Avui ha estat un dia històric. Per primera vegada a la historia, un home de raça negra governarà el país mes influent del món, la primera potencia mundial, els EEUU d’Amèrica.
Però, realment ha guanyat Obama....? O ha sigut un vot de càstig als republicans pels errors comesos durant aquests últims 4 anys al govern de George W. Bush?
Si tot això ho extrapoléssim a la política espanyola, és el mateix escenari que vam viure fa a aquest país al Març del 2004, quan Zapatero arribà a la Moncloa després de 8 anys de govern del PP i on, sobretot els últims 4, el gir del PP a la dreta havia sigut brutal.
Només hi va haver una diferència: 2 dies abans, uns pocs fanàtics van assassinar en el nom d’alà 191 persones a Madrid.
McCain no ho tenia fàcil, es clar...Havia de superar un escull molt gran i no ha estat capaç.
Reconec que fins avui no li havia donat gaire importància al Senador McCain, donat que tothom donava per segura la victòria del Senador Obama, però francament m’ha sorprès el discurs que ha donat als seus durant el míting final a Phoenix, AZ i com ha fet callar a la gent que xiulava el nom d’Obama cada cop que ell el pronunciava. De ben segur que McCain no té el mateix tarannà de Bush.
He disfrutat molt també amb el discurs final d’Obama, més al estil show-business americà, però ple d’energia i simbolismes.
En qualsevol cas, avui hem pogut viure i veure exercicis de praxis política tan grans que no es poden resumir en aquest modest escrit. Només destacaré un: tant Zapatero com Rajoy s’han afanyat a enviar telegrames de felicitació a Barack Obama per veure si es pot reconduir les relacions bilaterals. Durao Barroso ho ha fet en nom de la UE així com també diferents líders polítics mundials...
Al Gener, quan arribi finalment a la Casa Blanca, veurem si realment hi ha un autèntic canvi a la política americana.
Però, realment ha guanyat Obama....? O ha sigut un vot de càstig als republicans pels errors comesos durant aquests últims 4 anys al govern de George W. Bush?
Si tot això ho extrapoléssim a la política espanyola, és el mateix escenari que vam viure fa a aquest país al Març del 2004, quan Zapatero arribà a la Moncloa després de 8 anys de govern del PP i on, sobretot els últims 4, el gir del PP a la dreta havia sigut brutal.
Només hi va haver una diferència: 2 dies abans, uns pocs fanàtics van assassinar en el nom d’alà 191 persones a Madrid.
McCain no ho tenia fàcil, es clar...Havia de superar un escull molt gran i no ha estat capaç.
Reconec que fins avui no li havia donat gaire importància al Senador McCain, donat que tothom donava per segura la victòria del Senador Obama, però francament m’ha sorprès el discurs que ha donat als seus durant el míting final a Phoenix, AZ i com ha fet callar a la gent que xiulava el nom d’Obama cada cop que ell el pronunciava. De ben segur que McCain no té el mateix tarannà de Bush.
He disfrutat molt també amb el discurs final d’Obama, més al estil show-business americà, però ple d’energia i simbolismes.
En qualsevol cas, avui hem pogut viure i veure exercicis de praxis política tan grans que no es poden resumir en aquest modest escrit. Només destacaré un: tant Zapatero com Rajoy s’han afanyat a enviar telegrames de felicitació a Barack Obama per veure si es pot reconduir les relacions bilaterals. Durao Barroso ho ha fet en nom de la UE així com també diferents líders polítics mundials...
Al Gener, quan arribi finalment a la Casa Blanca, veurem si realment hi ha un autèntic canvi a la política americana.
0 comentaris:
Publicar un comentario