21 jul 2011

Un indignat singular

Ahir, mentre tornava a casa, vaig tenir el plaer de poder gaudir d'una deliciosa entrevista a un personatge singular que fa anys que segueixo, en Jaume Barberà, qui actualment dirigeix el programa de TVC "Singulars"

No fa gaire, ja hi vaig escriure sobre una entrevista que en Barberà hi va fer al seu magnífic programa d'entrevistes a gent interessant; però avui m'ha sorprès trobar-me amb un Jaume Barberà també indignat, dient les coses a la cara, reconeixent-se admirador d'en José Luis Sampedro, a qui diu, s'escoltaria durant hores al costat d'una llar de foc.

Algú que treballa a una empresa pública i que li diu a qui li paga el sou mentider, déu ser un boig o un valent. Jutgeu vosaltres mateixos.

Leia Mais…

19 jul 2011

Brúixoles desmagnetizades

Fa uns dies el Juanjo, amic i conegut al poble, publicava al seu perfil de facebook una foto de la lluna plena presa amb el seu mòbil.
El Juanjo explicava en el seu breu post al facebook que la lluna plena era la culminació d'algun projecte gestat durant la fase creixent. Potser és cert.



Una bona amiga mig bruixa (de les que veu el futur, o el passat, depèn com es vegi) m'explicava dies enrere que la lluna plena és la que fa aflorar les noticies (tant les bones com les dolentes) i, per tant, ens permet veure allò que passava d'amagat davant mateix nostre.

Aquesta mateixa amiga m'ho explicava mentre em reconeixia que el seu marit ha marxat de casa fa poc més d'un mes i mentre jo li explicava que un altre amic i veí havia d'intentat suïcidar-se el passat dissabte a casa mateix.

La lluna mou les marees, mou el mar. Som aigua i, com a tal, ens mou a nosaltres.Amb aquesta entrada m'hi poso una mica espiritual, que també en tinc la meva part. Som aigua, en quasi un 75% del nostre cos, i per tant la lluna ens influeix.

No sé si perdem el nord, si la lluna ens mareja, o si la crisi ens està fent donar tombs sense sentit. Ens toca pensar-hi

Leia Mais…

17 jul 2011

Soy un Inútil

Soy un inútil. 

No tengo ni idea de bricolaje, ni de jardineria ni de mecánica. Soy consciente de ello y siempre lo he sido y eso, a menudo, tiene sus ventajas: si intento reparar algo en casa y sale bien, siempre puedo auto-convencerme de que igual valgo para un barrido que para un fregado, como suele decir mi madre. Si sale mal, en cambio, siempre podrán decirte: "Si es que no es lo tuyo, pero por lo menos lo has intentado, oye..."

El lunes, cuando llegué de la oficina y dejé el coche en el parking, observé que mi mujer había dejado las ruedas completamente giradas en el aparcamiento, permitiendo ver el dibujo del neumático. 
La rueda estaba extremadamente lisa y me extrañó. Hubiese jurado que no tenían más de 1 año y, por tanto, menos de 25000 kms. 

Tener un taller mecánico en la familia tiene su qué.... algunos pensarán ventajas, yo le llamo inconvenientes. 

Si tienes que llevar el coche a pasar la revisión: malo....  busca un día y hora en concreto que no molestes mucho, porque como te van a cobrar lo mínimo imprescindible tiene que ser cuando a ellos les vaya bien, y no te quejes si el servicio no te ha gustado: no puedes pedir más... 
Ahora... sí no vas....  te han caído las 7 maldiciones mecánicas de las 7 llaves inglesas o allen que prefieras y que no te quitarás de encima hasta que hayas eliminado la pieza sustituida en el taller ajeno a la familia porque se considera un "elemento extraño". 

Además, te tocará oir aquello de:  "Ves! te han cobrado una pasta y te han puesto más piezas que las que necesitabas o, la que no era...; si nos lo hubieras dicho no te habría pasado porque nuestro mecánico te lo habría mirado bien". 
Ya estamos otra vez.... siempre la misma cantinela

Pues bien, como iba diciendo, la rueda estaba muy lisa, así que decidí llamar a mi cuñado, todo un hombre-agenda-controller para preguntarle: 
- Buenas... ¿Cuándo le cambiamos la ruedas delanteras al coche?
- Espera que lo miro, pero no hace mucho ¿Por qué?
- Creo que el verano pasado...  pero es que están super-lisas
- Ah! Sí, Finales de Agosto; llevabas 62.000 kms
- Coño!!! Acabo de hacer los 80.000
- Pues no puede ser, tengo que ver las ruedas que seguro que están bien
- Que no... que están muy lisas. 
- No puede ser!!! Seguro que están bien

La conversación comenzaba a derivar en un bucle, así que decidí cortarla: OK, el Sábado las podrás comprobar.




Resultado:  Tengo que poner ruedas nuevas y alinear (que no sé qué cojones es) la dirección y dejarme una pasta antes de irme de vacaciones.

En fin... para mi familia sigo siendo un inútil, pero al menos ya sé distinguir cuándo el dibujo de un neumático está gastado...

Leia Mais…

18 abr 2011

Inventa't un altre conte

Darrerament se'n parla i molt de contes en aquest poble. Es nota que arriben les eleccions i tothom s'afanya a explicar la seva be públicament o, fins i tot, pels bars de la zona. D'això podeu estar ben al cas al Blog de Segur. 

Jo avui, si m'ho permeteu, hi parlaré d'altres tipus de contes: els de debò, els que els hi expliques a la canalla i dels que tots tenim un de preferit.

Fa algun temps que segueixo una pàgina web una mica freaky i gamberra, però que em serveix per desconnectar o be per veure el món des d'un altre angle. De fet, diria que ja he parlat alguna vegada d'aquesta web al bloc. La pàgina en qüestió es www.nopuedocreer.com, ón parlen tant de fricades, com d'invents extrays. 

Doncs be, aquesta web va muntar no fa gaire una tenda on-line d'invents creatius, alguns fins i tot extranys, ón hi vaig descobrir aquesta petita joia: 


Es tracta d'un joc de daus, anomenat "Rory's Story Cubes" (Els daus d'històries d'en Rory), ón s'estimula al nen (i a l'adult) a fer servir la imaginació per crear i explicar contes. 

Em va semblar una idea genial (i molt barata) per recuperar valors perduts com aquests.

Es poden comprar, al mòdic preu de 13,90 € a la web de www.quelovendan.com; animeu-vos a crear i explicar els vostres propis contes

Leia Mais…

27 mar 2011

Io non sono tuo fratello

I és que la màfia torna...





Per a més informació:   http://segurdecalafell.blogspot.com/2011/03/escandalo_27.html

Leia Mais…

9 mar 2011

A vivir del cuento (o de las dietas...)

Esta mañana he escuchado una noticia que, aunque relativamente cercana, aún sorprende escuchar:

"La Euro Diputada Independiente británica Nikki Sinclaire destapa a colegas de la Eurocámara publicando fotografías que muestran a algunos eurodiputados fichando a primera hora de la mañana para poder reclamar las dietas y pasando el control del aeropuerto de Bruselas sólo una hora más tarde";

Además, para más inri, la primera en ser publicada es la eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal, que bate el record de asistencia a la eurocámara:


Ficha a las 9:56 en el Parlamento y a las 10:20 ya está en el Aeropuerto: todo un record Guiness. 

Evidentemente esta chica no ha podido encontrar otro trabajo mejor. Si tenemos en cuenta su actividad en el Euro Parlamento, publicada en la propia web de la Eurocámara, desde el inicio de la legislatura sólo ha efectuado 3 preguntas, ha intervenido una única vez en 8 debates y ha participado en una única propuesta de resolución común: lo que se dice mucho no ha intervenido, no... Y puede compararse con la actividad de, por ejemplo, Raül Romeva de ICV o Ramón Tremosa de CIU: toda una diferencia.

Pero claro, los Lunes no debe haber vuelo (para ella) a Bruselas antes de las 11'00 0 las 12'00; Martes, Miércoles y Jueves debe andar enfrascada entre tanta comisión (parlamentaria, of course) y el viernes solo da para fichar, el resultado es el que es. 

Luego, lo mejor debe ser que no cobren dietas lunes y viernes, ¿no? o mejor ¿Alguien sabe para qué sirve el Parlamento Europeo? Porque eso seguro que tiene unos costes elevadísssimos, sin contar dietas, claro... 


Calentito que me ha dejado esta entrada.... 

Leia Mais…

9 feb 2011

Els que cauen


Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament  la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:
Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi  que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre. 

Quants cales  hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar:  "l'avaro ric no té parent ni amic"

Leia Mais…