potser una clara referència a "Hal 9000" de "2001") en espera de tornar a casa .
A partir d'aquí, la pel·li es transforma en un al·legat en contra del poder d'algunes companyies i potser també en contra dels avenços de la ciència i la genètica.
En definitiva "Moon", opera prima del seu director, és una pel·lícula intel·ligent que pren com a seus elements de grans clàssics del genere.
Us recomano veure-la.
24 ago 2009
Avatar
Avatar és, segons Viquipèdia, la representació gràfica d'un mateix dins Internet a foros, videojocs i d'altres.
James Cameron, director de pel·lícules com Titanic, Aliens III, Abyss i Terminator acava de terminar el muntatge de la seva nova peli "Avatar", que ha pogut fer després de més de 14 anys des de l'inici de la idea.
Diuen, els que ja la han pogut veure com el director Steven Soderbergh (Sexo, mentiras y cintas de video, Erin Brokovich, Traffic i Che), que és l'obra més al·lucinant que mai han pogut veure.
Haurem d'esperar encara uns mesos (als EEUU s'estrena aquest proper Desembre) per gaudir-la com cal
Mentrestant, aqui us deixo un trailer per que aneu fent boca
16 jun 2009
Los hombres que no amaban a las mujeres
Aquest cap de setmana passat, atret pel fenomen Larsson, vaig anar a veure "Los hombres que no amaban a las mujeres". He de reconèixer que darrerament no tinc gaire paciència per posar-me amb un llibre; per això vaig decidir-me per veure la pel·li. No deixa de ser curiós que ara, 5 anys després de la seva mort, les novel·les de Larsson hagin aconseguit la fama. Segons la crítica oficial, la pel·li és bastant fidel a la novel·la, i jo haig de reconèixer que es tracta d'un bona trama policíaca, amb final sorprenent inclòs (que no desvetllaré pas aquí). Us la recomano
31 mar 2009
L’ÚLTIM GRAN MESTRE
Els darrers 20 anys com a director, Clint Eastwood ha creat diverses meravelles, joies del cinema actual rodades amb el carisma que es feien les pel·lícules molt temps enrere, casi quan encara eren en blanc i negre i, com diria un conegut crític de cinema, una infinita gama de grisos.
La seva penúltima obra, Gran Torino (vaig poder gaudir-ne d’ella ahir), una pel·lícula magnífica, no sembla però de les millors pel·lícules que ha fet darrerament, però supera (com sempre, amb escreix) tot el cinema que es fa actualment.
Si fem enrere la seva carrera com a director aquests darrers 20 anys, podem trobar autèntiques meravelles que quedaran per sempre a la nostra memòria.
La seva col·lecció inclou films com per exemple:
- Gran Torino (2009)
- El Intercambio (2008)
- Cartas desde Iwo Jima (2006)
- Banderas de nuestros padres (2006)
- Million Dollar Baby (2004)
- Mystic River (2003)
- Deuda de sangre (2002)
- Space Cowboys (2000)
- Medianoche en el Jardín del bien y del mal (1999)
- Ejecución Inminente (1998)
- Poder Absoluto (1997)
- Los Puentes de Madison (1995)
- Un Mundo Perfecto (1993)
- Sin Perdón (1992)
- El Principiante (1991)
- Cazador blanco, corazón negro (1989)
- Bird (1988)
- El Sargento de Hierro (1986)
- El Jinete pálido (1985)
Per a mi, sempre guardaré a la memòria 2 pel·lícules com a imprescindibles: Bird (gran biopic del music de jazz Charlie Parker) i Million Dollar Baby (la història de una boxejadora amateur).
Sembla mentida que amb casi 80 anys a les seves esquenes, ell continuï filmant a aquest ritme i amb tant bon criteri. Espero poder continuar gaudint del seu cinema durant molt de temps.
Us deixo el teaser de Gran Torino. Animeu-vos a veure-la, val la pena!
Leia Mais…
19 nov 2008
Gomorra o l’autodestrucció napolitana
Diumenge vaig poder veure la pel·lícula Gomorra, tan anunciada a tots els noticiaris durant els darrers dies.
Se’m fa difícil parlar d’aquesta pel·li, donat els vincles personals que vaig mantenir amb aquesta ciutat fa uns anys. Nàpols va marcar un abans i un després a la meva vida per motius que no venen al cas, i la meva visió de la pel·li no pot ser objectiva.
Lo primer que he de dir és que Saviano encerta i molt en el títol d’aquesta novel·la, fent un joc de paraules amb Gomorra (destruïda segons la Bíblia juntament amb Sodoma, Gen. 19) i Camorra. L’espectador assisteix a l’autodestrucció d’un barri de Nàpols anomenat Scampia, el mercat de la droga a l’aire lliure més gran d’Europa, on gent humil tracta de malviure entre residus, brossa, drogues i clans famosos disposats a assassinar a qualsevol per no res.
La pel·lícula i el llibre semblen bastant reals. De fet, aquesta pel·lícula podria passar perfectament per documental. Rodada quasi com a tal, amb actors no professionals en molts casos (fins i tot alguns van ser detinguts després del rodatge i empresonats a Poggio Reale), reflexa casi fidelment la realitat napolitana.
Empresaris sense escrúpols que farceixen la terra amb residus tòxics provinents del nord industrial; xinesos que aprenen tècniques tèxtils per aplicar-les a la falsificació industrial, la canalla intentant entrar en alguns del clans mafiosos locals, i tot això envoltat de la sempiterna màfia napolitana (la camorra) que està a tot arreu dins una de les zones més degradades d’Europa.
Us recomano aquesta pel·lícula però aneu al tanto, la seva visió és dura donada la realitat que mostra durant tot el metratge.


