Inventa't un altre conte

Darrerament se'n parla i molt de contes en aquest poble. Es nota que arriben les eleccions i tothom s'afanya a explicar la seva be públicament o, fins i tot, pels bars de la zona. D'això podeu estar ben al cas al Blog de Segur. 

Jo avui, si m'ho permeteu, hi parlaré d'altres tipus de contes: els de debò, els que els hi expliques a la canalla i dels que tots tenim un de preferit.

Fa algun temps que segueixo una pàgina web una mica freaky i gamberra, però que em serveix per desconnectar o be per veure el món des d'un altre angle. De fet, diria que ja he parlat alguna vegada d'aquesta web al bloc. La pàgina en qüestió es www.nopuedocreer.com, ón parlen tant de fricades, com d'invents extrays. 

Doncs be, aquesta web va muntar no fa gaire una tenda on-line d'invents creatius, alguns fins i tot extranys, ón hi vaig descobrir aquesta petita joia: 

Es tracta d'un joc de daus, anomenat "Rory's Story Cubes" (Els daus d'històries d'en Rory), ón s'estimula al nen (i a l'adult) a fer servir la imaginació per crear i explicar contes. 

Em va semblar una idea genial (i molt barata) per recuperar valors perduts com aquests.

Es poden comprar, al mòdic preu de 13,90 € a la web de www.quelovendan.com; animeu-vos a crear i explicar els vostres propis contes

Leia Mais…

Io non sono tuo fratello

I és que la màfia torna...

Per a més informació:   http://segurdecalafell.blogspot.com/2011/03/escandalo_27.html

Leia Mais…

A vivir del cuento (o de las dietas...)

Esta mañana he escuchado una noticia que, aunque relativamente cercana, aún sorprende escuchar:

"La Euro Diputada Independiente británica Nikki Sinclaire destapa a colegas de la Eurocámara publicando fotografías que muestran a algunos eurodiputados fichando a primera hora de la mañana para poder reclamar las dietas y pasando el control del aeropuerto de Bruselas sólo una hora más tarde";

Además, para más inri, la primera en ser publicada es la eurodiputada del PSOE Eider Gardiazabal, que bate el record de asistencia a la eurocámara:

 

Ficha a las 9:56 en el Parlamento y a las 10:20 ya está en el Aeropuerto: todo un record Guiness. 

Evidentemente esta chica no ha podido encontrar otro trabajo mejor. Si tenemos en cuenta su actividad en el Euro Parlamento, publicada en la propia web de la Eurocámara, desde el inicio de la legislatura sólo ha efectuado 3 preguntas, ha intervenido una única vez en 8 debates y ha participado en una única propuesta de resolución común: lo que se dice mucho no ha intervenido, no... Y puede compararse con la actividad de, por ejemplo, Raül Romeva de ICV o Ramón Tremosa de CIU: toda una diferencia.

Pero claro, los Lunes no debe haber vuelo (para ella) a Bruselas antes de las 11'00 0 las 12'00; Martes, Miércoles y Jueves debe andar enfrascada entre tanta comisión (parlamentaria, of course) y el viernes solo da para fichar, el resultado es el que es. 

Luego, lo mejor debe ser que no cobren dietas lunes y viernes, ¿no? o mejor ¿Alguien sabe para qué sirve el Parlamento Europeo? Porque eso seguro que tiene unos costes elevadísssimos, sin contar dietas, claro... 

Y luego nos dicen: "El enemigo del PSOE es la desafección". 

Calentito que me ha dejado esta entrada.... 

Leia Mais…

Els que cauen

Ja fa més de dues setmanes que la multitud es concentra a la plaça Tahrir del Caire demanant al seu president, en Hosni Mubarak, dongui pas a d’altres de més joves després de més de 30 anys al poder.

Aquest moviment s’inicià a Tunis fa poques setmanes i va aconseguir treure del poder a un altre que havia volgut perpetuar-se: Zine El Abidine Ben Ali.

Durant 24 anys, Ben Ali i la seva família havien aconseguit acumular una fortuna propera als 8000 milions d’euros; ara han marxat amb el que han pogut, refugiant-se a l’Arabia Saudí. Segur que no es trobaran amb les mateixes comoditats…

Al 2003 vaig visitar per primer cop l’Egipte i recordo que els guies que vam tenir en aquell meravellós viatge ja mostraven obertament  la seva desafecció en vers el govern de Mubarak en quant tenien ocasió. L’acusaven d’haver-se enriquit a costa del seu país i de voler continuar al poder deixant al seu fill al front quan ell es retirés. Ara s’ha demostrat que era cert, fins i tot la revista Forbes reconeix que Mubarak podria acumular una fortuna superior als 40000 milions de dòlars posant-se al capdavant de la llista d'homes més rics del món; però Mubarak encara s'hi manté, amb el consentiment dels EEUU, que n'ha cuidat d'ell durant aquests darrers anys gràcies als petits avenços de pau a la zona i, sobre tot, per frenar l'islamisme regnant. Però fins quan?

Això m'ha fet tractar de recordar noms d'ex-dictadors/governants que van acumular riqueses, gairebé sempre a països on la gent hi moria de gana com per exemple:

• Mobutu Sese Seko, 32 anys al Zaire (Actual RD Congo)  14.000 milions de US Dòlars
• Saddam Hussein, 24 anys a l'Iraq, 100.000 milions de US Dòlars
• Jean Claude Duvalier, 15 anys a Haití,  60 milions de US Dòlars
• Ferdinand Marcos, 21 anys a Filipines, 10.000 milions de US Dòlars

Avui sentia a la radio que el govern algerià de Buteflika ha denegat el permís per manifestar-se en una marxa organitzada pels principals Partits de l’oposició al govern de Buteflika el proper dia 12 de Febrer en la que demanen canvis democràtics. La raó és clara: por a les possibles conseqüències, ningú vol sortir del poder i deixar el txollo.

Sembla que finalment alguna cosa l'haurem d'agrair a la crisi  que estem patint, donat que sembla estar afectant també als dictadors, que comencen a caure un per un quan la gent, farta de vividors, se'ls hi tira a sobre. 

Quants cales  hi déu haver amassat l'Hugo Chàvez amb el petroli veneçolà? i l'Evo Morales a Bolivia amb les reserves de gas? Només ho sabrem quan la seva gent els faci fora d'aquí a un temps.

Un refrany per acabar:  "l'avaro ric no té parent ni amic"

Leia Mais…

Iceberg a la vista

Aquesta frase és el títol d'un llibre que es va publicar ara fa poc més d'un any, escrit pels professors de l'IESE Miguel Angel Ariño i Pablo Maella i que, basant-se en la història del viatge inaugural del Titànic, tracten d'ajudar-nos a a entendre millor com funcionen les decisions , quines són les seves conseqüències i quina és la millor manera de minimitzar les equivocacions. 

Perquè una cosa és clara: si prenem decisions, ens equivocarem més d'una vegada; si no les prenem, algú les haurà de prendre per nosaltres. Si ens equivoquem, sempre hi podrem aprendre d'elles:

Ara que tal i com estan les coses venen temps de decisions importants, de decisions complicades i, fins i tot, arriscades, us convido a veure aquesta entrevista, encara que jo crec que s'ajusta més la paraula "xerrada" de tots dos professors amb en Jaume Barberà ahir a la nit al programa Singulars del Canal 33.

Per cert, el llibre es pot trobar fàcilment a Casa del Libro o la Fnac, tot i que la Karme (de la llibreria Segur), si li demaneu, segur que us ho porta i a bon preu.

Leia Mais…

Endevins a tota hora

Ara feia dies que no em connectava una estona per repassar els blocs calafellencs i de més enllà les nostres fronteres. Ho reconec, m'agradaria dedicar-me més però mai hi trobo un moment adient.

El cas és que llegint, llegint he arribat fins aquesta entrada de recomanada lectura, ón el Bosque Fantasma planteja l'amargor amb el que la crisi ha afectat a més d´un i m'he enrecordat d'un video que vaig veure l'altre dia a una pàgina web.

Darrerament, i déu ser per això de la crisi (tot i que també té a veure l'augment de l'oferta de canals televisius) les nits de TV hi ha un munt de canals que només ofereixen això:

 

Malauradament, com a éssers humans que som, ens aferrem a qualsevol cosa que ens procuri un alè d'esperança, i d'això se n'aprofiten alguns. 

Ara bé, alguns d'aquests poden patir entrevistes com aquesta (hi poso la traducció literal): 

- O  sigui, que vostè és endeví? Pot veure el futur?

- Exactament, jo puc veure el futur. 

- Plaff !!!!

- I aquesta? Que no l'has vista arribar?  Com podeu veure, no és gaire difícil descobrir a un 

   mentider.

No vull fer apologia de res, Déu m'en guardi...   Però a vegades hi han coses que són necessaries...

** Video extret de www.nopuedocreer.com

Leia Mais…

Beirut

Debe resultar impactante para un chaval de 16 años embarcarse en un viaje por Europa sin más rumbo fijo conocido que el que su destino le lleve desde Nuevo México (USA) atraído por el interés de escuchar los sonidos y las músicas que por internet ha podido conocer previamente.

Más impactante debe resultar tener unos padres tolerantes, a diferencia de Europa, permiten a sus hijos adolescentes que se marchen de casa a “conocer mundo” y permitirles vivir experiencias nuevas que probablemente no habrían podido conocer de otra manera.

Pues esa es la historia de Zach Condon, un chaval oriundo de Santafé, Nuevo México (USA) que con 24 años ha puesto su 3º disco en el mercado, lleno de sonidos balcánicos, mexicanos o franceses. Su banda, conocida como Beirut, mezcla estos sonidos en algunas composiciones deliciosas en las que cuesta creer que hayan sido escritas por un chico de esta edad.

Obviamente, Beirut no es precisamente una banda de masas sino más bien todo lo contrario. Es de ese tipo de bandas que te cautiva si llegas a escucharla un día, que se mueven por circuitos como la “World Music” (dónde sino habría de catalogarse a una banda como ésta) pero que, a pesar de todo, van acumulando cierto prestigio e inclusoson invitados a eventos como el FIB 2011.

Os dejo un video grabado en plena calle de Nantes (Francia) y que lleva por nombre el mismo que la ciudad y otro de la deliciosa "Postcards from Italy".

Que lo disfrutéis. Feliz Año a todos

 

Leia Mais…