11 may 2009

El món dels gurús


Vivim a un món ple de gurús. Segons la viquipèdia, gurú és (dins el marc de l’ hinduisme) el mestre espiritual. A la societat occidental, considerem gurú a aquell que té diferents qualitats com per ser considerat un expert dins una matèria en concret. L’Octubre passat vaig decidir, després d’uns mesos a l’atur i veient que això de la crisi anava en serio, inscriure’m a un Màster en Direcció d’empreses de transport i operadors logístics a la Fundació Icil. Aquesta és l’escola de major prestigi a Espanya en quant a logística i els seus cursos i màsters són àmpliament reconeguts dins el sector logístic arreu d’Espanya. Si tot va com ara, tindré la sort d’acabar-lo el proper mes de Setembre i tractar d’accedir a un lloc de treball dins el sector en el que ja porto casi 16 anys dedicant-m’hi. El Màster està format per mòduls de diferent temàtica i cadascun d’ells són impartits per experts en la matèria que asseguren una ensenyança de qualitat. Però tot i tenir-ne temàtiques ben diferentes i enriquidores dins cada mòdul, tots tenen un denominador comú: els gurús. Aquest cap de setmana passat tocava començar el mòdul de Marketing i Gestió comercial. Abans de començar la classe, el professor en qüestió ens va passar un vídeo del gurú (com no, americà) del marketing: Philip Kotler. Crec que el vídeo es força interessant. Hi ha més gurús del marketing, com l’israelià Eliyahu Goldratt o l’americà Seth Godin. Ara bé, si he trobat un tema que ara està de moda dins el món de l’empresa, aquest és el del lideratge i lo que els americans anomenen “management”. Aquest és, probablement, el territori més habitat per gurús on expliquen com organitzar la teva empresa, a partir de les seves pròpies experiències o bé com ser un bon líder de grup. Autors com Wayne Dyer, Michael Porter, o d’altres fan conferències arreu del món difonent les seves idees. Ara bé, si hi ha un autèntic gurú dins el micro món dels gurús, aquest és sense dubte Stephen Covey, qui amb el seu llibre “els 7 hàbits de la gent altament efectiva” va marcar un abans i un després per crear gent amb més competitivitat, justament això que ara està tant en boga i que sembla que a Espanya manca dins el nostre sector industrial.
La seva recepta és la següent:
Segons Covey, el desenvolupament personal es succeeix en tres etapes:
Primera etapa: Victòria Privada Està relacionada amb el canvi intern que ens permetrà continuar el nostre progrés. El concepte principal de victòria privada es el pas de l’estat de dependència al de independència, però no com a victòria final sinó com a un pas més del desenvolupament integral. Dins la victòria privada podem trobar els tres primers hàbits:
1. Sigues proactiu. És a dir: té iniciativa i acció
2. Comença amb una meta al cap. És a dir: te clar que és el que vols a curt i a llarg plaç

3. Primer lo primer. Prioritza allò que sigui més important i controla l’ordre del que has de fer per aconseguir-ho

Segona etapa: Victoria Pública Està relacionada amb la transició de la dependència a la interdependència i l’establiment de relacions solides i duradores amb els demés. Compren el treball en equip.
Dins la victòria publica podem trobar els tres següents hàbits:
4. Pensi en guanyar/guanyar. En les relacions amb els altres, es pot pensar de quatre maneres: perdre/perdre (no m’importa perdre si tu perds) perdre/guanyar (perdré encara que no m’agradi per que tu guanyis) guanyar/perdre (el meu objectiu es guanyar i fer-te perdre) i guanyar/guanyar (vull guanyar i que tu guanyis)
5. Procuri primer entendre i després ser entès. Essencial pel treball en equip. Fes una escolta activa i explica de manera clara.
6. Sinergeix. Els equips de treball tenen diferencies. El líder deu aprofitar les diferencies per crear la suma d’un tot i no les sumes parcials de cada equip.
Tercera i ultima etapa: Renovació En aquesta part s’explica el procés de canvi, no cíclic sinó lineal, a partir de les victòries anteriors, per tal d’arribar al canvi personal.
Dins aquesta etapa entra l’últim hàbit:
7. Afila la serra. Covey diferencia quatre dimensions: física, mental, emocional i espiritual, dins les quals s’ha de portar a terme el procés de renovació.

En un món com el nostre ón disposem de prou gurús, com és possible que no tinguem bons liders?

1 comentaris:

Sonia Mirambell dijo...

Pipo, bona entrada..., ai! com és el ésser humà...
;-)