19 nov 2008

Gomorra o l’autodestrucció napolitana

Diumenge vaig poder veure la pel·lícula Gomorra, tan anunciada a tots els noticiaris durant els darrers dies.

Se’m fa difícil parlar d’aquesta pel·li, donat els vincles personals que vaig mantenir amb aquesta ciutat fa uns anys. Nàpols va marcar un abans i un després a la meva vida per motius que no venen al cas, i la meva visió de la pel·li no pot ser objectiva.

Lo primer que he de dir és que Saviano encerta i molt en el títol d’aquesta novel·la, fent un joc de paraules amb Gomorra (destruïda segons la Bíblia juntament amb Sodoma, Gen. 19) i Camorra. L’espectador assisteix a l’autodestrucció d’un barri de Nàpols anomenat Scampia, el mercat de la droga a l’aire lliure més gran d’Europa, on gent humil tracta de malviure entre residus, brossa, drogues i clans famosos disposats a assassinar a qualsevol per no res.

La pel·lícula i el llibre semblen bastant reals. De fet, aquesta pel·lícula podria passar perfectament per documental. Rodada quasi com a tal, amb actors no professionals en molts casos (fins i tot alguns van ser detinguts després del rodatge i empresonats a Poggio Reale), reflexa casi fidelment la realitat napolitana.

Empresaris sense escrúpols que farceixen la terra amb residus tòxics provinents del nord industrial; xinesos que aprenen tècniques tèxtils per aplicar-les a la falsificació industrial, la canalla intentant entrar en alguns del clans mafiosos locals, i tot això envoltat de la sempiterna màfia napolitana (la camorra) que està a tot arreu dins una de les zones més degradades d’Europa.

Us recomano aquesta pel·lícula però aneu al tanto, la seva visió és dura donada la realitat que mostra durant tot el metratge.


0 comentaris: