Moon, val la pena

Dilluns vaig veure Moon, la pel·li de Duncan Jones (més conegut fins ara només per ser el primogènit d'en David Bowie) que va guanyar al darrer festival de cinema fantàstic de Sitges.
La ciència ficció ha donat bons films a la historia del cinema. Només cal recordar meravelles com "Blade Runner", "2001 una odissea a l'espai" o fins i tot, si m'ho permeteu, "El planeta de los simios".
Amb un excel·lent guió de Nathan Parker, fill d'un altre famós -el director Alan Parker-, la pel·lícula ens trasllada a una base lunar d'extracció mineral ón Sam Bell (magnifica interpretació de l'omnipresent Sam Rockwell) passa les seves darreres dues setmanes del seu contracte de 3 anys amb l'única companyia de Gerty, un robot intel·ligent (potser una clara referència a "Hal 9000" de "2001") en espera de tornar a casa .
A partir d'aquí, la pel·li es transforma en un al·legat en contra del poder d'algunes companyies i potser també en contra dels avenços de la ciència i la genètica.
En definitiva "Moon", opera prima del seu director, és una pel·lícula intel·ligent que pren com a seus elements de grans clàssics del genere.
Us recomano veure-la.