Si vols fer de guarda-espatlles de Bush en el moment en el que el periodista iraquià li llençava les sabates, aqui et deixo un divertiment per intentar-ho.
Pots provar tantes vegades com calgui...
Pels mes agosserats, no es tracta de disparar a Bush, si no a les sabates que volen!
17 dic 2008
Qui vol salvar a Bush ???
Sabates Radioactives
Com tothom hem pogut veure aquests dies, un periodista iraquià va llençar les seves sabates a George W. Bush durant una roda de prensa a Baghdad.
No em sembla una mala idea això de llençar-li alguna cosa a Bush a la cara, però posats a fer, poder hauria estat millor si li hagués llençat uns ous... Qué pretenia llençant les sabates? Feia dies que les portava posades sense canviar-se els mitjons? Potser volia així iniciar una guerra bacteriológica... No creieu?
16 dic 2008
Ara tampoc a 80
Ara, el Servei català del Trànsit ha tingut la genial idea d’anunciar que a partir del Gener la velocitat a la C-31 i la C-32 serà modulable de 80 a 40 km/h tot depenent de l’estat del trànsit, de la climatologia i de la contaminació.
Un estudi del RACC ja va demostrar que la reducció a 80 km/h a les entrades de Barcelona no ocasionava millores significatives i, tot i això, la Generalitat insisteix en ampliar aquesta mesura.
Doncs bé, si els usuaris ja vam haver d’acceptar de mala gana haver d’anar a 80 des de Castelldefels a Barcelona (tenint en compte que ja venim a 90 km/h per la autopista més cara i més lenta d’Espanya des de Sitges) ara haurem d’acceptar aquesta nova mesura.
Tot això, evidentment, sense afany recaptatori. Això si, el govern espera recaptar el proper any 2009 vora els 93 milions d’euros.
I jo em pregunto: Quina serà la propera mesura? Potser se’ns multarà si anem sols al cotxe o si no viatgem més de 2 persones?
I quina serà l’alternativa? Fer servir Renfe Cercanias?
No fotem...
11 dic 2008
ACTE BENEFIC: UNA JOGUINA, UN SOMRIURE
La gent d'AVSU m'ha fet arribar un full informatiu sobre l'acte que tindrà lloc el proper diumenge al Pavelló Jaume Vilamajor de Segur ón es farà un acte per recollir joguines pels nens que ho necessitin. Em sembla una bona proposta... hi aniré
Aquí us deixo el full
6 dic 2008
Vigiladíssims
Que cada cop estem més vigilats és evident. Ara bé, el que s’està fent al Regne Unit en ares de la Seguretat Nacional no té nom. Avui sortia publicat a la premsa que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat Londres per conservar mostres d’ADN de persones sospitoses d’haver comés un delicte que havien estat absoltes o bé que s’havien retirat els càrrecs.
El tribunal ha entès que aquesta mesura suposa un atemptat desproporcionat al respecte de la vida privada de les persones. Bravo pel Tribunal!
Cada vegada més, s’instal·len més càmeres de vigilància als carrers (només al Regne Unit ja n’hi ha instal·lades més de 4 milions), ens resulta més difícil volar per qualsevol punt del món, els nostres correus i missatges de mòbil són més controlats, etc.
Mentrestant, l’Euro cambra diu no momentani a l’escàner que “despulla” a les persones. A l’aeroport de Schiphol (Amsterdam) s’està fent servir en proves des de fa uns mesos, però els funcionaris no adverteixen que la prova és totalment opcional.
A Espanya no s’instal·laran aquests tipus d’escàners si creen rebuig social. Tampoc cal... només s’ha de veure com funciona la seguretat a l’aeroport del Prat al vídeo que forma part d’aquesta noticia.
L’ Ignasi Guardans, Eurodiputat de CIU ja va haver de patir l’abús d’autoritat d’un ximple vigilant de seguretat que ell mateix va acabar denunciant i, fins i tot, Joan Laporta va haver d’abaixar-se literalment els pantalons al Prat per un fet similar.
Cap a quina societat anem? Potser George Orwell tenia raó
26 nov 2008
Somalia = Pirates?
Apareixia dies enrere una noticia en la que s’informava que una fragata hindú havia enfonsat un vaixell pirata somali en aigües internacionals.
Doncs bé, ara resulta que l’exèrcit hindú va enfonsar també un pesquer tailandès segrestat per aquests pirates, així com també un dels dos vaixells pirates somalis.
El pirateig en aigües del golf d’Aden (lloc de pas estratègic en les rutes del tràfic marítim des de Europa cap al llunyà orient i viceversa) per part de pirates somalis s’ha convertit en noticia habitual en les ultimes setmanes. Només l’últim any, l’OMI (Organització Marítima Internacional) ha comptabilitzat més de 120 atacs durant aquest any.
Ver mapa más grande
S’ha de fer constar que el 90% del tràfic de mercaderies internacional és marítim. D’aquest percentatge, quasi un 50% entre Europa i Àsia que passa per aquest punt. És per aquesta raó que tant la Unió Europea com Rússia estant enviant els seus vaixells de defensa a la zona.
I és que, des de que Xina en primer lloc i l’Índia en segon, es van convertir en les fabriques del món, aquesta es una ruta increïblement estratègica per Europa.
Es ben cert que existeixen d’altres llocs conflictius amb la pirateria, com l’estret de Malacca, entre Singapur i Malàisia, però ni l’afectació ni el nombre d’atacs són els mateixos.
La situació en particular de Somàlia, país sense govern des del 1991 i fraccionat per les diverses etnies i clans, contribueix a que des d’allà sorgeixin bandes pirates sense escrúpols que s’atreveixen a sortir a aigües internacionals i segrestar vaixells petroliers com el “Sirius Star”d’aquests últims dies. La pirateria, de moment, els hi està sortint rendible... ja veurem fins quan.
Doncs bé, ara resulta que l’exèrcit hindú va enfonsar també un pesquer tailandès segrestat per aquests pirates, així com també un dels dos vaixells pirates somalis.
El pirateig en aigües del golf d’Aden (lloc de pas estratègic en les rutes del tràfic marítim des de Europa cap al llunyà orient i viceversa) per part de pirates somalis s’ha convertit en noticia habitual en les ultimes setmanes. Només l’últim any, l’OMI (Organització Marítima Internacional) ha comptabilitzat més de 120 atacs durant aquest any.
Ver mapa más grande
S’ha de fer constar que el 90% del tràfic de mercaderies internacional és marítim. D’aquest percentatge, quasi un 50% entre Europa i Àsia que passa per aquest punt. És per aquesta raó que tant la Unió Europea com Rússia estant enviant els seus vaixells de defensa a la zona.
I és que, des de que Xina en primer lloc i l’Índia en segon, es van convertir en les fabriques del món, aquesta es una ruta increïblement estratègica per Europa.
Es ben cert que existeixen d’altres llocs conflictius amb la pirateria, com l’estret de Malacca, entre Singapur i Malàisia, però ni l’afectació ni el nombre d’atacs són els mateixos.
La situació en particular de Somàlia, país sense govern des del 1991 i fraccionat per les diverses etnies i clans, contribueix a que des d’allà sorgeixin bandes pirates sense escrúpols que s’atreveixen a sortir a aigües internacionals i segrestar vaixells petroliers com el “Sirius Star”d’aquests últims dies. La pirateria, de moment, els hi està sortint rendible... ja veurem fins quan.
19 nov 2008
Gomorra o l’autodestrucció napolitana
Diumenge vaig poder veure la pel·lícula Gomorra, tan anunciada a tots els noticiaris durant els darrers dies.
Se’m fa difícil parlar d’aquesta pel·li, donat els vincles personals que vaig mantenir amb aquesta ciutat fa uns anys. Nàpols va marcar un abans i un després a la meva vida per motius que no venen al cas, i la meva visió de la pel·li no pot ser objectiva.
Lo primer que he de dir és que Saviano encerta i molt en el títol d’aquesta novel·la, fent un joc de paraules amb Gomorra (destruïda segons la Bíblia juntament amb Sodoma, Gen. 19) i Camorra. L’espectador assisteix a l’autodestrucció d’un barri de Nàpols anomenat Scampia, el mercat de la droga a l’aire lliure més gran d’Europa, on gent humil tracta de malviure entre residus, brossa, drogues i clans famosos disposats a assassinar a qualsevol per no res.
La pel·lícula i el llibre semblen bastant reals. De fet, aquesta pel·lícula podria passar perfectament per documental. Rodada quasi com a tal, amb actors no professionals en molts casos (fins i tot alguns van ser detinguts després del rodatge i empresonats a Poggio Reale), reflexa casi fidelment la realitat napolitana.
Empresaris sense escrúpols que farceixen la terra amb residus tòxics provinents del nord industrial; xinesos que aprenen tècniques tèxtils per aplicar-les a la falsificació industrial, la canalla intentant entrar en alguns del clans mafiosos locals, i tot això envoltat de la sempiterna màfia napolitana (la camorra) que està a tot arreu dins una de les zones més degradades d’Europa.
Us recomano aquesta pel·lícula però aneu al tanto, la seva visió és dura donada la realitat que mostra durant tot el metratge.
15 nov 2008
Jimenez Losantos fomenta l'us del català
Avui llegia a la prensa que Federico Jiménez Losantos ha estat condemnat a indemnitzar a ERC amb 60000 euros per anomenar als seus membres “proterroristes” a un article publicat l’any passat al diari El Mundo.
En aquest article, el periodista “más dicharachero” de les Espanyes insinuava que a la seu d’ERC havien d’haver armes i que els seus membres eren o havien estat terroristes sense penediment arran la detenció de dos membres de les JERC per enviar amenaces a l’Albert Rivera de Ciutadans.
No és la primera vegada que a Jimenez Losantos el comdemnen a indemnitzar a ERC. Ja va ser comdemnat a l’any 2007 per anomenar a Carod-Rovira i Puigcercós terroristes.
Segurament el Jordi Evole (conegut també com “el follonero”) haurà de fer hores extres recaptant diners per que Jimenez Losantos pugui pagar totes les multes a les que ha de fer front (ERC, Ruiz Gallardon, etc...)
ERC ha anunciat avui mateix que dedicarà aquesta indemnització per a la promoció del català. Bona idea.... I si muntessin una academia de català al costat de la seu de la Conferència Episcopal?
11 nov 2008
Chacón i la cabra
Carme Chacón és, segons l'enquesta de popularitat e intenció de vot de l'Octubre feta pel CIS, la ministra més valorada de l'actual govern.
Deu ser que ho està fent molt bé (no dic ni sí, ni no) com a Ministra de Defensa al govern de les Espanyes...
Ahir mateix estava a l’Afganistan recollint els dos soldats morts per un atac suïcida a Herat.
Ella va ser la cap de llista pel PSC a Barcelona a les darreres eleccions generals i com a tal va dir que aquesta era la legislatura del “desplegament de l’estatut”. En només uns mesos, ha passat de ser defensora de l’estatut de Catalunya a Madrid a ser defensora d’Espanya 
i del seu exèrcit.
Sembla que Zapatero és molt intel·ligent. Ha col·locat a la principal valedora de l’estatut
a Madrid com a Ministra de Defensa, per a que passi el seu temps ocupada amb l’exèrcit
i deixi els papers de l’estatut guardats a un calaix.
Com deia avuí Jordi Basté al seu programa de ràdio, “vagi amb cuidado Sra. Chacon, guardi els papers de l’estatut a un calaix amb claus, no sigui que la cabra de la legió li menji els papers”.
6 nov 2008
Victòria d’Obama?
Avui ha estat un dia històric. Per primera vegada a la historia, un home de raça negra governarà el país mes influent del món, la primera potencia mundial, els EEUU d’Amèrica.
Però, realment ha guanyat Obama....? O ha sigut un vot de càstig als republicans pels errors comesos durant aquests últims 4 anys al govern de George W. Bush?
Si tot això ho extrapoléssim a la política espanyola, és el mateix escenari que vam viure fa a aquest país al Març del 2004, quan Zapatero arribà a la Moncloa després de 8 anys de govern del PP i on, sobretot els últims 4, el gir del PP a la dreta havia sigut brutal.
Només hi va haver una diferència: 2 dies abans, uns pocs fanàtics van assassinar en el nom d’alà 191 persones a Madrid.
McCain no ho tenia fàcil, es clar...Havia de superar un escull molt gran i no ha estat capaç.
Reconec que fins avui no li havia donat gaire importància al Senador McCain, donat que tothom donava per segura la victòria del Senador Obama, però francament m’ha sorprès el discurs que ha donat als seus durant el míting final a Phoenix, AZ i com ha fet callar a la gent que xiulava el nom d’Obama cada cop que ell el pronunciava. De ben segur que McCain no té el mateix tarannà de Bush.
He disfrutat molt també amb el discurs final d’Obama, més al estil show-business americà, però ple d’energia i simbolismes.
En qualsevol cas, avui hem pogut viure i veure exercicis de praxis política tan grans que no es poden resumir en aquest modest escrit. Només destacaré un: tant Zapatero com Rajoy s’han afanyat a enviar telegrames de felicitació a Barack Obama per veure si es pot reconduir les relacions bilaterals. Durao Barroso ho ha fet en nom de la UE així com també diferents líders polítics mundials...
Al Gener, quan arribi finalment a la Casa Blanca, veurem si realment hi ha un autèntic canvi a la política americana.
Però, realment ha guanyat Obama....? O ha sigut un vot de càstig als republicans pels errors comesos durant aquests últims 4 anys al govern de George W. Bush?
Si tot això ho extrapoléssim a la política espanyola, és el mateix escenari que vam viure fa a aquest país al Març del 2004, quan Zapatero arribà a la Moncloa després de 8 anys de govern del PP i on, sobretot els últims 4, el gir del PP a la dreta havia sigut brutal.
Només hi va haver una diferència: 2 dies abans, uns pocs fanàtics van assassinar en el nom d’alà 191 persones a Madrid.
McCain no ho tenia fàcil, es clar...Havia de superar un escull molt gran i no ha estat capaç.
Reconec que fins avui no li havia donat gaire importància al Senador McCain, donat que tothom donava per segura la victòria del Senador Obama, però francament m’ha sorprès el discurs que ha donat als seus durant el míting final a Phoenix, AZ i com ha fet callar a la gent que xiulava el nom d’Obama cada cop que ell el pronunciava. De ben segur que McCain no té el mateix tarannà de Bush.
He disfrutat molt també amb el discurs final d’Obama, més al estil show-business americà, però ple d’energia i simbolismes.
En qualsevol cas, avui hem pogut viure i veure exercicis de praxis política tan grans que no es poden resumir en aquest modest escrit. Només destacaré un: tant Zapatero com Rajoy s’han afanyat a enviar telegrames de felicitació a Barack Obama per veure si es pot reconduir les relacions bilaterals. Durao Barroso ho ha fet en nom de la UE així com també diferents líders polítics mundials...
Al Gener, quan arribi finalment a la Casa Blanca, veurem si realment hi ha un autèntic canvi a la política americana.
3 nov 2008
I si guanyés McCain?
Cada dia que passa sembla que tothom té clar que a les eleccions dels EEUU previstes demà acabarà guanyant el candidat demócrata, Barack Obama;
Però que passaria si guanyés el candidat republicà John McCain?
Hi han varies dades a tenir en compte:
- McCain va guanyar a les primaries del seu partit contra pronòstic, amb un ample marge final sobre candidats teoricament més forts com Rudolph Giuliani (l'ex-alcalde de Nova York), Mike Huckabee (ex-governador d'Arkansas) i Mitt Romney (ex-governador de Massachussets)
- Barack Obama és el candidat preferit a Europa donat que McCain es més pro-americà
- No s'ha pogut treure de sobre la llosa del fins ara president dels EEUU, George W. Bush.
No es que jo estigui a favor o en contra de McCain. Casi podria dir que tant em fa que guanyi un o l'altre, tenint en compte que el partit demócrata no equival al PSOE aquí, ni molt menys... Ser demócrata als EEUU vol dir ser una mica més obert a segons quins temes, però pro-americans fins a la médula, casi tant com els republicans.
Tothom dona per fet que demà guanyarà Obama, sobre tot a Europa. Si això no fos així demà, tornariem a veure un canvi de pas ràpid als polítics locals sense cap mena de complexe.
Amb tot això vull dir que, bàsicament, guanyi qui guanyi als EEUU demà, no crec que hi canvïïn gaire coses aqui a casa nostra, però al menys, omple molts minuts dels telediaris actuals
31 oct 2008
Psicolegs per evitar cures gai
Llegeixo avuí una noticia que m'ha fet caure del seient: El Vaticà es planteja recórrer a psicòlegs per evitar religiosos gais... i continuo llegint: "El Vaticà va reiterar ahir que les portes del sacerdoci han d'estar tancades per als que tinguin "una identitat sexual incerta" o "tendències homosexuals fortament consolidades" i va suggerir als responsables dels seminaris que utilitzin l'ajuda de psicòlegs per avaluar, mitjançant tests i entrevistes, si el perfil dels candidats a preparar-se per al ministeri sacerdotal s'ajusta o no a aquests requeriments."
Identitat Sexual incerta??? Tendències homosexuals fortament consolidades???
Però aquests no havien de fer vot de castedat??? Que han de ser heterosexuals??? Si, al cap i a la fi, no poden consumar ni practicar les seves tendències, oi?
Bé, que li preguntin als centenars de nens als estats de Massachussets, Califòrnia i Arizona que van patir abusos durant anys i als que la Diòcesi americana va haver d’indemnitzar amb centenars de milions de dòlars…
Bé, bon senyal que al menys al Vaticà reconeguin que s'han de posar mans a l'obra.
30 oct 2008
Facebook i MySpace, un perill
Sembla que la paraula de moda a la xarxa durant aquests ultims mesos, Facebook, és ara un perill donada la quantitat de fraus comesos sota el seu nom durant les ultimes setmanes. També ens diuen els diaris avuí que tant Facebook com MySpace son un "colador" d'intrusos sense precedents i que les agencies de protecció de dades de 37 països alerten sobre el perill que donar-se d'alta en aquests serveis ens pot crear.
A aquestes pàgines socials, els usuaris introdueixen dades personals que, teoricament, només veuràn els amics que estiguin vinculats, però no sempre és així. A 27 empleats d'un club automobilístic de California els van acomiadar per creuar missatges ofensius dins les seves xarxes privades de MySpace. Malauradament, algú li va fer arrivar a la direcció. Un professor de religió de Las Vegas va ser fulminantment acomiadat de la seva feina quan va reconeixer a la seva pagina personal de Facebook les seves inclinacions homosexuals...
En definitiva, creem eines d'intercanvi social per que ens comuniquem més entre nosaltres (sense sortir de l'ordinador, es clar, però això és un altre tema del que ja parlarem) i al final la fem servir com a arma de doble fil, sobre tot als Estats Units, el país de la doble moral.
Primera experiència personal en blocs
Bé...
Tal i com diu el títol d'aquesta entrada, aquesta és la meva primera experiència dins el món blocaire. M'agradaria convertir aquest bloc en un lloc on poder compartir experiències, il·lusions, pensaments i d'altres questions.
Per començar aquest bloc, havia pensat en obrir-lo incloent un video d'un music que m'agrada molt, el japonés Ryuichi Sakamoto, que crec que es va fer servir com a final a la película "Babel"; però finalment, per culpa dels copyright, he hagut de deixar escapar aquesta idea.
Fins aviat!
Finalment, he pogut incloure el video gràcies a youtube. Espero que ho disfruteu tant com jo ho faig!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
