Fa temps, un Home gran en veure que la seva dona no li havia pogut donar un fill, va decidir tenir-ne un amb la seva criada. La seva alegria es va veure duplicada quan la seva dona li va anunciar poc temps després que seria pare per segona vegada.En augmentar la gelosia i les baralles entre la dona i la criada, aquesta última
va haver de marxar de la casa amb el seu fill, feta fora pel senyor a instancies de la seva dona.
Al fill de la criada el van anomenar Ismael. Al fill de la dona, Jacob. Si a més afegeixo que l’home en qüestió era Abraham, la dona Sara i la criada Agar, sabreu que parlo de la Bíblia.
Aquest va ser el començament de dues de les religions més conegudes actualment, jacobins e ismaïlites, o el que és el mateix: jueus i musulmans.
Amb un origen tan comú, però a l’hora tan diferent, va néixer una disputa que dura més de 2000 anys.
Aquests dies podem veure com Israel envaeix Gaza amb el pretexte de sempre: defensar casa seva.
Fins no fa gaire, sempre m’havia sentit pro-israelià.
Creia, potser erròniament, que només tractaven de defensar casa seva, en un territori envoltat per l’enemic; però el silenci de països com EEUU (amb jueus ocupant espais de poder al món polític i econòmic del país) fa que pensar...
La duresa que està mostrant l’exèrcit jueu, que sembla haver oblidat l’horror que ells mateix varen patir a la segona guerra mundial, és només un nou capítol entre David i Goliat.
Avui he pogut sentir un breu resum sobre aquest etern conflicte que m’ha semblat molt encertat: Aquest conflicte és tracta només de la defensa d’un territori per part d’uns que no volen que els llencin al mar i dels altres que no volen que els enviïn més enllà del riu Jordan.
Per qüestions professionals estic acostumat a tractar amb tots dos bàndols; qualsevol que pugui veure el meu perfil al facebook pot comprovar-ho in situ. La veritat és que no son tant diferents, sino més aviat el contrari... Com és que no poden posar-se d’acord en algo que és evident...?
I es que potser el problema és que a Israel, com deia el conegut periodista Henrique Cymerman, hi ha massa historia en un espai tant petit.
Leia Mais…
